Sota el lema, "Militars, ni aquí ni enlloc", el Col·lectiu Antimilitarista de de Sant Cugat del Vallès (CASC) i la CUP organitzen el proper dissabte, 14 d'abril, una marxa per Collserola per demanar per demanar, un cop més, al Consorci del Parc Natural de la Serra Collserola que no es permeti la presència militar en el seu territori.
La marxa popular i antimilitarista s'iniciarà a les 10h al Baixador de Vallvidrera i passarà per indrets coneguts de la serra. La caminada finalitzarà a les portes de les casernes militars del Bruc on es farà un dinar popular, aque l'Ajuntament de Barcelona no ha donat permís per fer una botifarrada.
El cos militar que l'OTAN té destinat a l'Afganistan
Segons el CASC, "no volem militars a Collserola només perquè siguin un perill per a les persones que transiten o perquè no volem que el Parc es converteixi en un camp de maniobres, sinó també perquè no volem que es normalitzi el militarisme, què es vegi als militars com una escena habitual".
Els soldats que fan exercicis a Collserola són membres del Batallón de Cazadores de Montaña aquarterats a la caserna del Bruc i formen part del Regimiento "Arapiles" 62 que ha participat a la ISAF, el cos militar que l'OTAN té destinat a l'Afganistan. Aquests soldats no estan a Collserola posant-se en forma, l'objectiu de les seves pràctiques es preparar-se per participar en la guerra d'Afganistan, segons informa el col·lectiu antimilitarista. Una operació militar que ja ha costat milers de vides -només l'any 2011 es calculen en més de 3.000 els civils morts- i en la que el govern espanyol porta dilapidats més de 2.000 milions d'euros des de que es va iniciar l'operació l'any 2002.
"A més, aquests soldats formen part d'unes forces armades que ens costen a l'any més de 18.000 milions d'euros -més de 50 milions d'euros al dia-, en uns moments en què la dreta governant està retallant en despesa social" remarca el CASC.
Campanya "Fora militars de Collserola"
Tot va començar el mes de març de 2011 amb una carta no publicada per la premsa local de Sant Cugat... titulada Perill a Collserola on es deia "si anem a buscar bolets, a fer una mica de senderisme o, simplement, a fer un tomb amb la bicicleta; a Collserola ens podem trobar amb l’ensurt de presenciar in situ pràctiques militars de mercenaris que han estat en combat a l’Afganistan". En aquell moment només es va fer ressò Llibertat.cat com indica El CASC.
Tot i així, ja més de deu anys que el CSO de Kan Paskual havia denunciat aquesta presència. Esporàdicament el tema reapareixia a la premsa local o comarcal.
Però va ser a partir del passat 13 de setembre de 2011 que es va esbombar el tema amb la publicació a diferents diaris d'una fotografia realitzada al paratge de Can Farriol, dins del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat i dels límits del Parc Natural de Collserola. A l'esquerra de la imatge es podia veure l'esquena d'una ciclista que baixa per una pista del parc, fins aquí tot normal, però al costat dret del camí apareixen ajupits uns soldats vestits de camuflatge, amb equipament de combat i amb un fusell a les mans.
Aleshores des del CASC es va impulsar el manifest "Fora militars de Collserola", al que ja s'han adherit 30 entitats, demanant al Consorci del Parc de Collserola que no autoritzés la presència de militars als seus límits. En diferents municipis es van presentar mocions recolzant el manifest. A Sant Cugat la moció -presentada per la CUP- va ser aprovada, però havent estat mutilada prèviament del seu contingut antimilitarista pel govern convergent. A Molins de Rei, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat... es van aprovar mocions en el mateix sentit.
El manifest va ser lliurat al Consorci l'octubre de 2011. El director gerent del Consorci va respondre afirmant que els exercicis militars "no afecten negativament l'entorn, ni entren en conflicte amb altres activitats" i que no eren maniobres sinó "marxes o caminades". Se li va replicar insistint en què trobar persones armades i uniformades pel bosc no es podia considerar una situació normal i que els exercicis militars, segons es veia a la fotografia, eren maniobres, almenys tal com les defineix qualsevol diccionari. La protesta va arribar al Consell Consultiu del Parc. En una última carta del director va informar què la decisió final sobre la qüestió l'havia de prendre l'Assemblea General, òrgan suprem del Consorci.
