Empresonar quatre persones per la seva participació a la vaga general comporta una vulneració de la presumpció d'innocència i suposa l'aplicació al dret de protesta de doctrines preventives absolutament contràries al mateix ordenament jurídic espanyol.
És la valoració que ha fet de les detencions i empresonaments la Comissió de Defensa del Col.legi d’Advocats de Barcelona i la Comissió de Drets Humans del Col.legi d’Advocats de Girona, juntament amb l'Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals de Barcelona (DESC), Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Observatori dels Sistemes Penals de la Universitat de Barcelona i l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH).
Les entitats posen de manifest que cap dels vaguistes empresonats ha estat imputat pels fets ocorreguts la tarda del dia 29 de març al centre de la ciutat de Barcelona i assegura que les acusacions estan centrades en la figura dels desordres públics i dels actes contra l’autoritat.
"Mesura desproporcionada i innecessària"
"Atès que cap dels tres joves té antecedents penals, la presó provisional resulta una mesura especialment desproporcionada i innecessària, sobretot en relació amb unes imputacions que, fins i tot en cas de condemna, no comportarien l’entrada a presó dels acusats", sentencien.
La justificació per empresonar-los va ser la d'impedir que causessin aldarulls a les protestes del Dia del Treball, a la cimera de bancs centrals europeus o al partit de futbol Barça-Espanyol. Segons les entitats, aquest argument "és inconsistent i contrari a dret". "Per tal de no vulnerar la presumpció d’innocència, la previsió de reiteració delictiva ha d’estar basada en dades objectives acreditades en l’expedient judicial", remarquen, i afirmen que en aquest cas "no hi ha cap element de pes que aboni aquesta suposició".
En aquest sentit, consideren que "la decisió de privar de llibertat als tres joves detinguts al matí no s’ha basat en el que puguin haver fet, sinó en el que va succeir al capvespre als carrers de Barcelona, amb posterioritat a la seva a la seva detenció". Així, creuen que un raonament d’aquest tipus "obeeix a consideracions d’alarma social que obstaculitzen el funcionament normal de l’administració de justícia, que estan clarament prohibides a l’ordenament jurídic espanyol, i que atempten, en definitiva, contra el principi de responsabilitat individual en virtut del qual ningú no pot ser sancionat per fets d’altres que no hagi concertat o en què no hi hagi participat".