Aquest divendres 19 d’octubre ha mort Jordi Castellanos, catedràtic de llengua i literatura catalana del departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fou un model d’intel·lectual compromès amb el seu temps i amb la lluita per la independència.
Vam coincidir a la primera època de la Gran Enciclopèdia Catalana ( GEC), allí hi havia una nodrida representació de la nissaga Castellanos, amb distints graus de parentiu, els bessons Carles i Rafel Castellanos, en Josep Anton, el seu germà, i la Joana Castellanos.
Els bessons, en Jordi Castellanos i tota una colla més, entrarem a la GEC de la mà de Josep M Ferrer, aleshores cap pensant del Front Nacional de Catalunya (FNC), secretari del comitè editorial de la GEC, que era un membre destacat de la Secció Universitària del FNC, de la qual en Jordi Castellanos formava part, junt amb en Carles –Jordi Guardiola i, si no vaig errat, en Jaume Costa.
Entràrem a treballar a la GEC el 1968, a la seu d’edicions 62 del carrer Provença. Per a la redacció de la GEC calien persones amb preparació cultural, un concepte clar dels Països Catalans, i que creguessin en la necessitat de construir una cultura nacional, cosa que es podia fer amb la GEC.
El record que en tinc d’en Jordi Castellanos és el d’una persona més aviat tímida, d’un caràcter una mica retret, que amagava un punt de sensibilitat, potser per això es decantà per l’estudi del Modernisme.
El 3 de març del 1967 se celebrà un homenatge a l’historiador de la cultura Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982), Jordi Castellanos en fou un dels impulsors. Es publicà un voluminós dossier amb unes consideracions del que representà la Universitat Autònoma durant el període de la Generalitat republicana. Es tractava d’enllaçar, bo i recuperant-los, els elements polítics i culturals de la preguerra, amb les opcions polítiques que es prefiguraven en el si de l’oposició antifranquista.
Aquell homenatge, suposem que per massa catalanista, posà en funcionament els organismes repressius del règim, la Brigada Politico Social (BPS), detingué Joan Cornudella (1904-1985) líder del FNC, Joan Triadú (1921-2010), l’estudiant Enric Argullol, i l’escriptor castellà Juan Garcia Hortelano, (1928-1992) que ingressaren a la Presó Model, per sort no hi feren massa temps, el 9 de març foren alliberats. Com a conseqüència d’aquests fets, en Jordi Castellanos estigué amagat una temporada.
En Jordi Castellanos apareix com a redactor als 5 primers volums de la GEC, durant el període (1970-1973), primer sense titulació, encara no havia acabat la llicenciatura de filosofia i lletres, i després com a professor de la UAB.
S’especialitzà en literatura catalana contemporània als Estudis Universitaris Catalans. Membre del Sindicat Democràtic d’Estudiants (SDEUB)(1966), participà en les protestes contra el Consell de guerra als militants d’ETA (1970), conegut com el procés de Burgos.
Redactor de les revistes Recerques (1970-1987) i Els Marges (1974), d’aquesta darrera en fou codirector des del 1990, i un dels redactors del manifest: “Una nació sense Estat, un poble sense llengua” (1979), on s’advertia dels perills per a la supervivència de l'idioma, de la política del bilingüisme. Col·laborà a la col·lecció Antologia Catalana, d’edicions 62, dirigida per Joaquim Molas, que féu una extraordinària tasca en l’estudi i la divulgació de la nostra literatura. El 1973 fou l’editor de la Guia de la literatura catalana contemporània, d’edicions 62, un text d’una notable claredat expositiva.
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2003. Ha publicat a diversos diaris i revistes, l’Avui, La Vanguardia, El País.
Ha publicat els estudis: Raimon Casellas i el Modernisme (1983) El Modernisme: selecció de textos (1988) Antologia de la poesia Modernista (1990) L’impacte del 98 a la literatura catalana (1998).
D'ell, en diria el poeta sinerenc, que es mantingué sempre fidel al seu poble.
