Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Retallades en educació i desdoblament d’aules per raó de llengua
23/05/2012 Hemeroteca
“Les retallades són sobretot una opció ideològica i una preferència programàtica” escrivia el 10 de maig Llorenç Riera en un article d’opinió a el Diario de Mallorca. Riera es refereix a l’aparent contradicció que suposa retallar simultàniament en serveis socials bàsics –inclosa l’educació- per “manca de pressupost derivat de la crisi” i al mateix temps impulsar una mesura tan costosa, econòmicament parlant, com el desdoblament de l’ensenyament per poder impartit-lo en dues llengües diferents.

Però, i a pesar del to crític que en general la premsa balear ha mantingut amb la política lingüística del Govern, l’argument de Riera és molt minoritari, tan a les peces informatives com a les d’opinió. Cap mitjà s’ha animat a tractar de xifrar el cost que suposarà implementar el que s’ha anomenat “elecció de llengua” a l’ensenyament ni s’ha preguntat com és que el conseller d’Educació, Rafael Bosch, pot prometre que per això “sí que hi haurà diners”. Paradoxalment, aquestes notícies conviuen, inclús en les mateixes portades, amb unes reduccions pressupostàries en sanitat que arriben al punt de tancar dos hospitals, i retallades en la mateixa educació que inclouen, a més d’acomiadar professorat i augmentar ratios d’alumnes per aula, disminuir les hores lectives setmanals. És, com a mínim xocant, que en un moment de crisi que obliga a posar en el congelador el mateix estat del benestar es pugui permetre una mesura tan cara econòmicament. De fet, aquest és un sistema similar –no exacte- al que s’aplica al País Valencià i que la Generalitat va tractar d’eliminar-lo, entre altres motius, adduint la seva inviabilitat econòmica.

Aquesta relació, en canvi, sí que s’ha fet en algunes altres mesures governamentals contradictòries amb la política d’austeritat impulsada pel Govern balear. L’intent –fins ara fracassat- d’apujar fins a un 25% el sou d’alts càrrecs de confiança ha estat vinculat permanentment a les reduccions en serveis i salaris per a altres servidors públics. També, i segons les cròniques del debat parlamentari, es va comparar el tancament dels hospitals amb el rescat amb diners públics de Bankia.

Qui sí ha posat en dubte la viabilitat econòmica de la mesura ha estat la ciutadania, no sols les plataformes i associacions oposades a la separació d’alumnes per raons lingüístiques, sinó fins i tot gent favorable, en principi, a la mesura. Avui mateix, Última Hora, publica un dels reportatges més benèvols amb l’elecció de llengua amb testimonis de famílies que anuncien que matricularan els seus fills en castellà i que titula, de forma aclaridora: “Una proposta ‘bona’ de ‘difícil aplicació’”.

Valora
Rànquings
  1. Palma acollirà la II Trobada de Dones dels Països Catalans
  2. Voluntat de construir una xarxa per trobar formes d'organització per incidir en la presa de decisions
  3. 40è aniversari de la manifestació per la llengua de l'MDT aturada per les càrregues indiscriminades de la policia espanyola
  4. Una llei de la selva de societats primitives.
  5. Xerrades del sindicat Intersindical-CSC a Girona
  6. Sant Jordi per la Llengua fa una crida per convertir el Sant Jordi en una diada en defensa del català
  7. Meridiana Resisteix: 1714 dies de lluita
  8. Comitès d’empresa dels Jesuïtes, Thau, Joan Pelegrí, Virolai i Maristes es mobilitzaran per la igualtat de jornada amb la pública
  9. Un policia espanyol s’infiltra dos anys en l’independentisme de Lleida
  10. “Cal garantir els grups singulars per combatre l’estigmatització dels centres”
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid