Segons ha informa el govern illenc en un comunicat, a hores d'ara l'esborrany de l'avantprojecte de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de les Illes Balears, s'ha tramès, amb fase d'audiència, a les Conselleries, Consells Insulars, la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), sindicats i altres organitzacions. Totes elles tenen un termini de 15 dies per poder fer els suggeriments que estimin oportuns al text de l'avantprojecte.
La modificació d'aquesta llei preveu que la persona que hagi accedit a un lloc de feina de l'administració pública sense el català com a requisit podrà fer cursos de formació per tal de millorar el nivell i poder promocionar la seva carrera. El govern apunta que l'objectiu de la modificació és "conjugar" el dret del funcionari a accedir a l'administració amb el deure d'oferir servei als ciutadans en els dues llengües cooficials.
L'atac més greu a la llengua des de la democràcia
L'Obra Cultural Balear (OCB) no té cap dubte en afirmar que aquest és "l’atac més greu contra la llengua catalana i les persones que la parlen des de la democràcia i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Així, recorda que el requisit d’estar en disposició d’atendre els ciutadans que s’expressen en català,va ser introduït per un govern del PP i és l'única manera de garantir que tothom pugui ser atès en la llengua oficial que desitgi.
Per l'entitat, aquesta proposta significa "una regressió sense precedents en democràcia i, per tant, és contrària a l’esperit i la lletra de la Llei de Normalització Lingüística que explicita el principi de progressivitat". L'OCB denuncia que la proposta romp el consens en matèria de política lingüística a les Balears i alerta que "els ciutadans perdran el seu dret a ser atesos en la seva llengua i, en la pràctica, quedarà afeblit el seu dret a usar la seva llengua en els espais públics".
Respecte el fet que s'hagi presentat la proposta en ple estiu, és, per l'OCB, un atemptat que s'ha volgut perpetrar "amb nocturnitat i traïdoria". D'aprovar-se, avisa que es crearà "una societat amb ciutadans de primera (que comptaran amb tots els seus drets reconeguts a les lleis) i ciutadans de segona (que no seran atesos en la seva llengua pròpia per les institucions)" i que les Illes Balears "passaran a ser l’únic lloc del món en que no s’exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia d’aquell lloc".
I sobre l'excusa de l'austeritat, l'entitat remarca que oferir cursos als funcionaris que vulguin aprendre català "resulta infinitament més car que contractar funcionaris més ben preparats".
L’OCB presentarà al·legacions a l’avantprojecte de Llei presentat per la Direcció General de Funció Pública.
Per saber-ne més:
IB3 fa desaparèixer el cos de correctors lingüístics
El PP balear fa desaparèixer també la direcció insular de Política Lingüística
