L'Ajuntament de Vilanova demana la prohibició de les bales de goma

L'oposició a les pilotes de goma, després que dos joves catalans quedessin cecs d'un ull i un de basc morís a conseqüència de l'impacte d'aquesta arma, arriba a l'àmbit institucional. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha estat el primer consistori a aprovar en ple demanar-ne l'abolició al Govern.

El ple va aprovar aquest dilluns una moció de la CUP i la plataforma Stop Bales de Goma per demanar que es prohibeixin les bales de goma, tal i com ja ha succeït en la majoria de països europeus. La moció va comptar amb el vot favorable de la CUP, CiU, PSC i ICV, i amb el vot contrari del PP.

La moció demana també que el text acordat es traslladi al Govern de la Generalitat de Catalunya, als diversos grups parlamentaris que conformen l’actual Parlament de Catalunya i al col·lectiu promotor de la iniciativa, Stop Bales de Goma.

La CUP espera que el posicionament del ple de Vilanova i la Geltrú no sigui un cas aïllat i que sigui el primer municipi de molts més que es posicionin en contra d'aquest armament que titlla d'"inhumà".

Prohibits a la majoria de països europeus

Els Països Catalans són dels pocs indrets europeus on la policia utilitza bales de goma en manifestacions i esdeveniments públics. La dotació de projectils de goma dels Mossos d’Esquadra, d’un pes de 90 grams i capaços d’arribar a una velocitat de més de 200m/s (més de 720 km/hora), són considerats pel protocol tècnic intern com a armes “menys letals”. Els últims casos, però, demostren que poden causar danys permanents als òrgans vitals i, a més, són difícilment controlables.

A l’estat espanyol són 23 les persones que han perdut un ull des de 1990 fins avui a causa d’aquests projectils. Fa només dos anys, a la ciutat de Barcelona, tres nois van perdre l’ull a causa de l’impacte d’una bala de goma. Un altre va estar ingressat a la UCI durant una setmana, amb un traumatisme cardiopulmonar, i es va témer per la seva vida. El juliol d’aquest any passat, un altre noi va perdre l’ull dret.

Durant la vaga general, dues persones van perdre l'ulll a conseqüència de l'impacte de les bales de goma disparades pels antiavalots dels Mossos d'Esquadra el 29 de març. Amb aquests dos casos ja són set les persones que han perdut un ull en els últims 4 anys a causa de les pilotes de goma utilitzades per la policia a Barcelona.

El País Basc restringeix l'ús de les bales de goma

L'ertzaintza tindrà prohibit l'ús de les escopetes de bales de goma a partir de l'1 de gener de l'any vinent. El conseller d'Interior basc, Rodolfo Ares, va prendre aquesta decisió després de la mort d'Iñigo Cabacas per l'impacte d'una bala de goma rebut durant uns aldarulls arran del partit de l'Europa League entre l'Athletic i el Schalke 04.

Tot i així, la prohibició no serà total, perquè les unitats especialitzades, és a dir, la brigada mòbil i la brigada de reforç, encara les podran fer servir "en ocasions excepcionals". La restricció de les bales de goma afectarà doncs uns 6.000 dels 8.000 agents que integren la policia basca.

D'altra banda, a partir de l'1 de juny tots els agents portaran visible el número d'identificació.

Els Mossos no prohibiran les bales de goma

A Catalunya no serà així. El director general dels Mossos, Manel Prat, va deixar clar aquest dilluns que no contempla la prohibició de les bales de goma tot i els casos que hi ha hagut recentment de víctimes d'aquest tipus d'armament. Prat assegura que són "un bon instrument per dissuadir determinats tipus de manifestacions, quan les condicions ho permeten, i són aptes i vàlides per utilitzar-les".

No només això, sinó que per Prat el dia de la vaga general les pilotes de goma van ser insuficients i va caldre anar més enllà: "Vam arribar a un punt que potser les pilotes de goma no eren suficients per poder retornar l'ordre públic per la magnuitud de la gent que hi havia concentrada en un espai molt concret de la ciutat". Per tant, va dir, "es va haver d'usar un mètode diferent", en referència als gasos lacrimògens.

Tot i així, va informar que s'ha obert "un procés de reflexió sobre tots els mecanismes" que fan servir els Mossos per actuar en casos de desordres públics i va avançar que s'estan "explorant altres tipus d'instruments i procediments" o fins i tot "tàctiques policials per aconseguir els mateixos objectius potser amb un altre mètode".