L'Ajuntament de Barcelona es posiciona en contra dels militars a Collserola davant la denuncia de diversos col·lectius
L'ajuntament ha fet arribar al consorci del parc natural amb l'objectiu que «no es dispensin més autoritzacions a l'Exèrcit espanyol per realitzar maniobres o exercicis a la muntanya». La demanda ha estat cursada i ha estat rebuda. Ara només falta aclarir les diferències entre una jornada matinal d'exercici campestre i una sessió de pràctiques de combat".
La voluntat municipal d'evitar noves postals milicianes al Tibidabo es feia pública en un ple del districte de Sarrià-Sant Gervasi. El regidor Joan Puigdollers, també responsable de l'àrea de Medi Ambient, responia una pregunta d'un membre de la CUP i el tranquil·litzava amb una promesa a la qual adossava un recordatori que convidava a la confusió: «Hem de tenir en compte que qualsevol ciutadà és lliure de fer servir el parc perquè és un espai públic». El polític nacionalista es referia als límits d'aquest veto, ja que no hi ha cap ordenança, llei o manament que permeti tancar la porta del camp o la muntanya a un grup de soldats que passen el matí corrent per la carretera de les Aigües o fent flexions al mirador dels Xiprers.
El CASC valorava positivament que l'ajuntament d'una gran ciutat com Barcelona faci un pas endavant en la lluita per una ciutat sense pràctiques militars dins del Parc de Collserola. "No volem soldats uniformats armats i camuflats perquè són un perill per les persones que transiten per Collserola. Estem en contra de que es vegi als militars com una escena habitual al Parc, creiem que el militarisme no es pot normalitzar", remarcar l'entitat anitimilitarista.
Ara bé, els hi dol que no es citin els moviments ciutadans previs, "que no s'expliqui a la societat que aquests ajuntaments fan aquesta demanda al Patronat del Parc de Collserola perquè nosaltres (les entitats, grups o col·lectius) ens hem mogut per a que això fos possible"
La marxa popular i antimilitarista s'iniciarà a les 10h al Baixador de Vallvidrera i passarà per indrets coneguts de la serra. La caminada finalitzarà a les portes de les casernes militars del Bruc on es farà un dinar popular, aque l'Ajuntament de Barcelona no ha donat permís per fer una botifarrada.
El cos militar que l'OTAN té destinat a l'Afganistan
Segons el CASC, "no volem militars a Collserola només perquè siguin un perill per a les persones que transiten o perquè no volem que el Parc es converteixi en un camp de maniobres, sinó també perquè no volem que es normalitzi el militarisme, què es vegi als militars com una escena habitual".
Els soldats que fan exercicis a Collserola són membres del Batallón de Cazadores de Montaña aquarterats a la caserna del Bruc i formen part del Regimiento "Arapiles" 62 que ha participat a la ISAF, el cos militar que l'OTAN té destinat a l'Afganistan. Aquests soldats no estan a Collserola posant-se en forma, l'objectiu de les seves pràctiques es preparar-se per participar en la guerra d'Afganistan, segons informa el col·lectiu antimilitarista. Una operació militar que ja ha costat milers de vides -només l'any 2011 es calculen en més de 3.000 els civils morts- i en la que el govern espanyol porta dilapidats més de 2.000 milions d'euros des de que es va iniciar l'operació l'any 2002.
"A més, aquests soldats formen part d'unes forces armades que ens costen a l'any més de 18.000 milions d'euros -més de 50 milions d'euros al dia-, en uns moments en què la dreta governant està retallant en despesa social" remarca el CASC.
Campanya "Fora militars de Collserola"
Tot va començar el mes de març de 2011 amb una carta no publicada per la premsa local de Sant Cugat... titulada Perill a Collserola on es deia "si anem a buscar bolets, a fer una mica de senderisme o, simplement, a fer un tomb amb la bicicleta; a Collserola ens podem trobar amb l’ensurt de presenciar in situ pràctiques militars de mercenaris que han estat en combat a l’Afganistan". En aquell moment només es va fer ressò Llibertat.cat com indica El CASC.
