La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i la Coordinadora Obrera Sindical (COS) han convocat una concentració de rebuig a la indemnització de 500.000€ que cobrarà el president de Caixa Laietana després d'haver dmiitit i al pla de pensions que li garanteix 2 milions d'euros. Fet que ho qualifiquen d'estafa.
La CUP i la COS consideren que les indemnitzacions i els privilegis adquirits pel Sr. Ibern són una burla per a la resta de treballadors del sector, insidiosament amenaçats amb un ERO, i per la continuïtat de l'obra social de Caixa Laietana. Però, sobretot, remarquen que són un insult als milers de persones afectades per l'estafa de les preferents i a les famílies que ja no poden pagar les hipoteques i són desnonades de casa seva per la força.
Davant d'aquesta situació, les esmentades organitzacions han fet una crida a la mobilització unitària per posar al descobert l'estafa bancària i reclamen que l'Ajuntament de Mataró reprovi la concessió d'indemnitzacions als alts càrrecs de Caixa Laietana i que com a mesura de pressió suspengui el pagament dels crèdits pendents amb aquesta entitat.
També demanen que el nou Parlament de reobri i reprengui els treballs de la comissió d'investigació sobre caixes d'estalvi, dissolta arran de la convocatòria d'eleccions i nacionalitzar la banca perquè sigui pública i estigui al servei de la societat.
Això no és una crisi, això és una gran estafa
Caixa Laietana era una entitat de referència històrica a Mataró i al Maresme. Arran de la bancarització imposada pel govern espanyol, es va fusionar amb Caja Madrid i va passar a formar part del grup Bankia. Actualment, Bankia es troba intervinguda, després que s'apliqués el rescat del FROB, una solució vergonyosa que ha suposat la injecció de més 140.000 milions d'euros de diners públics al conjunt dels bancs; en tot aquest procés destaca el mutisme dels actuals responsables polítics de l'Ajuntament, la Diputació i de la Generalitat.
Durant els últims anys, les caixes d'estalvi, i Caixa Laietana no va ser una excepció, van abandonar els seus principis rectors i van afavorir pràctiques irresponsables, alimentant l'especulació urbanística, l'endeutament de les famílies treballadores que volien accedir a un habitatge i productes tòxics com les participacions preferents que han deixat a l'estacada milers de persones que s'han quedat sense els seus estalvis.
