La gestió publica de l'aigua a Catalunya està en procés de malvendre's i hipotecar-se per diverses generacions. Així ho denuncia el Grup de Defensa del Ter i la plataforma Aigua és Vida, que alerta del fet que la Generalitat està privatitzant la gestió de l'aigua.
Ara és el torn a l'empresa pública, Aigües Ter-Llobregat (ATLL) que proveeix d'aigua potable 5 milions de persones. La privatització es preveu fer a 50 anys, amb un augment de tarifa que pot arribar al 300% i amb la garantia d'uns beneficis milionaris per a l’empresa que n’obtingui la concessió.
Com si d'un gran pastís es tractés, el Grup de Defensa del Ter i Aigua és Vida va lliurar dimarts en un acte reivindicatiu celebrat a la Universitat de Vic -on se celebrava un acte d'Aigües de Barcelona- "el pastís de l'aigua" a Agbar per denunciar així la cessió de la gestió de l'aigua a mans privades.
Una cessió que es produeix tot i que ATLL s’ha mostrat una empresa pública eficaç i eficient, i ha guanyat premis internacionals per la seva excel·lència en el servei. Per això, les organitzacions ecologistes denuncien que "s'aprofita el context actual per privatitzar-la per 300 milions d’euros", quan el seu actiu és més de 6 vegades superior. A mes, éasseguren que els ingressos per la privatització no solucionen per res el deute de la Generalitat.
El negoci d'AGBAR = la pobresa de Catalunya
AGBAR (el 75% de la qual és de la multinacional francesa Suez-environment i el 25% restant de La Caixa) i les seves filials (SGAB, SOREA, etc.) són les encarregades de subministrar aigua al 80% de la població de Catalunya.
L’any 2009 AGBAR va repartir 389 milions d’euros de beneficis entre els seus accionistes en lloc de destinar-los a millorar la xarxa. Des de llavors ha fet fora més de 200 treballadors.
El Grup de Defensa del Ter i Aigua és Vica creuen que és "totalment irresponsable" privatitzar durant 50 anys una empresa pública com ATLL, a més d’"un frau democràtic i ciutadà". "Si gestionar l'aigua dóna beneficis econòmics, és molt millor que es reinverteixin en la qualitat del servei o que es quedin a mans de la població, en lloc de donar beneficis a uns pocs accionistes", apunta.
Privatització de quasi el 100% de l'aigua dels municipis
Al món, el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, i el 10% el sector privat. A Catalunya, els percentatges pràcticament s'inverteixen.
Recentment l'Ajuntament de Manlleu ha prorrogat la concessió del servei municipal d'aigua a mans de SOREA (filial d'AGBAR) per 20 anys, sense debat ciutadà i a canvi d'inversions. Cosa que previsiblement també passarà a la ciutat de Girona. Aquesta és una pràctica sistemàtica per part de les empreses concessionàries arreu de Catalunya per “fidelitzar” els ajuntaments.
Aquest procés porta associada la progressiva degradació del medi ambient. I és que tal com posen de manifest les entitats ecologies, aquestes empreses "mai posaran en qüestió com l'aigua any rere any es va degradant i contaminant". "La privatització va paral·lela a la progressiva contaminació del medi", afirma, i afegeix que "avui tenir la xarxa de l'aigua en mans privades en realitat vol dir tenir-la en mans del capital financer, del capital especulatiu".
Una amenaça pel riu
La privatització d'ATLL suposa una amenaça pel Ter i pel pla de gestió de les conques internes de Catalunya. El Ter serà, per ser el més barat, el proveïdor prioritari del sistema per 50 anys més ( i ja en seran gairebé 100) atès que el riu Ter des de l’any 1962 pateix una enorme captació destinada a l’àrea metropolitana, que en els darrers 12 anys ha suposat un transvasament mitjà d’un 75% del cabal del riu.
Mocions muncipals
Només a la conca del Ter els plens d'11 ajuntaments que representen més de 150.000 habitants (quasi el 50% de la població del Ter) ja han aprovat una moció que demana el compliment dels cabals legals de manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestió pública i racional de l’aigua per tal d’assegurar el dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010.
Aquesta moció també ha estat aprovada per altres 26 municipis de Catalunya (que representen a més d'1,5 milions de persones) manifestant la seva oposició a l’externalització d’ATLL.
