De totes les lectures que es poden fer dels resultats electorals del passat 25 de novembre, hi ha una dada que crec ens seria molt profitós com a moviment estudiar; la patacada electoral de Solidaritat Catalana per la Independència (SI).
Més enllà del fort colp rebut per CiU, que ha pagat electoralment la seua política antipopular de retallades, i el transvàs de votants sobiranistes de CiU a ERC. Més enllà de la forta pujada de Ciutadans, màxims beneficiaris dels desastrosos resultats d'un PSC en caiguda lliure. Més enllà de tot això, crec que hauríem de mirar -i no negue que jo ho faig des de la satisfacció- com amb la patacada electoral de SI, l'estratègia del Front Patriòtic sembla que, per fi, està morta i enterrada.
Tot i que podria semblar evident que aquesta estratègia del Front Patriòtic ens és totalment aliena -si més no des de la ruptura de l'MDT històric dels '80 en els dos blocs MDT-PSAN i MDT-IPC, crec que no estaria de més veure en què ha fallat aquest invent de SI, si més no, per tindre-ho a la memòria davant algunes aventures que s'estan iniciant al País Valencià.
1-La patacada de Solidaritat
Aquest partit, nascut arran del descrèdit d'ERC, que va pagar electoralment el seu paper mesell al PSC en els dos governs tripartits, fou ideat, creat i divulgat com l'expressió orgànica del Front Patriòtic, amb un únic punt al seu programa: independència de la CAC mitjançant una declaració unilateral d'independència.
Durant les setmanes anteriors a les eleccions al Parlament de 2010, semblava que Solidaritat seria un autèntic tsunami electoral gràcies a tota l'atenció mediàtica que van rebre gràcies a la figura de Joan Laporta, que encapçalava la llista electoral a la demarcació de Barcelona.
Aquest tsunami no passà de tèbia onada, i el seu paper durant aquests dos anys al Parlament ha estat més que polític purament propagandístic, amb uns dos caps visibles -López-Tena i Uriel Bertran-, amb unes actituds i discursos demagògics i fins i tot, grollers.
Dos anys desprès, la Comunitat Autònoma de Catalunya sembla albirar el principi d'un procés de secessió, i en teoria el partit que més alt i més constantment ha cridat per ella -jo diria bramat- hauria de tindre un bons resultats electorals, però no. Per què?
Al meu entendre, la manca de tàctica i estratègia més enllà del seu paper al Parlament de la CAC, la seua nul·la incidència i implicació en les lluites laborals, socials i/o populars, i l'escassa implantació territorial han fet que tot i tindre molta repercussió pública gràcies a la seua presència al Parlament, Solidaritat haja quedat fora del Parlament de la CAC en aquesta darrera contesa.
2-L'èxit de la CUP
Sembla evident, que en contraposició, l'Esquerra Independentista ha entrat al Parlament amb uns meritoris 3 diputats gràcies a la seua incidència i implicació en les lluites, la seua interacció amb els moviments socials, sindicals i populars, la seua implantació territorial -que a més, es vorà ampliada gràcies als grups de suport que s'han creat arran de la nostra participació a les eleccions-, l'encertada decisió de no presentar-se a les anteriors va possibilitar quintuplicar el número de regidores de la CUP als ajuntaments, 4 alcaldies, i amb elles, major presència i reconeixement.
És a dir, davant d'un panorama polític centrat en la crisi econòmica i institucional, l'Esquerra Independentista, mitjançant la CUP, ha aconseguit entrar al Parlament gràcies a haver treballat ferma i pacientment per bastir al seu voltant les beceroles del que ha de ser la Unitat Popular.
Això,evidentment, és només una passa en el camí, i ara haurem de treballar més que mai per què la feina parlamentària de la CUP siga combativa, i alhora que vertebrem el nostre moviment polític, siguem capaços de ampliar i refermar els nostres vincles amb la resta de moviments polítics, sindicals i socials.
3-En què es diferencia la Unitat Popular i el Front Patriòtic?
Aquesta pregunta sembla una perogrullada, una pregunta retòrica que suposadament fa més de 20 anys el conjunt del moviment ja va resoldre.
Però, tal i com jo ho entenc, la Unitat Popular és una estratègia que passa per crear des dels nostres entorns més propers una sinergia de les lluites socials, nacionals i sindicals amb l'objectiu d'acumular forces entorn a tres eixos; l'alliberament de classe, personal i nacional. Aquesta estratègia és,o hauria de ser, clarament classista.
La Unitat Popular es crea en el dia a dia amb el treball de base amb d'altres col·lectius i moviments, moltes vegades creant-nos contradiccions, que fins ara hem anat resolent parcialment.
El Front Patriòtic, al seu temps, és la convergència estratègica de diverses organitzacions amb l'objectiu primari d'acumular forces entorn a una única fita; la independència nacional. El Front Patriòtic als Països catalans, tot i les proclames, o més aviat desitjos del PSAN, ha estat i és eminentment un projecte interclassista on desterrant el contingut de classe s'espera la unió ciutadana en pos d'un alliberament territorial.
Ara que he exposat les que jo crec són les diferències bàsiques entre Front Patriòtic i Unitat Popular, i com mentre la Unitat Popular és un projecte que tot i començar a vertebrar-se ara, està en ascens, el Front Patriòtic és ja un cadàver polític.
Voldria apuntar a una greu errada, segons la meua opinió, que s'està creant al País Valencià.
