222 actes i 30.000 participants en 41 dies. L'abast mobilitzador que està aconseguint la Marxa cap a la Independència erigeix aquest fenomen en un dels més importants dels últims anys. Un projecte ideat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb el propòsit d'aconseguir que la Diada de l'11 de Setembre esdevingui "un punt de no retorn" en el camí cap a la independència.
Amb una mitjana de més de 5 actes per dia, la primera gran acció de l'ANC des de la seva constitució s'ha convertit en la campanya independentista més important dels darrers temps per la seva durada, per la quantiat d'actes i per la capacitat de mobilització arreu del Principat. Aquest és el balanç que n'ha fet l'ANC la setmana que la Marxa passa pel seu equador.
Amb la vista posada a la concentració unitària de l’11 de Setembre a Barcelona que marcarà la seva culminació, la Marxa treballa per estendre la necessitat d’assolir l’estat propi i el missatge de l’ANC arreu del país. Un esdeveniment de caràcter descentralitzat que ha organitzat multitud d’actes per tots els pobles i comarques del Principat durant més de 70 dies, i en què també ha començat a implantar-se al País Valencià.Una vuitantena d’actes fins al dia 11
Diumenge passat la Marxa va passar pel seu equador, i tot i l'època estival els actes continuen fins ben bé el dia 11 de setembre. Fins arribar a la concentració de la Diada, estan previstos una vuitantena d'actes, tres dels quals són especialment rellevants.
El proper diumenge 19 d’agost, la Marxa arribarà a la Jonquera en un acte transfronterer organitzat conjuntament entre l'ANC de la Catalunya Nord i la de l'Alt Empordà sota el lema "Esborrem la frontera". Hi haurà cinc caravanes de vehicles que confluiran a la Jonquera, en un acte amb múltiples intervencions i en què tots els beneficis que s’aconsegueixin per les diferents activitats que es duguin a terme i el bar es dedicaran íntegrament a la campanya "FOC AL COR, Salvem l'Empordà!".
El dissabte 25 d’agost hi ha organitzat un acte a Montserrat en què ressonaran de nou els tocs del timbaler del Bruc; i una setmana després, l’1 de setembre, finalitzarà la marxa de la llibertat i començarà la de la independència fent el recorregut de Montblanc al Monestir de Poblet que no es va poder realitzar l’any 1976 a causa de la repressió policial amb algun dels seus protagonistes.
De l’arrencada a Lleida a l’enterrament de l’Estatut
La Marxa va arrencar el passat 30 de juny a Lleida, en un acte a la Seu Vella en què hi van participar més de 3.000 persones. Allà, diverses personalitats van donar el tret de sortida a l’acció amb la lectura d’un Manifest que està sent el nexe d’unió dels actes que es duen a terme. Marxes, caravanes de cotxes, xerrades, debats, actes polítics o penjada d’estelades són els múltiples formats que han adquirit fins el moment els actes.
D’entre els actes més destacats, hi ha el debat a Arenys de Mar entre representants polítics sobre el full de ruta de l’ANC que va omplir el Teatre Principal el passat 13 de juliol; l’arribada de la Marxa a les Borges Blanques amb Pep Cruanyes, Francesc Ribera, Ferran Casas, Enric Mir i Josep Maria Vila d’Abadal també el dia 13 o la caravana independentista que va recórrer el Baix Ebre el passat 14 de juliol, i en què es van recollir les banderes espanyoles de diversos ajuntaments per retornar-les a la delegació del govern espanyol.
També les caravanes que han aglutinat centenars de vehicles al Vallès Oriental, el Maresme o a les comarques del Camp de Tarragona; la marxa de resistència Ulldeter-Roda de Ter, que va mobilitzar 2.000 persones en el seu pas per diverses poblacions el passat 22 de juliol; l’enterrament de l’etapa estatutària que es va escenificar a Miravet el passat 28 de juliol, el mateix dia que 500 persones van marxar per Badalona; o les més de 2.500 persones que es van mullar per la independència el 7 d’agost a Palamós.
