Sóc Andreu de Cabo. Des de fa més de nou anys treballo al Taller de Telecomunicacions d'Autobusos de TMB. Som un col·lectiu molt petit dins de l'empresa.
En els primers anys vaig participar moltes vegades en els Grups de Treball dins de l'empresa amb els quals vam guanyar diversos premis amb els meus companys, per tot això es tenia molt ben considerat al Taller de Telecomunicacions i els seus treballadors dins de l'empresa.
Després van canviar a la prefectura de la secció col·locant com a responsable a un Enginyer de Ferrocarril Metropolità (Metro). Des de llavors les coses van canviar; la nova prefectura en aquests últims anys s'ha aïllat dels treballadors de la secció, no ha mantingut mai un diàleg amb nosaltres els treballadors i no ha mostrat interès que el Taller de Telecomunicacions hagués seguit sent ben considerat dins de l'empresa.
Fa tres anys a la secció de Telecomunicacions quan desmuntem el sistema SAE2 els treballadors separem la ferralla que aniria a les escombraries de tot el ferro i l’alumini, ho vam vendre i per tot aquest material ens van donar més d'1.600€.
Aquests diners l'hi lliurem al responsable de la secció, l'enginyer de Metro, i com va anar passant el temps i el responsable no deia res jo vaig exigir a l'empresa que mostrés el comprovant d'ingrés d'aquests diners en el compte de l'empresa.
Mai l'empresa em va mostrar aquest comprovant i al final la Direcció de l'empresa em va confirmar que aquests diners de la ferralla se’ls va quedar a la seva butxaca l'enginyer de Metro i que la Direcció no pensava reclamar-ho.
Després vaig denunciar amb proves que la prefectura de Telecomunicacions ha estat durant molt temps realitzant compres personals per al seu ús fora de l'empresa. Els responsables de Telecomunicacions han estat comprant parts d'ordinadors com a discs durs, fonts d'alimentació, etc que no estaven destinades a ser usades en l'àmbit de l'empresa.
Primerament la prefectura de Telecomunicacions no pot adquirir, ni pretendre reparar equips informàtics ja que per política de seguretat interna a la xarxa informàtica corporativa de l'empresa els únics autoritzats és el departament de suport telemàtic (CST).
A més, per les característiques i dimensions dels components adquirits ha quedat demostrat que aquests materials no tenien la finalitat de ser usats en l'àmbit laboral de l'empresa, clarament van ser comprats amb la finalitat de ser usats als domicilis particulars dels responsables de Telecomunicacions, però amb diners de l'empresa.
Dos mesos després que jo denunciés aquest robatori per part de la prefectura de Telecomunicacions la Direcció respon que es va tractar d'un “error” en les comandes i per totes aquestes compres fraudulentes cap membre de la prefectura va ser expedientat.
Es van adonar del “error” dos mesos després de rebuts els materials i després de la meva denúncia. Amb la que està caient i la Direcció mira cap a un altre costat en aquest cas de robatori.
Si a un passatger al Bus se li sol·licita el tiquet i aquest no el té validat no es permet que el passatger respongui: “m'he oblidat de picar, vaig ara i marco el passatge”. No se li deixa fer això, en aquest mateix moment se li posa una multa com diu la campanya contra el frau de TMB “Qui la fa, la paga”. Doncs en aquest cas ha tornat ha quedar demostrat que a la Direcció de TMB no s’aplica aquest eslògan.
També he denunciat que un treballador va assetjar sexualment a una treballadora dins de les dependències de l'empresa. D'aquest fet és plenament coneixedor la prefectura de Telecomunicacions i la responsable de Recursos Humans de l'empresa; en aquest cas l'empresa no ha obert cap expedient contra el treballador que va assetjar sexualment a la companya ni s'han pres mesures perquè aquests fets no es tornin a reproduir.
Davant tots aquests fets jo li vaig sol·licitar a la Direcció de l'empresa, ja que no pensava fer res contra la ineptitud de la prefectura de Telecomunicacions de saber conduir un grup de treballadors, ni d'administrar diners públics, que em traslladessin de lloc de treball.
Així és que em vaig desplaçar del meu lloc de treball a la cotxera Pablo Díez a la cotxera d’Horta. Allí vaig estar aquests últims mesos reparant equips del Bus Turístic i per descomptat que no va haver-hi cap problema laboral ja que allí em trobava treballant jo sol en el meu lloc de treball.
Però la veritable intenció de la Direcció de l'empresa no era solucionar cap problemàtica laboral ni que jo deixés d'observar i denunciar com els responsables de Telecomunicacions seguien robant diners; la veritable intenció va ser que passés el temps i es complís un any des de l'última vegada que vaig utilitzar hores sindicals per a tasques del sindicat CGT.
Passat aquest temps l'empresa s'assegura que davant el meu acomiadament jo no estigui sota la protecció sindical i pugui sol·licitar l'acomiadament nul en un judici. La Direcció de l'empresa ha arribat a denegar al sindicat hores sindicals per a mi amb l'única finalitat que es complís aquest any sense que jo utilitzés les hores sindicals.
Com a delegat sindical del col·lectiu de tècnics vaig presentar diverses reclamacions de col·lectius petits, denúncia per incompliments en les condicions de treball i de salut laboral. He ajudat en la defensa de molts treballadors, com en el cas del company conductor d'autobús al que van assetjar i van sancionar dos comandaments per portar la seva bicicleta plegada dins del vehicle, he lluitat per que els conductors d'aquesta empresa poguessin gaudir de dos dies de descans setmanals, sempre he estat col·laborant amb la megafonia, creant els blogs i pàgines web informatives, ràdio, etc.
Tot això ho portarem al judici.
