Sota el lema "Drets humans, solució, pau. Preses i presos bascos a Euskal Herria", centenars de milers de persones es van manifestar ahir a la tarde pels carrers més cèntrics de Bilbo. La marxa havia estat convocada per col·lectiu Herrira i comptava amb un ampli suport internacional. Entre els assistents hi havia representants dels partits de la coalició EH Bildu i d'Ezker Batua, a més del diputat d'ERC a Madrid Joan Tardà i el diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya David Fernàndez, entre altres.
La manifestació va començar passades les 17.30 al carrer Autonomia per finalitzar dues hores després a l'Ajuntament, on els convocants van llegir un comunicat en basc, francès i castellà. Al llarg de la marxa, es van poder escoltar crits a favor de la independència, de l'amnistia i del retorn "a Euskal Herria dels presoners i refugiats".
La marxa estava encapçalada per furgonetes que cada cap de setmana, amb cartells que recordaven les distàncies en quilòmetres, i conduïdes per voluntaris traslladen els familiars dels presoners a les presons allunyades. Al darrera centenars de familiars dels reclusos amb cartells reivindicant el seu "retorn a Euskal Herria".
Malgrat que no es van voler donar xifres concretes, des de Herrira es van mostrar "molt satisfets per la mobilització" i van remarcar que la d'ahir va ser "la major manifestació celebrada" i superior en nombre a la de 2011 en la qual, segons els organitzadors, van participar 110.000 persones.
A la finalització de la marxa, en la qual es van poder veure ikurriñas, banderes de Navarra i estelades, i després de la intervenció dels bertsolaris Beñat Gaztelumendi i Alaia Martín, el periodista Iñaki Olasolo, la portaveu d'Herrira Nagore García i la integrant de Bakea Bidea Laurence Hardouin van llegir un comunicat en el qual van exigir un canvi de la política penitència.
Després de tenir un record per als familiars dels "presoners i refugiats polítics" que van obrir la manifestació, els organitzadors els van voler a més traslladar la seva solidaritat, reconeixement i ànim "davant la situació de vulneració de drets que seguiu sofrint".
"oportunitat històrica"
En aquest context, van defensar que entre tots "estem construint un nou temps per a Euskal Herria", i van subratllar que existeix una "oportunitat històrica d'aconseguir una pau sobre bases sòlides de justícia, reconeixement i reparació a les víctimes".
Els participants van exigir als governs de Madrid i París que acabin "d'una vegada i per sempre" amb la política de dispersió i que "traslladin a tots els presoners a Euskal Herria". Així mateix, van demanar que es deroguin totes les mesures que suposen "una cadena perpètua de facto" i es garanteixi "l'accés a la llibertat condicional als presos que han complert les 2/3 o les 3/4 parts de la seva condemna".
"A més, exigim que es canviï d'arrel la política penitenciària i que aquesta s'adapti a un procés de pau i solucions basades en criteris de justícia transicional i de respecte als drets dels presos i refugiats", van assenyalar
Així mateix, van qualificar de "molt important" la jornada d'aquest dissabte i de "colossal" la marxa, per la qual cosa van insistir en la necessitat de seguir treballant en favor dels drets dels presos en totes les "places, els llocs de treball, les escoles i els pobles".
Així mateix, van mostrar el seu agraïment al suport rebut "des de tothom" i van remarcar la participació en la marxa de representants de Kurdistan i Colòmbia, pels quals van desitjar "ànsies de solució en aquests moments tan especials".
Personalitats catalanes demanen una solució democràtica del conflicte basc
Dijous passat, gairebé un centenar de personalitats de la política i la societat civil catalanes van demanar en un comunicat la fi de la dispersió, la llibertat dels presos amb malalties greus, acabar amb la prolongació de les penes i el respecte als drets humans.
Sota el títol de "Preses i presos bascos al Euskal Herria", van signar un manifest en suport a la mobilització convocada per aquest dissabte a Bilbo. En el document, els signataris asseguraven que "les converses i els acords adoptats entre diferents agents de l'Euskal Herria, l'alto el foc d'ETA i la implicació i ajuda de la comunitat internacional havien obert el camí per solucionar el conflicte basc", alguna cosa pel que reclamaven als Estats espanyol i francès que donin "passes cap a una solució democràtica".
L'acte ha *concluído amb la interpretació de la cançó" *Herrira *Noa", tema basat en el poema creat expressament per Joseba *Sarrionandia per a la mobilització.
