Una nova sentència judicial espanyola ataca la immersió lingüística a l'escola catalana en l'ensenyament infantil de tres a sis anys. El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat avui els articles del decret de la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que defineix el català com la llengua vehicular en aquesta edat. Per conèixer com afecta això l'aprenentatge lingüístic en una edat molt sensible, hem entrevistat el professor de Psicobiologia de la Universitat de València, Ferran Suay.
–Per què el català ha de ser la llengua vehicular en l'ensenyament entre els 3 anys i els 6?
–Si bé és cert que els nens són plenament capaços d'aprendre distintes llengües, és una edat en què s'està conformant la identitat lingüística i la llengua principal. Aquest nou atac del Tribunal Suprem està molt orientat a actuar contra aquesta fase d'aprenentatge. És a dir, precisament volen trencar aquest vincle. En una situació de normalitat lingüística tindria relativament poca importància. Per exemple, durant el franquisme tota l'educació era en castellà, però l'entorn era tan abassegadorament catalanoparlant que l'impacte era menor del que podria tenir ara. Han apuntat a un període crític per tal d'atacar la línia medul·lar de la identificació amb el català.
–Quins són els aspectes lingüístics que adquireixen els nenes d'aquesta edat?
–Els nens d'entre 3 i 6 anys adquireixen un domini operatiu ple de la llengua. Per dir-ho planerament, passen de mig parlar a parlar totalment. Per tant, en el cas dels nens que no tenen el català a casa com a llengua primera és molt important que sigui l'escola qui els ofereixi el seu domini ple. Introduir una, dues o tres llengües a l'aprenentatge no és cap problema. Però el problema és voler donar al castellà el caràcter de vehicular. Si els nens tenen a l'escola una llengua clarament vehicular i després se n'introdueixen unes altres, el seu cervell es desenvolupa millor i, fins i tot, en la vellesa tindran més resistència a les malalties neuro-degeneratives.
–Quin impacte pot tenir el castellà com a llengua vehicular?
–Pot trencar la identificació dels nens amb la llengua del país. Aquest atac és una mesura clarament orientada a importunar l'educació en el sistema educatiu català. Si ells pensaren que això és molt important per a tots, els ho farien també als xiquets madrilenys. Evidentment. Però no és així. És clarament una derivada del dret de conquesta. És a dir, volen imposar la llengua colonial des del primer moment perquè la petjada sigui molt més profunda. Això té una importància molt clara perquè és un fenomen que ja s'observa en la gent jove, que en realitat no els importa usar el castellà perquè els l'han fet tan omnipresent que el viuen com a natural. I això és el que pretenen. No hi ha cap inconvenient que els nens catalans sàpiguen dues, tres o més llengües, però han de saber quina és la seua.
–La sentència anul·la un article específic sobre l'atenció preferent en català dels nouvinguts…
–Clar. Ja sabem que una de les coses que més els irrita són les persones immigrades que vénen de fora de l'estat espanyol i parlen català amb normalitat. Els irrita nacionalment perquè, des del seu punt de vista, aquestes persones 'vénen a Espanya' i, per tant, han de parlar espanyol. Els irrita comparativament perquè molts fa dècades que viuen a Catalunya i són incapacitats lingüístics, i veuen que aquestes persones que normalment tenen un nivell social i econòmic més baix i, segons ells, un nivell cultural inferior, aprenen el català amb tota facilitat i l'usen amb naturalitat. Això els irrita enormement. I la justícia espanyola es fa ressò d'aquesta irritació dels espanyols. En comptes de parlar de drets humans, parlen dels drets dels castellans. El que fan amb aquesta sentència i les altres és imposar els privilegis dels castellans per damunt dels interessos de la comunitat educativa.
–Per què s'ha intensificat l'atac polític i judicial a la immersió al Principat?
–Senzillament perquè veuen que el projecte de Franco d'acabar amb Catalunya amb onades d'immigració d'espanyols no ha funcionat, i s'adonen que un dels pilars de la nostra resistència és el sistema educatiu. Volen boicotar-lo tant sí com no. Això em recorda una anècdota que expliquen de quan el ministre republicà Antonio Maura va acompanyar el rei Alfons XIII a Barcelona. Li va dir: 'Majestat, hi ha moltes banderes catalanes però gairebé cap rètol en català'. Deixant clar quines coses tenen importància per a ells.
–Els molesta la naturalitat del català.
–L'ús normal, habitual i sense complexos del català els molesta molt perquè fa que els que vénen s'integren amb facilitat i trenca el camí de l'extermini lingüístic, que és el gran objectiu que s'han proposat des de temps immemorials. És molt més subversiu per als seus interessos que els nens es comuniquen espontàniament en català, que el parlen per defecte amb els desconeguts o que troben cartells en català que no pas totes les estelades que es puguen penjar als balcons.
