In memoriam cavall de Torres-Torres.
El 15 d’octubre hem recordat el 30 aniversari de la coneguda “pantanà de Tous”. En aquells dies es va fer molt famosa una imatge que vam vore repetidament en molts informatius, d’un home pujat al terrat d’una caseta de camp a Carlet, quasi coberta per l’aigua, amb uns animals als seus braços. L’home era el nostre company i amic Andreu Mas i Carbó i els animals eren les seues ovelles i el seu gos, als qui es negà a deixar ofegant-se, malgrat que els rescatadors de l’helicòpter que anà a per ell li van dir que sols el rescatarien a ell. Andreu va contestar que ell sense els seus animals no pujaria a l’helicòpter i així va ser com tots- animals humans i no humans- van salvar la vida, després de 36 interminables hores.
El 12 d’octubre d’enguany, 30 anys més tard poguérem llegir atònites (Levante EMV Comarques 12-10-12) com un veí de la localitat de Torres-Torres tenia un cavall malalt, i el va arrastrar fins un lloc de la seua propietat on pensava soterrar-lo viu amb una retroexcavadora a l’espera de que es morira. L’animal va fer uns solcs a terra intentant escapar-se, uns joves que el trobaren avisaren a les autoritats, unes veïnes li donaren de menjar i veure... i així fins a 16 hores dins del forat, fins que finalment un veterinari li va proporcionar un final digne. Poden imaginar-se el patiment d’aquest noble ésser viu durant tota la seua malaltia i el calvari final que va sofrir per mans del seu “amo”?
I tot açò perquè? Doncs per estalviar-se les taxes municipals per tindre cavalls. En 2010 entrà en vigor un decret de la Generalitat que regula les explotacions equines no comercials de xicoteta capacitat. Afecta a aquells que tenen entre un i vuit animals i les persones expertes ja van avisar que eixa taxa provocaria l’abandonament i el sacrifici dels animals per part d’aquells que no volen o no poden pagar, i aprecien molt poc la vida d’un animal.
L’ajuntament de Torres-Torres ja ha localitzat l’amo del cavall i ha dit que li faran pagar els 275 euros que ha costat la incineració del cavall. Quina por deu de tindre ara mateix este home en saber que per torturar i maltractar un animal tindrà eixe castic eh?
Estes dos histories que vos he descrit posen els pels de punta per motius ben diferents però tenen en comú la demostració palpable de com la nostra societat no valora per a res la vida dels altres animals, utilitzant-los per al nostre benèfic, preferint que s’ofeguen o soterrar-los vius quan les situacions s’agreugen o son fotudes. No tenim interioritzat que tots els éssers vius tenim el mateix dret a la vida i a la llibertat i per descomptat, és l’administració i els òrgans de govern actuals els qui menys clar ho tenen, posant taxes econòmiques a qui té un animal i castigant a qui tenim animal domèstic com han fet molts ajuntaments valencians, com el de Gandia, posant impostos per tindre gossos i gats. Amb eixes mesures recaptadores i penalitzadores l’única cosa que aconsegueixen és l’abandonament i/o la mort dels animals. Però açò, que possiblement ja ho saben els governants, no importa perquè vivim en un paradigma especista i ells son molt especistes, discriminen a uns animals per considerar-se ells animals superiors, conforme s’ha fet tradicionalment amb el racisme, la discriminació de la dona, o el eurocentrisme.
Fins que no canviem de paràmetres ideològics i polítics estarem potenciant l’especisme contra els animals en totes les facetes de la nostra vida, considerant-los esser de segona o objectes per a utilitzar.
Caldrà que les persones que tenim present estos temes optem per posicionaments polítics que tinguen en compte clarament el respecte per la vida de totes i tots i que preferisquen no utilitzar els animals com a eines, i pujar els animals a l’helicòpter per salvar-los, abans que soterrar-los vius en un forat a Torres-Torres.
