Aquesta setmana hem tornat a viure un nou episodi de Gota Freda al País Valencià, i un altre cop s'han produït inundacions (en major o menor mesura) a la majoria de les poblacions costaneres. L'any 1997 la Generalitat Valenciana promovia la realització d'un pla, pioner en l'època, anomenat PATRICOVA (aprovat l'any 2003). Aquest pla de previsió de riscos d'inundació al País Valencià tenia dos objectius: l'anàlisi i avaluació dels riscos d'inundació del territori, així com la proposta de tota una sèrie d'actuacions a portar a terme per tal d'evitar les inundacions o els danys d'aquestes a les zones que el pla havia avaluat com a zones de risc.
Pel que fa a l'anàlisi i avaluació, no en parlaré massa, només dir que aquest pla, que encara no ha estat finalitzat ni s'ha tornat a avaluar, es va fer sobre una base cartogràfica de 1.997, i no va preveure el desbordament del riu Girona la tardor de 2007. Cadascú que extrega les seues conclusions.
El segon dels objectius del projecte i la base de la millora del tractament de les inundació al nostre territori, eren les mesures d'actuació, que es qualificaven de més a menys urgents segons els risc avaluat. Aquestes mesures s'havien de portar a terme per tres administracions: els ajuntaments afectats, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i la Generalitat Valenciana. A dia de hui s'estima que només s'han portat a terme 7 de les 85 mesures estructurals que es proposava, i que són competència de la Generalitat Valenciana. La resta de mesures, corresponents als municipis i la CHX, es donen per executades. Donat que no existeixen dades d'avaluació de l'execució del pla (o la Generalitat Valenciana no les ha fet públiques), no es poden donar dades exactes sobre el seu desenvolupament a hores d'ara.
Donada aquesta deixadesa en l'aplicació del pla i conjuntament amb el ferotge desenvolupament de l'urbanisme al País Valencià, a hores d'ara molts valencians i valencianes resideixen sobre terrenys amb riscos d'inundació exposats al PATRICOVA. I tot això ha estat possible gràcies a la manca de gestió i vigilància pública dels plans urbanístics valencians.
Analitzat tot aquest panorama, no tinc ni idea a què es poden dedicar els tècnics de la Conselleria de Territori i Habitatge, que en són, en part còmplices, o part víctima d'aquesta manca de gestió pública que patim.
Un cop exposades les mancances l'única proposta a fer és la revisió del PATRICOVA i una àgil i ràpida aplicació d'aquest nou pla, que, al meu entendre, hauria d'anar acompanyat de mesures contundents contra la urbanització a zones d'alt risc, així com d'un pla d'execució molt concret respecte al temps.
Finalment, i això em causa cert desconcert, quan parlem d'inundacions ningú les relaciona amb la manca de recursos hídrics d'altres èpoques de l'any. Al meu entendre, hi ha una correlació lògica entre inundació i sequera, i fóra d'una eficiència extrema que l'excés s'emprés per a contrarestar una escassetat, sobretot quan aquestes són periòdiques.
Tenint aquestes premisses en compte, es poden proposar diverses mesures a estudiar per part de les autoritats competents, que tant reclamen transvasaments. Ací vos deixe unes quantes:
Utilitzar preses invertides provisionals per a la regeneració de pous salinitzats, durant les pujades dels nivells freàtics o la creació de nous pous. L'execució de basses pluvials urbanes soterrades, o la utilització de l'aigua extreta dels bombejos de les construccions sota nivells freàtics. O l'estudi i recuperació de la canalització de l'aigua de les zones de marjal.
Al meu país la pluja no sap ploure, això és un fet, i cada any la gota freda arrasa el País Valencià i altres contrades dels Països Catalans, però que la pluja no sàpiga ploure no és excusa per a que les administracions no hagen aprés a gestionar-la.
