Els joves de les “Nuevas generaciones del PP (NNGGPP)” han editat un vídeo casolà de baixa qualitat en el qual pretenen deixar en ridícul els mestres i professors que treballen per l’ensenyament en català. Aquest vídeo més que provocar indignació, el que fa és pena o rialles. Youtube #proumanipulacio.
El vídeo reflecteix allò que ells no poden sofrir, que algú els digui la realitat que ells no volen sentir: les illes Balears formen part de la comunitat lingüística catalana, del territori que, com deia en Josep Pla, “El meu país és tot el territori on, quan dic -Bon dia!, em contesten –Bon dia!” És a dir, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l’Alguer. O el que és el mateix, el que molts coneixem com a Països Catalans.
Aquesta Comunitat lingüística d’Europa, que forma part d’estats diferents, té uns drets que el govern de les Illes Balears té la responsabilitat de defensar. A l’actualitat, el govern presidit per José Ramón Bauzá, no compleix les seves funcions de “vetllar per la normalització de la llengua i la cultura catalana, pròpia de les Illes Balears”, previstes al nostre l’Estatut d’Autonomia.
Sembla que les noves generacions del PP volen participar de l’aquelarre de la part més dretana i més radical del partit popular. Són d’aquells que voldrien fer desaparèixer de les illes la llengua i la cultura dels formenterencs, els menorquins, els eivissencs, els mallorquins. Volen fer mèrits davant en Bauzá. Són d’aquella minoria que volen girar l’esquena als projectes lingüístics dels centres en català. Fan conjunt amb les demandes d’en Delgado i d’en Jorge Campos que no volen fer res en la llengua pròpia de les illes i demanen poder triar, no només la llengua del primer ensenyament com preveu la llei, sinó la de tota l’etapa educativa. És a dir, no haver de fer català per res. Aquestes NNGG del PP són d’aquells que ens volen imposar les desigualtats del carrer a la nostra vida quotidiana. Són d’aquells que no demanen respecte per a les causes legítimament justes, com és que un poble, a la seva terra, pugui parlar i normalitzar la seva llengua. Semblen ser de la colla de n’Aina Aguiló, diputada del Parlament de les Illes Balears i abans presidenta del sindicat ANPE, que conta que els infants que parlen en castellà dins les escoles estan perseguits, quan qualsevol tipus de persecució o maltractament dins les escoles, està ben vigilat i quan es procura que els infants dins les escoles s’hi trobin a gust, acadèmicament i emocionalment. Que l’expresidenta d’un sindicat de professors promogui calúmnies d’aquest estil en contra del professorat i ho faci al nostre Parlament, la retrata com a persona.
Les noves generacions van enrere com els crancs. Ara que hi ha comunitats que caminen cap un estat propi i ho fan en base al dret d’autodeterminació dels pobles, reconegut pel dret internacional, ells ridiculitzen els esforços de molts mestres i professors per fer un ensenyament en català, coherent, arrelat al medi, que respongui a un model d’escola que ens dugui cap a una societat més justa i democràtica i on la pervivència de la nostra nació, llengua i cultura pugui sobreviure a les injustícies de la història.
Actituds d’incomprensió i d’atacs constants com el que avui ens ocupa, el creixent espoli fiscal, les sentències del constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya- promogudes pel PP-, o les sentències en contra el model d’immersió lingüística, han fet que el poble de Catalunya, demani la independència i la secessió d’Espanya. Catalunya vol amb Espanya unes relacions d’igual a igual i no de subordinació.
No ens fa por que ens digueu que feim política. Tot és política. Els ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes estam regits per un sistema democràtic de representació política. Els polítics ens organitzen la vida amb els nostres imposts i la nostra feina. Els que hi ha ara, ens lleven drets socials, sanitaris, educatius... a cop de decret. La conselleria d’educació fa política educativa. Nosaltres educam la ciutadania. A l’actualitat hi ha múltiples fonts d’informació plural i els nostres alumnes, afortunadament, hi tenen accés. A l’escola s’educa - i així està previst en els currículums-, el sentit crític, es fa un debat d’idees, es donen a conèixer i s’analitzen punts de vista diferents, s’ensenya a respectar les idees dels altres i a no ridiculitzar-les. La professió docent està per damunt vídeos fets per joves que sembla que pateixin la síndrome d’abstinència escolar.
Podrien dedicar el seu temps a mostrar tots els projectes innovadors dels centres, que són molts, i ajudar a construir i a mantenir la qualitat de l’ensenyament públic que ara el govern del seu partit vol tirar per avall. Però no. Les NNGG es col·loquen devora la línia més dretana i radical del PP en contra del professorat i de la llengua i cultura pròpies de les illes Balears.
