Puerto Rico vota per l'annexionisme en un referèndum no vinculant

La població de Puerto Rico ha votat per primera vegada en la seva història a favor de l'annexió als Estats Units i contra l'actual relació colonial, en un consulta no vinculant sobre la independència i la relació que l'illa hauria de mantenir amb els EUA.

Un 53,9% aproximadament dels electors porto-riquenys han manifestat que "NO" estava d'acord amb la "condició política territorial actual" de l'illa com a Estat Lliure Associat (ELA) als EUA, mentre que un 46% que ha dit que "SÍ" a aquesta relació de colonialisme. El 61% de l'electorat es va pronunciar a favor de l'"estabilitat" (annexionisme), segons el sondeig, a favor que Puerto Rico es converteixi en un nou estat dels EUA. Només un 5,5% s'ha manifestat explícitament per la independència de l'illa.

En les tres consultes anteriors sobre el seu estatus, realitzades el 1967, 1993 i 1998, els porto-riquenys havien rebutjat incorporar-se com estat número 51 dels Estats Units, preferint mantenir el d'Estat Lliure Associat, aprovat el 1952. D'acord amb l'article IV de la Constitució dels Estats Units, és el Congrés a Washington qui decideix quins territoris s'incorporen a la Unió.

Els líders annexionistes porto-riquenys consideren que és una obligació del Congrés dels EUA i del president Barack Obama tenir en compte els resultats del plebiscit no vinculant.

En aquest referèndum no vinculant només van votar 1,8 milions de persones (77,7%) sobre l'estatus de l'illa celebrat dimarts, d'un total de 3,7 milions d'habitants.

Els porto-riquenys, tot i ser ciutadans nord-americans des de 1917, segons l'actual estatus d'ELA no tenen dret a votar en les eleccions presidencials dels EUA mentre resideixin a la seva illa, ni tenen dret a representació al Congrés, que aprova lleis que els afecten .

La consulta de dimarts va consistir en les preguntes: "Està vostè d'acord amb mantenir la condició política territorial actual?", "Sí" o "No"?. Després, independent de la primera resposta, es demanava: "Contesteu quina de les següents opcions no territorials prefereix": Esdevenir un nou estat (Estatidat), Independència o Estat Lliure Associat Sobirà, cadascun amb la seva respectiva definició.

El partit annexionista PNP, el Partit Independentista Porto-riqueny (PIP) i l'Aliança pro Lliure Associació Sobirana (ALAS), amb diferents motivacions, havien cridat a votar pel "no" a la primera pregunta, per tal de treure a Puerto Rico de la llista de països colonials de les Nacions Unides.

Els líders d'aquests tres partits opositors entre si han celebrat la victòria del "No" per enviar un missatge clar a Washington que els porto-riquenys no volen seguir en una relació de subordinació colonial. Dalmau Ramírez, secretari general del PI, ha declarat que "Aquesta consulta ha aconseguit aglutinar milers de porto-riquenys més enllà de l'independentisme, repudiant un règim antidemocràtic i això canvia tot l'escenari polític de Puerto Rico i Estats Units.”

Coincidint amb aquesta consulta també s'elegia el nou president de Puerto Rico, i els resultats d'escrutini apunten com a guanyador l'opositor del Partit Popular Democràtic (PPD) Alejandro Garcia Padilla, partidari de mantenir l'estatut territorial actual.