4- Nosaltres els Fusterians, o el Front Patriòtic 2.0 que s'està creant al País Valencià
Sembla clar llavors, si més no per mi ho és, que Nosaltres els Fusterians no és sota cap concepte una passa endavant en l'estratègia de la Unitat Popular. Si analitzem els seus actes i els seus escrits, més enllà de la retòrica esquerrana, el que hi veiem és la convergència estratègica de 4 organitzacions independentistes que intenten acumular forces per poder esdevenir una opció electoral, així mateix ho reconeixen elles mateixes en el seu manifest del passat 9 d'Octubre “Per això tenim el projecte d'anar bastint un referent polític unitari al PV”.
Però anem més enllà: Quina és la seua política d'aliances amb altres sectors i moviments en lluita? Quina representativitat tenen els seus components dins l'espectre anticapitalista del País Valencià? Quina de les organitzacions que conformen Nosaltres els Fusterians hi aporta més militància? I quina te més implantació territorial? Accepta ERPV que Nosaltres els Fusterians és una eina de la Unitat Popular, tot i que som competència, i els majors crítics, del seu mateix partit a la resta dels Països Catalans? En quines plataformes,assemblees àmplies, i/o coordinadores hi participen?
Al meu entendre, no es tracta ni molt menys com diu el senyor Toni Infante al seu article “La propietat privada i la sagrada concepció de Maria” -al intentar ridiculitzar la visió compartida d'Unitat Popular que semblem tindre la resta de moviment- en pretesa resposta a l'article del company Josep Villarroya “De tacticismes i notes de premsa”: “Que també treballem amb altres actors polítics i socials? Que intentem inserir-nos en les lluites diàries de la gent del poble? Que intentem dotar a les lluites de referents estratègics?
El que no farem ni en aquest tema ni en altres és passar-nos anys i panys “formant-nos” en els nostres caus de puresa ideològica impol·luta, mentre al carrer, la vida bull i les contradiccions entre l’estat capitalista espanyol i el nostre poble generen condicions cada dia més òbvies per intervenir des d’una política d’esquerres i independentistes”
Les companyes de l'MDT de València no és que vullguen “eixir del ghetto” i inserir-se a les lluites diàries d'altres col·lectius, per què això ja ho fan les militants d'Arran, SEPC, COS o Endavant OSAN dia a dia a les diferents lluites en les que participen: a les Plataformes d'Afectats per les Hipoteques, les Assemblees d'Aturats, les diferents Assemblees pels Drets Socials, les Assemblees Veïnals, els Comitès de Vaga,les assemblees feministes/antipatriarcals, els Casals Populars, o els col·lectius per la defensa i normalització de la Llengua.
El que intenta l'MDT de València és establir uns lligams amb d'altres organitzacions que puguen arribar a esdevindre “un referent polític unitari” de l'independentisme al País Valencià, i això, es mire per on es mire és Front Patriòtic i no Unitat Popular. Per què com be assenyalava el company Villarroya amb l'exemple de l'assemblea d'aturats de Montcada -al seu article “la sopa d'all”-, gràcies al treball de base prou de gent que abans mirava recelosa l'esquerra independentista sota el prejudici que només ens movíem per la lluita nacional, ara treballa sota els paràmetres del triple alliberament.
De la mateixa manera jo he pogut conèixer companys de la CNT-AIT que m'asseguraven votar a la CUP a les eleccions del 25 de Novembre passat per què creien que havia de ser-hi present una veu clarament anticapitalista en el futur procés de secessió que podria viure's a la CAC en els propers anys.
Crec que tot i no poder fer extrapolacions exactes, que a la ciutat de Barcelona hagem triplicat vots respecte les eleccions municipals, és per mi un indicador de que la feina realitzada tots aquests anys ens ha situat com un referent i com una eina vàlida pels moviments anticapitalistes i les diferents lluites en les que l'esquerra independentista ha participat.
5-Incompatibilitat de les estratègies i futur de l'EI al País Valencià
Per acabar, tot i que no compartisca de ni bon tros certa visió que redueix “el desplegament de la Unitat Popular” a crear nuclis de la CUP, és evident que al País Valencià s'haurà d'anar creant nuclis allà on hi existisquen les condicions prèvies necessàries. Però, i aquest és el meu dubte de fons, com es poden crear eixes condicions prèvies, eixes sinergies, eixe apropament a d'altres sectors i actors socials, si una part del moviment prioritza l'estratègia del Front Patriòtic?
Al País Valencià -igual que a la resta dels Països Catalans- hi ha un gran teixit social reivindicatiu, en franca progressió quantitativa i qualitativa, i fins ara ni ERPV ni el PSAN s'han caracteritzat per tindre la seua confiança, i molts d'aquests moviments resten al marge de voler-se implicar amb aquests partits.
Com crear sinergies amb el moviment sindical de València si a la darrera vaga general Nosaltres els Valencians marxaren a la manifestació en bloc propi? La referencialitat no es guanya creant blocs a totes les manifestacions o portant més banderes, la referencialitat es guanya sent coherent, combatiu, modest i sincer.
Per tant, sóc de l'opinió de que les companyes de l'MDT de València haurien de replantejar-se la seua estratègia si el que no volen és que amb el temps Nosaltres els Fusterians acabe podent ser utilitzat per d'altres moviments o partits polítics. Potser fora bo que recordàrem que acabà passant amb una part important de les antigues Assemblees d'Unitat Popular?
