Diversos mitjans de comunicació d'Euskadi qualifiquen els resultats electorals d'ahir d'històrics, ja que amb l'estabilització del PNB, després d'uns resultats dolents en el darrers anys i la irrupció d'EH Bildu configuren una majoria abertzale de gairabé dos terços al Parlament de Gasteiz.
Tot plegat, situa als abertzales en una posició immillorable de cara a uns anys que estaran marcats en l'esfera occidental pels processos sobiranistes en marxa (Escòcia, Catalunya, Quebec, Flandes...).
La crisi ha pesat en les urnes molt menys del que cabria
Segons el Gara, el factor de la crisi ha pesat en les urnes molt menys del que cabria. Es manté una abstenció alta (587.211 persones van decidir que no mereixia la pena anar a votar a ningú), i el Parlament queda dividit de manera simètrica entre els partits de dretes PNB i PP (sumen 37) enfront d'EH Bildu i PSE (altres 37), que sintonitzen en certes polítiques d'esquerres com l'adreça de la política fiscal. Entre mitjà, amb un sol escó però que podria servir d'obrellaunes en certs moments, queda UPyD, amb una proposta molt espanyolista en el polític però difícil de definir en el social.
EH Bildu supera amb escreix els vots de l'esquerra abertzale del 2001
EH Bildu, després d'una campanya en la qual ha optat pel to baix, el resultat suposa una consolidació com a força capaç d'aspirar a guanyar i amb centralitat i presència equilibrada al país. Però probablement l'escrutini li deixi una sensació agredolç. D'una banda, ha trencat tots els límits dels abertzales d'esquerra en unes eleccions (l'anterior referència eren els 224.000 vots d'EH en 1998, un mes després de la treva d'ETA i Lizarra-Garazi). Però per un altre, els sondejos coincidien a atorgar-li major projecció. Caldrà veure ara quin joc donen aquests 21 escons, cal recordar que fa amb prou feines una dècada, en 2011, l'esquerra abertzale tenia tres vegades menys; set escons.
Els 277.000 vots d'anit donen continuïtat als 282.000 assolits amb Bildu en les forals de 2011 i els 284.000 de les estatals de novembre passat, la qual cosa reflecteix un volum de vot tremendament estable per a aquest bloc, al marge de factors puntuals com l'efecte immediat de la decisió d'ETA, l'entrada d'Aralar, el desgast en la gestió...
Araba deixa de ser espanyolista
L'acumulació de tres eleccions molt diferents en amb prou feines quinze mesos fa que el resultat d'ahir no hagi de ser analitzat puntualment, sinó com a tendència sostinguda. I des d'aquest prisma destaca el que ve ocorrent en Llaurava, on l'increment de vot abertzale, de la mà d'EH Bildu, està provocant una bolcada total en detriment de PP i PSOE, alguna cosa que ja es va apuntar en 2011 i que se certifica ara. La coalició que ha liderat Belen Arrondo aconsegueix ser segona força per davant del PSE i també del PP, que malgrat tenir l'Alcaldia de Gasteiz queda relegat a la quarta posició.
Amb això, per primera vegada Araba compta amb més parlamentaris sobiranistes que espanyolistes: tretze de PNB i EH Bildu enfront de dotze de PP, PSE i UPyD. Prou analitzar els dos comicis anteriors a la càmera de Gasteiz per percebre el gir d'aquest territori, ja que en 2009 la relació de forces era de nou abertzales enfront de setze estatalistas, i en 2005 de deu enfront de quinze.
