Per justificar les bondats de la privatització del servei públic de salut dels valencians, el president Alberto Fabra ha dit que és importat de Suècia, i que allí funciona de categoria. Desconec com funciona el model suec de sanitat pública: mai no l’he hagut de menester. Els suecs, però, tenen una fama guanyada. Com els espanyols en tenen una altra, també de ben guanyada. Vull dir: el model suec si funciona a Suècia serà perquè els suecs són com són: polítics, metges, ciutadans en general… I els espanyols (inclosos, ai, els valencians –i tots els catalans en general– en tant que administrativament espanyols) som com som (o com ens obliguen a ser, assimilats «por justo derecho de conquista»). I si prenem el País Valencià com a exemple, i les comunitats autònomes de Madrid i les dues Castelles i etcètera, el model de gestió política és de corrupció absoluta. Per tant, importar el model suec al País Valencià és un fracàs anunciat. Com deia aquell: la bicicleta és bona si el ciclista és bo; tant se val la qualitat de la bicicleta si qui ha de moure els pedals ha nascut gos malfaener
A banda d’això, la privatizació –l’expropiació!– d’un servei públic demostra la incompetència del polític que l’executa. En primer lloc, avui dia amb els resultats a la mà és possible afirmar que la privatització d’un servei públic comporta deteriorament de la qualitat i encariment abusiu. Són faves comptades.
Afirmar que la privatització suposa millorar la gestió i l'estalvi equival a confessar públicament la incompetència dels polítics que tenien la responsabilitat de la gestió d’aqueix servei públic. ¿Quina és la responsabilitat –posem aquest cas com exemple– del conseller de sanitat, dels directors generals, subdirectors i secretaris, fins i tots els gerents d’hospital, tots els quals càrrecs per designació política? No han tingut cap responsabilitat en la mala gestió de la sanitat pública? Només cobraven i prou? En política –en política democràtica, ai!– quan un polític es declara incompetent, s’hi escau la dimissió. Tanmateix, ja sabem que aquesta paraula no forma part del vocabulari polític d’aquests verals meridionals. Potser a Suècia sí, però ací no.
Alberto Fabra confirma, doncs, que si naixen més inútils rebenten. Fabra i tots els qui la fan com Fabra: inútils, incompetents, corruptes, lladres, manipuladors… Però els hem de pagar el jornalot i els cotxes oficials, veges tu quin cas… I també el botí a les empreses privades, que ja preparen els sacs per al saqueig als pressupostos públics.
