El grup ecologista Bosc Verd i setze persones més han demanat la nul·litat de ple dret de la resolució del conseller de Medi Ambient de la Generalitat de 3 de juny de 2010, que autoritzava l’ampliació del tipus de residus a cremar a cimenteres i la suspensió de l’execució de la resolució, segon informa la Fura
Ja ho va denunciar l’advocat Dídac Gallego en la jornada convocada el 16 de febrer per la patronal cimentera als Monjos: no és legal la manera com la Generalitat ha tramitat la possibilitat de què les cimenteres cremin residus ja que no s’havia publicat el canvi amb claredat al Diari Oficial de la Generalitat.
En base a això, ara que Uniland es disposa a ampliar el nombre de residus que cremarà com a font d’energia per fer ciment, tal com va denunciar a finals de maig el Moviment contra la incineració de residus a Uniland, els ecologistes i un grup de veïns que se’n senten afectats han mogut fitxa i han demanat que es deixi sense efecte aquell primer decret que permetia cremar brossa a les cimenteres, i que és la base a partir de la qual les plantes de ciment poden anar demanant l’ampliació de tipus de residus a valoritzar, tal com està succeint.
Conseqüències directes sobre la salut de les persones i el medi ambient
Els denunciants consideren que cremar residus és un canvi important, ja que les cimenteres es converteixen alhora en empreses que gestionen residus i perquè el canvi té unes conseqüències directes sobre la salut de les persones i el medi ambient. El recurs presentat es basa també en el fet que no s’ha donat tota la informació pública, com és preceptiu. Gallego considera que “ben segur, si s’hagués anunciat l’activitat objecte de l’autorització ambiental (la gestió de residus en una cimentera), el resultat hauria estat diferent tot essent coneixedor el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la conflictivitat social que genera aquesta activitat”. Traduït: hi hauria hagut repulsa ciutadana, com està havent-n’hi ara que s’ha fet públic.
Els denunciats també al·leguen que la informació pública té uns fonaments constitucionals i estatutaris, que consideren aquest tràmit com a essencial ja que és una de les màximes manifestacions de la participació pública en l’Administració i del dret constitucional al medi ambient, així com un requisit per garantir l’objectivitat i la transparència de l’actuació administrativa. Per tant, seria una de les bases de la democràcia, que no s’hauria complert.
A més, els drets fonamentals constitucionals de la informació pública han estat reforçats a nivell internacional pel Conveni internacional sobre l’accés a la informació, la participació pública en les decisions i l’accés a la justícia en qüestions ambientals.
