L'estat espanyol segueix en ple segle XXI estant al punt de mira internacional en matèria de drets humans o d'incompliment d'aquests. Aquest fet ha portat Amnistia Internacional, una ONG d'àmbit internacional que treballa per la protecció dels drets humans arreu del món, a suspendre -a 27 d'agost del 2012- l'estat espanyol a l'hora d'investigar els casos de tortura.
Una qüestió que ja va constatar l'any 2003 el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg quan va condemnar l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies per tortures que hi va haver en el marc de l'Operació Garzón. I tal com recorda ara Amnistia Internaconal, en només tres mesos tres òrgans superiors han condemnat l'Estat per no investigar novament els casos de maltractaments per part dels cossos policials.
Tres condemnes en tres mesos
Així, entre maig i juliol d'aquest any, dos tribunals diferents i un organisme de l'ONU han sentenciat contra l'estat espanyol per no dur a terme investigacions efectives per esbrinar la veracitat o no de les denúncies de tortura presentades per tres ciutadans. El 23 de maig, el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides va dictaminar que l'estat espanyol havia violat l'article 12 de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants, en no haver realitzat una investigació "ràpida i imparcial" de la denúncia de tortures presentada per Orkatz Gallastegi el 2011.
Només uns dies després, el 18 de juny passat, la Sala Segona del Tribunal Constitucional va dictar sentència estimant el recurs d'empara presentat contra l'arxiu d'una denúncia per tortures que no va ser prou investigada. El TC considerava que Rubén Villa, detingut a Sestao (Biscaia) per agents de la Policia Nacional espanyola el 22 d'octubre de 2010, va patir "indefensió" davant d'un Estat que no va respectar el seu dret a no ser sotmès a tortures ni a tractes degradants.
Tant a Rubén Villa com a Orkatz Gallastegi se'ls va imposar el règim d'incomunicació. Amnistia Internacional i altres organismes internacionals han alertat en nombroses ocasions que aquest règim "propicia la tortura".
En l'última de les sentències, del 24 de juliol, el Tribunal Europeu de Drets Humans condemna l'Estat per no investigar denúncies de maltractaments amb component racista comesos per la Policia Nacional en el cas Beauty Solomon. Solomon, d'origen nigerià i amb residència legal, va ser agredida física i verbalment per agents de la policia espanyola de Palma, després de ser requerida en dues ocasions per fer-li un control d'identitat.
Amb aquest cas, el TEDH condemnava per primera vegada un estat tenint en consideració l'especial vulnerabilitat de la víctima i reconeixia expressament el sofriment patit per Beauty Solomon en tots aquests anys. Ara, l'estat espanyol ha de pagar a la víctima 30.000 euros, una de les indemnitzacions més altes que s'han imposat mai en concepte de dany pecuniari.
Investigació inexistent o inadequada i arxivament ràpid
Per Amnistia Internacional, aquests i altres fets demostren que en cas de presumptes maltractaments a mans de funcionaris de l'Estat el procés sol ser sempre el mateix: investigació interna inexistent o inadequada i arxivament ràpid de tota denúncia judicial per manca de proves, encara que sempre hi hagi dades mèdiques i altres indicis creïbles que la recolzen.
A més, recorda que quan es porta el cas a judici sovint conclou amb una sentència absolutòria per haver estat impossible identificar els agents responsables. Per l'ONG, els casos de tortura i altres maltractaments a l'Estat "no són incidents aïllats, sinó exemples de defectes estructurals que afecten tots els aspectes de la prevenció, la investigació i el càstig d'aquests actes". D'aquesta manera, creu fermament que "és imprescindible fer front a la impunitat d'aquest tipus de comportaments".
"Nuls progressos"
AI assegura que li preocupen els "nuls progressos" fets pel govern espanyol en l'adopció de mesures per aplicar les recomanacions del Comitè contra la Tortura. Així mateix, recorda que tant el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura com el Comitè contra la Tortura de l'ONU han expressat les seves preocupacions pels drets de les persones sotmeses al règim d'incomunicació i lamenta que el govern espanyol hagi tornat a rebutjar les recomanacions de Nacions Unides en l'últim Examen Periòdic Universal per abolir el règim d'incomunicació.
Amnistia Internacional demana al govern espanyol que creï un mecanisme independent i dotat de recursos per investigar les denúncies de violacions greus de drets humans, inclosos els maltractaments i la tortura, tal com ja va recomanar el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura després de la seva visita a l'estat espanyol el 2001.
En aquest sentit, demana que transmeti als funcionaris que el maltractament a les persones detingudes està absolutament prohibit en qualsevol circumstància i si es produeix serà objecte d'investigació i de sancions disciplinàries i exigeix que tant la Fiscalia, com les autoritats judicials i policials adoptin totes les recomanacions sobre prevenció, investigació i reparació a víctimes de tortura plantejades per organitzacions de drets humans i per altres instàncies internacionals.
Informes d'AI sobre l'estat espanyol
España: Crisis de Identidad. Torturas y malos tratos de índole racista a manos de agentes del Estado
España: Acabar con la doble injusticia: Víctimas de tortura y malos tratos sin reparación
Sal en la herida: impunidad policial dos años después
Salir de las sombras. Es hora de poner fin a la detención en régimen de incomunicación
