En els centres privats concertats el percentatge de famílies que han sol·licitat l'escolarització dels seus fills en castellà, encara és més baixa i es remet només a un 3,5% de les famílies enfront d'un 78,1% que sol·licita el català. En aquest cas, el 18,4% hauria deixat la casella en blanc donant suport al Projecte lingüístic del centre.
La zona de les Illes on sembla que el català tindria més popularitat seria Menorca on segons el sondeig, un 84,30% de les famílies han triat el català enfront d'un 6,06% que preferiria el castellà. A aquests resultats els seguiria Mallorca amb un 81,52% de famílies que opten pel català i un 7,13% pel castellà. A les Pitiüsses un 69,26% han marcat la casella del català mentre que el 8,40% ho han fet amb la del castellà.
La mostra recollida han estat les famílies dels infants de 3 anys que han sol·licitat plaça en un dels 145 centres sondejats i que el curs que ve s'incorporaran a educació infantil.
STEI-i s'ha mostrat molt satisfeta dels resultats que ha qualificat de “èxit social” i ha remarcat que “la ciutadania veu que l'ensenyament en català és bo per a tothom, obri portes, dóna oportunitats i no dificulta per res el coneixement i el domini del castellà”. També ha aprofitat per recordar que “ja fa més de 25 anys que, amb la Llei de Normalització Lingüística i amb les normes que se'n deriven, no és possible que hi hagi segregació d'alumnat per raó de llengua.”
El Sindicat ha agraït la feina feta per les escoles que fan ensenyament en català des de fa més de 30 anys, als pares, professionals de l'ensenyament i sindicats: “Gràcies a tots i totes els que han fet possible que avui tenguem aquesta bona notícia”.
STEI-i ha aprofitat per demanar al Govern que escolti a la ciutadania i que no implanti mesures que vagin en contra de la llengua pròpia, que és la catalana, i que mantinguin els professors als centres per així “atendre les necessitats reals de tot l'alumnat d'atenció a la diversitat i no només d'aquells que demanin una llengua diferent del PLC”.
Diverses entitats per la Llengua a les Illes demanen al President que rectifiqui
Obra Cultura Balear, Joves de Mallorca per la Llengua i Escoles Mallorquines han considerat la proposta del govern del PP a les Illes “un fracàs absolut” i exigeixen a Bauzá una reflexió i una rectificació. Les tres entitats també han demanat al president que “no espenyi més les coses i que desactivi la crispació social entorn de la llengua”.
Marisa Cerdó, vicepresidenta de l’Obra Cultural Balear, ha assenyalat que “el propòsit del Govern pretenia dividir els alumnes en dos grups segons la seva llengua, fet que hagués provocat a la llarga una divisió de la societat en dues comunitats i, per tant, la pèrdua de la cohesió social”. Per a Cerdó, “la iniciativa del Govern ha estat un fracàs i una irresponsabilitat, l’intent d’aplicar a Balears models que ja han fet figa al País Valencià i a Galícia”. Cerdó ha demanat la rectificació del Govern en educació i la retirada del projecte de llei de funció pública, que, segons la vicepresidenta, “pretén dur a la societat el mateix model que s’ha intentat aplicar a l’ensenyament, amb la intenció de crear una casta de funcionaris que no estaran capacitats per atendre els ciutadans en la seva llengua”.
La portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, Carme Sànchez, ha recordat que “l’actual Govern, tot i el seu discurs suposadament probilingüista, només ha actuat per fer retrocedir el català allà on la llengua tenia presència, i no ha pres ni una sola mesura per fer-ne avançar l’ús allà on era inexistent”. Sànchez ha posat com a exemple un àmbit tan important per als joves com és l’oferta de lleure. Els Joves de Mallorca per la Llengua han demanat també la retirada del projecte de llei de funció pública.
Per altra banda, el coordinador de OCB, Tomeu Martí, ha demanat canvis en els tres àmbits on segons l'entitat, el president s’ha equivocat: “els mitjans de comunicació públics han de ser en català, encara que només sigui perquè els ciutadans en puguin trobar un en la seva llengua; l’ensenyament, com han dit els ciutadans, ha de ser en la nostra llengua; i ha de retirar immediatament la llei de funció pública, que ens vol eliminar la llibertat de ser atesos en català a l’administració. Si avui rectifica encara és a temps de no espenyar més les coses. Quedarà com un president que ha sabut canviar el rumb abans de provocar més crispació social”. El coordinador de l’entitat ha manifestat, a més, el seu suport a totes mobilitzacions populars que s’estan produint a favor de la llengua pròpia.