Tot i així, ja més de deu anys que el CSO de Kan Paskual havia denunciat aquesta presència. Esporàdicament el tema reapareixia a la premsa local o comarcal.
Però va ser a partir del passat 13 de setembre de 2011 que es va esbombar el tema amb la publicació a diferents diaris d'una fotografia realitzada al paratge de Can Farriol, dins del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat i dels límits del Parc Natural de Collserola. A l'esquerra de la imatge es podia veure l'esquena d'una ciclista que baixa per una pista del parc, fins aquí tot normal, però al costat dret del camí apareixen ajupits uns soldats vestits de camuflatge, amb equipament de combat i amb un fusell a les mans.
Aleshores des del CASC es va impulsar el manifest "Fora militars de Collserola", al que ja s'han adherit 30 entitats, demanant al Consorci del Parc de Collserola que no autoritzés la presència de militars als seus límits. En diferents municipis es van presentar mocions recolzant el manifest. A Sant Cugat la moció -presentada per la CUP- va ser aprovada, però havent estat mutilada prèviament del seu contingut antimilitarista pel govern convergent. A Molins de Rei, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat... es van aprovar mocions en el mateix sentit.
El manifest va ser lliurat al Consorci l'octubre de 2011. El director gerent del Consorci va respondre afirmant que els exercicis militars "no afecten negativament l'entorn, ni entren en conflicte amb altres activitats" i que no eren maniobres sinó "marxes o caminades". Se li va replicar insistint en què trobar persones armades i uniformades pel bosc no es podia considerar una situació normal i que els exercicis militars, segons es veia a la fotografia, eren maniobres, almenys tal com les defineix qualsevol diccionari. La protesta va arribar al Consell Consultiu del Parc. En una última carta del director va informar què la decisió final sobre la qüestió l'havia de prendre l'Assemblea General, òrgan suprem del Consorci.
L'Ajuntament de Barcelona es posiciona en contra dels militars a Collserola davant la denuncia de diversos col·lectius
L'ajuntament ha fet arribar al consorci del parc natural amb l'objectiu que «no es dispensin més autoritzacions a l'Exèrcit espanyol per realitzar maniobres o exercicis a la muntanya». La demanda ha estat cursada i ha estat rebuda. Ara només falta aclarir les diferències entre una jornada matinal d'exercici campestre i una sessió de pràctiques de combat".
La voluntat municipal d'evitar noves postals milicianes al Tibidabo es feia pública en un ple del districte de Sarrià-Sant Gervasi. El regidor Joan Puigdollers, també responsable de l'àrea de Medi Ambient, responia una pregunta d'un membre de la CUP i el tranquil·litzava amb una promesa a la qual adossava un recordatori que convidava a la confusió: «Hem de tenir en compte que qualsevol ciutadà és lliure de fer servir el parc perquè és un espai públic». El polític nacionalista es referia als límits d'aquest veto, ja que no hi ha cap ordenança, llei o manament que permeti tancar la porta del camp o la muntanya a un grup de soldats que passen el matí corrent per la carretera de les Aigües o fent flexions al mirador dels Xiprers.
El CASC valorava positivament que l'ajuntament d'una gran ciutat com Barcelona faci un pas endavant en la lluita per una ciutat sense pràctiques militars dins del Parc de Collserola. "No volem soldats uniformats armats i camuflats perquè són un perill per les persones que transiten per Collserola. Estem en contra de que es vegi als militars com una escena habitual al Parc, creiem que el militarisme no es pot normalitzar", remarcar l'entitat anitimilitarista.
Ara bé, els hi dol que no es citin els moviments ciutadans previs, "que no s'expliqui a la societat que aquests ajuntaments fan aquesta demanda al Patronat del Parc de Collserola perquè nosaltres (les entitats, grups o col·lectius) ens hem mogut per a que això fos possible"
