L'any 2007, Naomi Klein ens obsequiava amb el llibre 'La doctrina del shock', en què ressegueix el mètode pel qual les polítiques neoliberals del Premi Nobel Milton Friedman i de l'Escola d'Economia de Xicago s'han imposat arreu del món a través del que ella anomena "impactes en la psicología social". En la seva antologia, la periodista nord-americana adverteix com la Guerra de les Malvines o la crisi de l'huracà Katrina, entre d'altres desastres, han servit de pretext per aplicar reformes agressives que els respectius estats han presentat com a "inevitables".
Klein recorda l'estratègia impulsada pels Estats Units en diversos països de l'Amèrica Llatina els anys 70, com ara el Xile de Salvador Allende, consistent en desestabilitzar-li el teixit econòmic per després imposar-hi un govern autòcrata i dictatorial que, a ulls del món, es veiés com el "mal menor" a fi de reflotar les seves finances. El mateix van fer, anys després, a Polònia, a Rússia, a Sud-àfrica i a les economies asiàtiques durant la crisi financera de 1997, o amb la "guerra preventiva" contra el poble iraquí.
Seguint aquesta lògica propagandística de provocar l'inevitable, la cancellera Angela Merkel ha imposat importants retallades en els salaris després d'haver avalat, amb les seves polítiques desreguladores, l'actual daltabaix financer.
'La doctrina del shock', immortalitzada l'any passat en un extraordinari documental a les principals sales del cel·luloide, l'apliquen avui els governs català i espanyol a l'hora de tirar endavant les retallades socials i altres mesures obertament lesives per als sectors populars i la classe treballadora. Sobre les màximes repetides que "hem viscut per damunt de les nostres possibilitats" i que "caldrà ajustar-se els cinturó perquè la crisi és majúscula", els respectius Executius han traçat un pla de disminució de la despesa social alhora que han reforçat la musculatura del sistema financer. L'agent econòmic responsable de la crisi ha passat a convertir-se en la víctima a la qual s'ha d'ajudar perquè, ens diuen, és l'únic capaç de reflotar el disbarat econòmic.
La lògica del pal i de la pastanaga, doncs, ha tornat a funcionar a la perfecció. Tot passa per desestabilitzar les nostres vides i generar el pànic adient per, acte seguit, castigar-nos al purgatori mentre els responsables d'aquesta desestabilització s'emporten els beneficis. 'La doctrina del shock', que tan bé descriu Noami Klein en el seu llibre, ens ensenya finalment com, lluny d'una crisi, estem davant d'una gran estafa.
Klein recorda l'estratègia impulsada pels Estats Units en diversos països de l'Amèrica Llatina els anys 70, com ara el Xile de Salvador Allende, consistent en desestabilitzar-li el teixit econòmic per després imposar-hi un govern autòcrata i dictatorial que, a ulls del món, es veiés com el "mal menor" a fi de reflotar les seves finances. El mateix van fer, anys després, a Polònia, a Rússia, a Sud-àfrica i a les economies asiàtiques durant la crisi financera de 1997, o amb la "guerra preventiva" contra el poble iraquí.
Seguint aquesta lògica propagandística de provocar l'inevitable, la cancellera Angela Merkel ha imposat importants retallades en els salaris després d'haver avalat, amb les seves polítiques desreguladores, l'actual daltabaix financer.
'La doctrina del shock', immortalitzada l'any passat en un extraordinari documental a les principals sales del cel·luloide, l'apliquen avui els governs català i espanyol a l'hora de tirar endavant les retallades socials i altres mesures obertament lesives per als sectors populars i la classe treballadora. Sobre les màximes repetides que "hem viscut per damunt de les nostres possibilitats" i que "caldrà ajustar-se els cinturó perquè la crisi és majúscula", els respectius Executius han traçat un pla de disminució de la despesa social alhora que han reforçat la musculatura del sistema financer. L'agent econòmic responsable de la crisi ha passat a convertir-se en la víctima a la qual s'ha d'ajudar perquè, ens diuen, és l'únic capaç de reflotar el disbarat econòmic.
La lògica del pal i de la pastanaga, doncs, ha tornat a funcionar a la perfecció. Tot passa per desestabilitzar les nostres vides i generar el pànic adient per, acte seguit, castigar-nos al purgatori mentre els responsables d'aquesta desestabilització s'emporten els beneficis. 'La doctrina del shock', que tan bé descriu Noami Klein en el seu llibre, ens ensenya finalment com, lluny d'una crisi, estem davant d'una gran estafa.
