L'organització Endavant (OSAN) ha fet pública la seva valoració (Descarregar comunicat sencer) sobre Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament.
Per a la formació la Declaració conté una sèrie d'elements on manifesten la voluntat dels seus autors "de construir un procés al gust d'una oligarquia que mai no l'acceptarà i, per tant, la seva inviabilitat futura tal com l'entenen CiU i ERC, és a dir, com un procés purament institucional".
És per això que Endavant remarca que l'única via d'aprofundiment i eixamplament del procés, i la tasca més urgent dels independentistes dels Països Catalans al marge de les dinàmiques institucionals, no és donar un suport acrític al procés del qual la declaració és un capítol particular, sinó intensificar la mobilització i la lluita pel Dret a l'Autodeterminació, contra la UE i per la construcció nacional dels Països Catalans. Assenyalar els enemics del dret a decidir i centrar el conflicte allà on es troba: en l'opressió nacional i social amb què la burgesia d'aquí i d'allà sotmet el poble treballador català".
Els elements que apunta la formació, els analitza exhaustivament. Es refereix a un model jurídic de procés molt determinat; Un dret a decidir que considera tancat; una burgesia a l'expectativa i Esborrar els Països Catalans.
"Un model jurídic de procés molt determinat"
Endavant considera que els autors de la Declaració, han optat per un model jurídic de procés molt concret, però que "no ha estat objecte de cap debat públic ni de cap discussió al si de la societat catalana". També remarca que "en tot el text no apareix ni la paraula nació ni la paraula autodeterminació de forma deliberada". La formació ho interpreta "per la voluntat de no fer servir un raonament basat en els drets democràtics de les nacions".
Així, "el model concret que volen imposar CiU-ERC és el de reclamar l'emancipació del territori sota tutela d'una administració (la Generalitat) maltractada institucionalment. És per aquest motiu que tota la declaració, especialment el seu preàmbul, gira al voltant de la institució de la Generalitat i de la seva història." afirma la formació.
Per a Endavant, s'ho juguen tot a la receptivitat de l'Europa dels estats, en cap moment es plantegen la desobediència a la legalitat espanyola. De fet, segons la formació "ni la declaració ni l'acord de governabilitat expliciten que la voluntat popular ha d'estar per damunt de qualsevol llei de l'Estat espanyol".
"Un dret a decidir que considera tancat"
Endavant veu en aquesta Declaració que s'han tancat les portes a qualsevol formulació sobiranista alternativa. També considera que s'han tancat en banda a l'entorn d'un programa "noucentista: marc inamovible de les quatre províncies i integració sense consulta a la Unió Europea"
En aquesta direcció, per a Endavant l'adhesió “irrompible” als principis fundacionals de la Unió Europea és segurament la fórmula jurídica més important present a la declaració per tal de deixar-ho tot lligat i ben lligat.
Per a la formació, "vincular el projecte de la Unió Europea al procés d'alliberament nacional català no és només obligar a acceptar la pertinença a la UE per la porta del darrere, sinó que implica vincular tot el moviment nacional català a una superestructura d'estats cada vegada més qüestionada"
Una burgesia a l'expectativa
Endavant considera que la possibilitat que CiU porti endavant el procés fins al final són, molt baixes. La formació es fonamenta "en el fet que aquest procés exigeix una confrontació oberta amb l'Estat espanyol, i probablement amb la UE o alguns dels seus estats membres -especialment l'Estat francès-, confrontació que el govern de la Generalitat hauria d'afrontar sense el suport de les elits econòmiques del Principat i havent d'optar, per tant, entre recolzar-se en l'independentisme popular o naufragar".
"Esborrar els Països Catalans"
Qualifica de greu, " l'obsessió de CiU-ERC per esborrar els Països Catalans de la Declaració", ja que considera aquest procés "respecti mínimament el marc nacional català calen, des del nostre punt de vista, dues coses irrenunciables: reconèixer que Catalunya és només una part de la nació catalana i deixar explícitament la porta oberta a la incorporació del conjunt de la nació al procés d'autodeterminació". Per a Endavant, no materialitzar cap d'aquestes dues accions "suposarà posar un cadenat enormement carregós sobre qualsevol procés futur d'integració de tots els territoris en un únic projecte nacional".
