Alemanya té un problema greu amb la ultradreta que va més enllà de l’ascens d’aquest partit. Les trames ultradretanes al si de la policia, de l’exèrcit o dels mateixos serveis secrets alemanys (BFV) han quedat en evidència durant els darrers anys en diverses ocasions, però cal reconèixer la unitat i la determinació de la resta de partits polítics alemanys a l’hora de combatre, denunciar i desmantellar aquestes trames. La mateixa Angela Merkel va forçar aquest estiu la dimissió del cap del BFV, Heinz Fromm, en saber-se que els serveis secrets havien destruït proves contra el grup neonazi que havia assassinat nou immigrants i un policia entre els anys 2000 i 2007. Sí, tenen un problema greu i no l’amaguen.
No podem dir el mateix a casa nostra. Tot just fa una setmana, a la manifestació unionista de Barcelona –comunicada i autoritzada per la delegada del govern espanyol- hi van participar elements i grups organitzats públicament adscrits a la ultradreta. La quarta força política al Parlament de Catalunya, el Partit Popular, manté els honors al seu president fundador, Manuel Fraga Iribarne, ministre del govern colpista de Franco i responsable polític, entre d’altres crims, de l’assassinat per part de la policia de cinc treballadors a Vitòria durant una vaga l’any 1976. El passat 12 d’octubre la ultradreta es va manifestar un any més a Barcelona exhibint impunement símbols franquistes. I en el decurs de la darrera campanya electoral hem pogut rebre a casa pamflets i propaganda política de formacions de clara inspiració ultradretana i xenòfoba. Quatre exemples de com la ultradreta campa lliurement per l’esfera pública. Quatre exemples que serien impensables i, sobretot, il·legals a bona part d’Europa i específicament a la injuriada Alemanya. Però aquí no passa res.
El bonisme explica que els diaris només els tanquen els lectors i els partits polítics, els votants. Però això és fals. Una societat que es vol democràtica, justa i lliure ha de comptar amb instruments jurídics eficaços que li permetin protegir-se de persones i organitzacions que volen posar fi, precisament, a la justícia, la llibertat i la democràcia a què aspirem. Entenem que això no és possible a Espanya precisament per l’essència i l’origen viciats de la seva transició política, que amara el conjunt de la seva arquitectura institucional, però ens cal tenir-ho clar, molt clar, quan imaginem i projectem el futur Estat on voldrem viure.
Entretant, és responsabilitat dels periodistes i dels mitjans de comunicació informar per denunciar amb contundència cada presència pública i cada acció política de la ultradreta.
