En el marc de la 13a Festa, s’ha presentat la nova edició del Baròmetre de les Finances Ètiques, elaborat per Finançament Ètic i Solidari (FETS), que mostra com el sector de les finances ètiques a l’Estat espanyol ha crescut considerablement durant el darrer any. L’any 2011 el conjunt de les finances ètiques a l’Estat espanyol ha seguit la seva evolució positiva dels últims anys augmentant de forma significativa, tant els dipòsits recollits, amb un increment del 54%, com els préstecs concedits, amb una pujada del 24%, respecte l’any 2010.
Això, en xifres absolutes significa un volum de dipòsits recollits de 575 milions d’euros i més de 600 milions d’euros en préstecs. El creixement acumulat des de l’any 2005 és, en el cas dels dipòsits, del 1.760% i, en el cas dels préstecs, del 1.150%, xifres que representen uns multiplicadors espectaculars.
La morositat del sistema de finances ètiques s’ha tornat a mostrar sensiblement inferior al del conjunt del sistema financer espanyol. Mentre que l’índex de morositat en el conjunt de les entitats de finances ètiques està al voltant del 2%, la morositat del sistema financer es va enfilar fins al 7,60% durant l’any 2011. Segons Xavi Teis, economista de FETS, aquestes dades “demostren la fiabilitat, la responsabilitat i la seguretat en la gestió que les entitats de finances ètiques porten a terme en relació als dipòsits recollits i els préstecs concedits”.
“Cada cop més persones decideixen apostar per un model financer que inverteix només en sectors que transformen positivament la nostra societat”, destaca Teis. Tot i el context de crisi financera en el que ens trobem des de fa alguns anys, les finances ètiques no han parat de créixer. Si bé és cert que els volums gestionats sota criteris ètics encara representen una quota molt petita en comparació amb el total del sistema financer espanyol, “el creixement acumulat en els darrers anys és molt considerable”, valora l’economista de FETS.
El Comerç Just resisteix la crisi
Segons el darrer informe de la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ), les vendes de Comerç Just l’any 2010 van suposar un vòlum de 22'5 milions d'euros, fet que suposa un increment del 24% respecte al 2009 i del 33% des de 2008. L’informe mostra com les vendes de Comerç Just s'han triplicat des del 2000. No obstant això, l'estat espanyol encara es troba lluny de la mitjana europea. La despesa mitjana anual és de 478 euros per mil habitants, mentre que a Europa aquesta xifra és aproximadament deu vegades més gran.
Segons l'últim Eurobaròmetre -presentat el novembre de 2011- la meitat de la població europea pagaria més per la seva compra diària si amb això beneficia el desenvolupament de països del Sud.
Eduard Cantos, director de SETEM Catalunya, destaca que aquest informe evidencia que cada vegada hi ha més persones que tenen en compte criteris socials, ètics i mediambientals en les seves compres: “Les accions individuals són claus perquè tenen efectes positius per a les persones i el món en el que vivim”. Per això, Cantos proposa que s’aposti pels productes de Comerç Just i que es participi de les propostes de la Banca Ètica, que ens demostren que una economia alternativa, justa i equitativa és possible. “Necessitem un nou model econòmic basat en els principis de l’economia social i solidària, que anteposa els interessos de les persones als econòmics”, explica Cantos.
35 municipis se sumen a la Festa
La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica compta amb un important desplegament territorial, fet que demostra que malgrat els moments difícils actuals, els municipis catalans continuen apostant per aquest esdeveniment. La Festa se celebra a 35 municipis, incloses les capitals de demarcació i tres barris de Barcelona: Sant Andreu (5 de maig), Clot (12 de maig) i Sarrià (19 de maig).
La Festa està organitzada per SETEM, amb la col·laboració d’Alternativa 3, FETS (Finançament Ètic i Solidari), Fiare, Intermón Oxfam, la Xarxa de Consum Solidari i un centenar d'organitzacions locals, i amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, TV3, Barcelona Televisió i El Periódico.
