L'Obra Cultural Balear (OCB) presentà ahir a Can Alcover el programa d'actes amb el qual commemorarà la Diada del 31 de Desembre, marcada pel 50è aniversari de l'entitat i per les reivindicacions davant la situació de la llengua i la cultura catalanes a les Illes. L'acte principal es durà a terme el proper dia 29 a partir de les 20 hores al teatre Xesc Forteza de Palma, i consistirà en un homenatge a la filòloga i impulsora del procés de normalització lingüística Aina Moll i Marquès, segons informa el Diari de Balears
"Ha estat un any horrible per a la llengua i la cultura catalanes i es notarà en la celebració", explicà el president de l'OCB, Jaume Mateu, durant la presentació de les activitats, que s'estrendran per tota la xarxa territorial de l'entitat. Mateu s'aferra a l'èxit de la passada Nit de la Cultura per reclamar la valentia necessària per "reivindicar el que ens pertany: els nostres drets lingüístics".
L'anècdota és que el Consell de Mallorca no ha permès enguany que la celebració es faci al teatre Principal, malgrat que es va sol·licitar gairebé fa un any. "Aprofitarem que el Xesc Forteza és a prop de Can Alcover per fer una mica de festa abans de l'homenatge, amb alguna sorpresa", assenyalà per part seva el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí.
"Enguany es realitzen 44 actes molt diversos en 44 poblacions, i el fil conductor serà el manifest que hem elaborat per a la Diada", afegí Martí. El document gira al voltant de dues idees principals: "La primera és que el 2012 ha estat un any molt negatiu per a tot el que defensa l'Obra; i la segona és positiva, ja que ha estat l'any que més gent s'ha mobilitzat a favor de la llengua catalana", explicà Jaume Mateu. El president considerà que "mai no és tard per rectificar" i que seria un bon moment perquè el Govern deixàs "la seva actitud agressiva contra allò que ens identifica com a poble".
Si el futur no millora, Mateu considerà que s'hauran de prendre altres camins de reacció prevists en qualsevol democràcia, com "la desobediència civil, l'objecció o l'abstenció". "Seran mesures legítimes si continuen els atacs. Ara toca que siguem molt valents i que desterrem per sempre la por", afegí el president. "Cada vegada que algú se senti discriminat per exercir els seus drets lingüístics, ho ha de denunciar", digué Martí, qui remarcà que el gran caval de batalla de l'any que ve serà "l'ensenyament en català". "També hem de continuar donant suport als mitjans de comunicació en català, perquè són una via molt bona perquè els catalanoparlants puguem continuar exercint els nostres drets", continuà Martí.
Tant el president com el coordinador insistiren que no és un bon moment per al derrotisme. "S'ha demostrat que tenim força i que sabem mobilitzar-nos. Hem de mantenir aquesta actitud", sentencià Mateu.
La Festa de l’Estendard
És la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.
Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.
