Les càrregues policials contra el moviments dels “indignats” durant l’anomenada “operació neteja” de Plaça Catalunya i durant l’intent de paralitzar el Parlament els passats 27 de maig i 15 de juny respectivament van provocar un allau de notícies relacionades amb l’actuació policial a les quatre capçaleres impreses a Barcelona. Durant aquests dies es va doblar la presència dels Mossos d’Esquadra a les pàgines de la premsa i fins el 80% de les informacions i opinions –incloses editorials i cartes dels lectors- van ser crítiques amb el cos policial. Aquesta és una de les conclusions a les que arriba l’informe de Mèdia.cat ‘Els mossos d’esquadra als mitjans de comunicació’, realitzat pel periodista Oriol Burgada i que es pot descarregar complet des d’aquesta mateixa pàgina.
Però l’estudi alerta que no tots els diaris són iguals. Així, La Vanguardia és qui més defensa l’actuació dels Mossos, tan en la seva única editorial publicada el 16 de juny, i on afirma que ““El Govern té l’obligació d’utilitzar a fons tots els mitjans policials que tingui a l’abast per garantir l’ordre públic i el funcionament de les institucions”. També pertanyen a aquest diari els opinadors que més es van posicionar amb la policia, com Pilar Rahola o Francesc Marc Álvaro, mentre que algunes de les crítiques, com les d’Albert Gimeno, ho són per falta de duresa. Només els lectors del diari aporten un contrapunt en les seves cartes.
A l’altra banda del ventall ideològic, El Periódico se situa com la capçalera més crítica amb l’actuació policial, amb tres editorials on es parla d’intervencions “desproporcionades i amb un preu injustificat” i amb nou de cada deu dels seus opinadors posicionats contra els mètodes policials.
Entremig, l’Ara i l’Avui –l’informe estudia un període anterior a la seva fusió amb El Punt- mantenen una posició més equilibrada, amb informacions i opinions més plurals, encara que les editorials publicades per ambdós –una a cada diari- són força crítiques i recorden que “la imatge d’agents de la policia colpejant ciutadans pacífics és injustificable”.
L’informe compara la cobertura mediàtica que rep la policia catalana durant aquests dos episodis amb el que té durant un període sense tensions significatives –en aquest cas de l’1 al 27 de maig del 2011- per comprovar com es passa de les set notícies diàries a les 15 dels punts més calents. També en les èpoques de “normalitat” hi predomina un equilibri entre les notícies considerades negatives per al cos (un 34%) i les positives (25%) amb un predomini de les que es poden definir com a neutres (41%). Però l’impacte d’aquestes no es pot comparar amb el que tenen les operacions d’ordre públic tal i com observa l’anàlisi de les portades: de set aparicions en 27 dies –i sense ser la notícia destacada- a 14 en només set dies com a titular o foto principal. “Centenars de notícies positives sobre l’activitat habitual dels Mossos d’Esquadra –conclou l’estudi- queden minimitzades i invisibilitzades davant la contundència d’una portada en què aparegui qualsevol foto dels agents anti-avalots colpejant manifestants o dissolent amb violència una protesta pacífica”.
L’informe de Burgada també inclou una anàlisi de la presència dels Mossos d’Esquadra en la premsa internacional on deixa palès que hi són tractats “sense cap criteri, de manera confusa i incoherent”, incloent el seu abast territorial, que pot ser tan espanyol com català o barceloní. També en aquests mitjans, la policia catalana hi apareix principalment quan protagonitza càrregues en conflictes socials.
Informe Mèdia.cat_Els Mossos als mitjans
Informe Mèdia.cat_Els Mossos als mitjans
