Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Drets Humans
El Tribunal d'Estrasburg admet a tràmit la denúncia per crims del franquisme

El Tribunal Constitucional espanyol va rebutjar el recurs del Fòrum per la Memòria del País Valencià

24/01/2012 Drets i Llibertats
El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) ha admès a tràmit la denúncia contra l'estat espanyol que ha presentat el Fòrum per la Memòria del País Valencià per genocidi i crims contra la humanitat durant el franquisme i per violació dels drets fonamentals.

L'entitat va acudir prèviament al Tribunal Constitucional, però aquest tribunal no va admetre a tràmit el recurs d'empara contra el genocidi franquista i les sis fosses comunes del cementiri general de València. Aquestes fosses, que ocupen una superfície total de 41.020 metres quadrats, alberguen 23.661 persones que segons s'ha pogut documentar van ser abocades a la fossa entre l'1 d’abril de 1939 fins i el 31 de desembre de 1945.

Un recurs sense transcendència constitucional, segons el TC

L'alt tribunal espanyol no va acceptar el recurs al·legant que "no s'ha acreditat la transcendència constitucional del recurs•. Amb tot, no posava en dubte la realitat dels fets denunciats ja que afirmava que "res s'ha de dir sobre la seva versemblança".

El Fòrum per la Memòria veu aquesta actitud com una mostra que "des de ja fa molts anys tot està lligat i ben lligat". En aquest sentit, tancades les portes de l’ordenament jurídic espanyol, l'entitat ha decidit presentar una denúncia al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ja que "si l'estat espanyol nega als seus ciutadans la recerca, aclariment i reparació dels crims de la dictadura, és la nostra obligació moral insistir en la seua denúncia, exigir la veritat i demanar justícia i memòria".

"Un Estat continuista amb l'estructura de poder franquista"


"Quan drets bàsics, com ara el d’informació, són conculcats per part d’un sistema polític i judicial hereu de les trames de la dictadura, hi ha quelcom més que una simple voluntat d'ocultació", denuncia l'entitat, que apunta cap a una "complicitat última amb els fets que denunciem, una seqüència lògica de responsabilitat per part d'aquest Estat dit de dret amb el règim anterior, una naturalesa heretada o continuista de l'estructura de poder franquista".

Per tot plegat, critica que l'Estat "no sembla ser sensible a allò tan elemental com l'existència de nombroses fosses comunes escampades per tot el territori, repletes de persones víctimes de la repressió general, afusellades, estrangulades, ofegades, apallissades o mortes sota les terribles condicions socials que va imposar la dictadura durant tots els anys en què va oprimir la població que havia perdut la guerra".
Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid