Aquesta reforma laboral també és una irresponsabilitat

Davant d'una reforma del calat d'aquesta la primera preocupació és la de mirar l'articulat i veure'n els canvis. Verificar la fotografia de l'abans i el després. Un cop fet això i constatat el desastre, la segona preocupació és treure'n l'entrellat, partint de que la justificació formal no és la correcta, i més tenint en compte el context. El procediment ha estat d'una gran opacitat. Hi ha la possibilitat real que s'hagi vinculat la reforma a la flexibilitat a l'hora de permetre nivells més alts de dèficit que els previstos. I fins i tot sembla clara la relació entre la reforma i el desbloqueig de 15.000 MEUR per a formació la meitat dels quals aniran a parar a mans dels agents socials de sempre. L'interès de les institucions europees en aquesta reforma va més enllà que la preocupació pels nivells d'atur a l'Estat Espanyol.

Seguim amb el context. Des del sector automobilístic es repeteix darrerament que hi ha un greu problema, la sobrecapacitat de producció tant a Europa com a Estats Units, hi ha consens sobre la necessitat d'eliminar un 20% de producció a Europa. I la producció a la Xina pot quedar saturada d'aquí a cinc anys vist el ritme de creixement de les inversions forànies.

El que està caient és el mercat, la demanda s'està reduint, pèrdua de poder adquisitiu, problemes de finançament, i impossibilitat de reeditar les ajudes a la compra de vehicles.

Estem parlant d'una afectació a Europa de 2,3 milions de persones incloent proveïdors. Estem parlant d'un sector important en l'estructura industrial europea, i per tant tothom hi anirà a totes. La capacitat de negociació política de la zona sud és menor que la de la resta, això és obvi, i a més la caiguda del mercat és més important. Quin sentit té mantenir plantes obertes a zones on s'està en pèrdues i dediquen el gruix de la seva producció a exportació? Si el mercat intern cau les probabilitats de deslocalització s'incrementen (Amb ràtios d'exportació del 90% sobre producció, i costos logístics cars és difícil mantenir-se). Si a més els costos de deslocalització els abaixem, disminució de les indemnitzacions i eliminació de l'autorització administrativa en els expedients de regulació, plou sobre mullat.

Darrerament ja s'ha produït una aliança entre PSA (Peugeot-Citroën) i General Motors a fi i efecte d'abaratir costos compartint projectes, en la línia dels acords entre Renault i Nissan de fa uns anys.

A finals de març Opel (General Motors) farà pública la seva estratègia de futur, que passa per deslocalitzacions a Polónia i Corea. Obviament Alemanya no permetrà el desmantellament de la planta de Bochum.

Aquesta setmana SEAT ha fet públic el tancament dels comptes del 2011 amb unes pèrdues de 225 MEUR.
No és agosarat preveure un procés de reconversió al sector amb una important afectació de persones. Afegit a la crisi del sector de comunicacions, als probables acomiadaments al sector públic, al sector financer i a empreses importants com Telefònica.

Conclusió: més persones a l'atur, per tant s'hauran de pagar més prestacions, menys persones cotitzant, incidència a la baixa sobre la demanda interna (qui voldrà gastar?), menys recaptació a seguretat social i en impostos, increment del dèficit per caiguda d'ingressos. Reforma de prestacions i pensions, apujada d'impostos i aprofundiment de la recessió.

Hi ha una anècdota que cal rescatar. L'any 1994 el ministre de treball de l'època, senyor Griñan, va telefonar a Rafael Ortiz, Director General de la Conselleria de Treball. Li va dir que en la reforma del 1994 de l'Estatut dels treballadors es van plantejar l'eliminació de la resolució administrativa en la tramitació dels expedients de regulació, i que la van mantenir perquè el 1993 la intervenció de l'administració va evitar un expedient a SEAT amb 10.000 acomiadaments. Abaixant els costos i eliminant la intervenció administrativa en els expedients fem mèrits per les deslocalitzacions. Com a mínim és un acte d'irresponsabilitat del qual n'haurien de respondre.