La revista setmanal alemanya de referència amb una circulació de més d’un milió d’exemplars Der Spiegel va publicar abans de Nadal un article sota el títol "Amb La soga al coll" (Schlinge um den Hals) sobre la greu crisi social i personal que es viu a la península amb els desnonaments.
Presenta a dues famílies en perill de desnonament
Com a recurs per apropar l’article al públic alemany, l’autora Helene Zuber presenta els casos de la família Peinado de Vidreres i Joan Bossacompte de Celrà. La primera, en imminent risc de desnonament. De fet, el desnonament només es posposa gràcies a la tasca de la Plataforma Afectats per la Hipoteca (PAH), que solidartiza amb la família i bloqueja l’accés a la policia. Bankia, el banc que vol desnonar la família Peinado, en un acte de pietat prenadalenca, i patint per la seva imatge just dos dies després de rebre la injecció europea per salvar la banca, demana un ajornament del desnonament.
Menys sort té Joan Bossacompte, que, de facto, ja va ser oficialment desnonant. Un dia, en tornar de la feina, els Mossos d’Esquadra li havien canviat el pany de casa, sense que se li fos transmès cap requeriment judicial ni notificació de desnonament. Sense saber que fer, i sabent-se tractat injustament, va reocupar el seu propi pis. L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà de la CUP, és qui ara porta els negociacions amb el jutge i el banc per trobar una solució al problema.
En un parell de paràgrafs, el Dani Cornellà argumenta per què els bancs rescatats haurien de posar la seva bossa inmobiliària a disposició del poble tot oferint lloguers socials a les persones desnonades o en perill de desnonament. També que els bancs haurien d’acceptar la dació en pagament. En aquest punt l’article de der Spiegel es fa ressò de la llei hipotecària espanyola; es la més dura d’Europa, i obliga a seguir pagant l’hipoteca malgrat ser desnonats.
L’article acaba amb l’últim desig, en mig de la resignació, de la família Peinado. Assumint que seran desnonats tard o d’hora, només demanen poder passar els nadals i els reis a casa.
Celrà, un dels primers a implicar-se en la lluita contra els desnonaments
El passat mes de setembre, es va impedir dos veïns fossin desnonats. La mobilització popular d'aquesta població del Gironès, que va aglutinar des de la PAH, passant per organitzacions independentistes com Arran, fins al mateix alcalde, va impedir que una dona de 80 anys i el seu fill de 56 fossin expulsats de casa seva. La Caixa els demanava 120.000 euros.
Però la lluita contra els desnonaments ve de lluny al municipi. La passada primavera, l'Ajuntament de Celrà va acordar que en el cas de detectar un desnonament al municipi es convocarien els directors de les entitats financeres afectades per intentar acordar mesures que permetin la moratòria dels processos de desnonament. A més, també es va acordar demanar als jutjats que s'aturin els desnonaments mentre la part afectada intenta arribar a un pacte o solució.
