Mig miler de veïns del barri del Poblenou de Barcelona han inaugurat aquest dissabte a la tarda, enmig d’un clima festiu i reivindicatiu, l’històric ateneu “La Flor de Maig”, tancat per l’Ajuntament de Barcelona el passat mes de maig, deixant perdre el darrer edifici històric del moviment cooperativista que tenia encara un ús social i cultural al barri.
El passat mes de maig, de forma inesperada i uniliteral, l’Ajuntament de Barcelona va rescindir el contracte que mantenia amb la propietat de l’edifici.
Aquest contracte era vigent des de l’any 1979, quan el consistori es va comprometre a retornar l’ús social a través d’una titularitat pública. Tanmateix, argumentant que en aquell moment no disposava de prou fons per fer-ne la compra, es va optar per una opció de lloguer amb la propietat.
Mitjançant aquesta via la Flor de Maig es convertí en el primer equipament públic del barri després de la transició i propicià el naixement de nombroses entitats de la societat civil (associació de veïns i veïnes del Poblenou, Arxiu Històric) i d’altres de caràcter formatiu i cultural.
En el moment de rescindir el contracte, es va descobrir que l’Ajuntament estava pagant un lloguer de 3.570 euros mensuals, quan a l’any 1979 s’havia pactat un lloguer de 150. Aquesta decisió va ser fortament qüestionada pel veïnat i nombroses associacions.
Presentació pública
El primer pas de la recuperació de l'ateneu es farà aquest cap de setmana i consistirà en una presentació del projecte, xerrades i tallers relacionats amb la història del cooperativisme i de la Flor de Maig i activitats de caràcter lúdic i cultural.
La Plataforma Recuperem la Flor de de Maig espera que totes les parts implicades en aquest ateneu històric aportin noves solucions per tal de recuperar aquest edifici pel barri i donar resposta a les necessitats del teixit associatiu amb els valors cooperatius pels quals es va construir.
La Barcelona especulativa
Amb la recuperació de l’Ateneu, la Plataforma vol denunciar la gestió de l’espai que fa el projecte 22@, on es troba ubicat aquest edifici, el qual impossibilita l’accés als immobles per part dels veïns per engegar tant projectes de caire econòmic com associatiu. Així per exemple el Casal de Joves al Poblenou, un projecte ja aprovat pel districte, s'ha posat en qüestió.
Segons explica, el Poblenou té un dèficit històric des de la dictadura franquista que mai ha estat suficientment abordat. Una part d’aquest dèficit històric recau en el fet que de tots els edificis que van ser de creació veïnal i obrera amb finalitats cooperatives, a dia d’avui tant sols hi ha el projecte de recuperació d’un d’ells (la cooperativa Pau i Justícia) i la resta han passat a mans privades o simplement s’han enderrocat.
