La Massacre de Ponce va ser un violent capítol en la història de la Puerto Rico ocupada pels EEUU. El 21 de març de 1937 (diumenge de Rams) el Partit Nacionalista va organitzar una marxa a la ciutat de Ponce.La marxa va ser organitzada per commemorar la fi de l’esclavitud el 1873, i per protestar contra l’empresonament del líder nacionalista Pedro Albizu Campos.
Dies abans, els organitzadors de la marxa sol.licitar i rebre permís de part de l’alcalde de Ponce, José Tormos Diego. No obstant això, en conèixer de la desfilada el governador de Puerto Rico, el general BlantonWinship, va exigir la retirada immediata dels permisos, moments abans que la desfilada estava previst per a començar.
El 21 de març i, durant els dies que van precedir a la massacre,es va dur a terme una significativa concentració de forces policíaques a Ponce amb experts tiradors mobilitzats de tots les casernes de policia de l’illa.
El cap de la Policia Guillermo Soldevilla, amb 14 policies, es va col.locar davant dels manifestants. Rafael Molina, comandant de nou homes que estaven armats amb metralladores Thompson i bombes de gas lacrimogen, estaven ala part de darrere. El cap de la Policia, Antonio Bernardi, juntament amb 11 policies armats amb metralladores, estava a l’est i un altre grup de 12 policies, armats amb fusells, es va col.locar a l’oest.
Al voltant de les 03:15, els Cadets de la República van formar fila de tres en fons, a punt per començar a la desfilada. Darrere d’ells hi havia el cos d’Infermeres. Quan la banda va començar a tocar la Borinqueña (himne nacional) els manifestants van començar a marxar.
La policia els va disparar durant més de 15minuts des de les seves quatre posicions.
Prop de 100 persones van resultar ferides i dinou van ser assassinades. Els morts inclouen 17 homes, una dona i un nen de set anys d’edat.Alguns dels morts eren simplement transeünts. Un d’ells era un membre de la Guàrdia tornava de fer exercici. També va ser assassinat el conductor d’unautomòbil públic que passava pel carrer Aurora en el seu automòbil. Un comerciant de Mayagüez i un dels seus fills van ser tirotejats mentre peu en l’entrada d’una sabateria que quedava al costat de la Junta. I finalment, van morir pel foc creuat de les armes dels seus propis companys.
Suposadament no es van trobar armes a les mans dels civils ferits, ni dels morts. Al voltant de 150 manifestants van ser detinguts immediatament i més tard van ser posats en llibertat sota fiança.
