PATRIOTES
El nostre crit d'avui no surt d'una tomba. La terra, la nostra terra, s'ha fet sang; i els morts d'aquesta terra i els homes que la trepitjaran són i seran carn i sang, vida pretèrita i vida futura, d'una Pàtria que viu ara en la vida del món i que és Catalunya. No podem rebel·lar-nos contra la nostra mateixa sang. Per això l'angoixa d'aquells catalans de 1714 ens arriba, a través els anys, viva i punyent, com una ferida feta de poc. Per això la desolació d'aquells catalans que perderen la llibertat nacional, nosaltres la sentim avui per un igual, per damunt els fulls de la història i les pedres centenàries. Darrera nostre no hi tenim una ruïna. La veu dels màrtirs de Catalunya vibra en la nostra ànima amb la mateixa força que els nostres ulls copsen la Llum fulgurant del nostre cel.
Viure! Viure la vida plena, la vida lliure! Som la continuació d'aquells que sofriren i moriren per la Llibertat nacional, que és també vida.
En commemorar la data històrica de l'11 de setembre de 1714, ho fem amb aquella dolor tan humana que implica l'ésser fill d'una Pàtria que encara perdura esclava. Sentim la força de la cadena que relliga la nostra ànima. L'adveniment de la República Espanyola no ha canviat per res el camí de la reivindicació nacional.
On ets, llibertat espanyola?...
Amb raó De los Ríos ha dit, en pie Parlament d'Espanya, que la paraula liberal era espanyola; però que la llibertat espanyola era una cosa desconeguda. Tota la història d'Espanya fa honor a aquestes paraules.
Sols els que han fet servir la Pàtria catalana i la causa de la seva llibertat per vil taulell de mercadeig, que ens omple d'indignitat, i a la nostra bandera per drap d'enfarcellar les més vergonyoses concupiscències personals i polítiques, poden tenir un interès en posar Catalunya a disposició del lliure voler de l'Espanya que subjuga. Ahir, els polítics regionalistes; avui, l'Esquerra Republicana de Catalunya. Ahir, els que traïren els deures seculars de la raça; avui, els que han traït l'essència alliberadora de la pàtria, que és pitjor. Aquells mataren el cap. Aquests han ofegat el cor.
A aquells la bandera catalana els feia nosa. Aquests han arrencat l'estel solitari i han renegat d'aquella fe i voluntat incommovibles posades al servei de la Pàtria, per fer-la esde venir lliure independent.
En aquestes hores indecises i confuses, nosaltres aixequem encara més alta la nostra bandera, far resplendent dins la fosca, absència de tota dignitat patriòtica. Catalunya, amb l'Estatut, no esdevindrà lliure. Ningú no gosarà contradir-nos. Es una farsa, amb la que s'enganya constantment els anhels reivindicadors del poble català.
Patriotes "Nosaltres sols!" periòdic, "Nosaltres sols!" organització, us conviden a formar al redós d'aquesta bandera única, avui, davant els que han renegat de la seva fe; única ahir, davant les hores difícils de la persecució.
Visca la República Catalana Independent! Visca la llibertat
de Catalunya.
Barcelona, 11 de setembre de 1931.
La Redacció del periòdic
El C. S. "Nosaltres sols!" org.
