Quan l'any 2007, vam denunciar el conveni col·lectiu de l'empresa per la qual treballo i vam procedir a la negociació del nou, des de la CGT, vam elaborar una plataforma de negociació amb propostes a nivell econòmic però també millores significatives a nivell social.
Vam proposar d'incorporar diverses millores entre elles, estendre els beneficis dels casaments amb les parelles de fet amb independència de la seva orientació sexual, l'augment de les llicències retribuïdes, o d'altres mes especifiques com ara consideracions especials envers la toxicomania o embriaguesa habitual o l'excedència extraordinària per la privació de llibertat del treballador per detenció o presó preventiva en condemna ferma, a exemple del que els companys de l'empresa de recollida d'escombreries de Terrassa havien incorporat prèviament en el seu conveni arran del cas de la Laura Riera.
Les millores econòmiques va ésser ràpidament acceptades com a plataforma de negociació del nou conveni pels altres delegats sindicals, però no aixi la major part de millores socials que es consideraven innecessàries, pel que la proposta final va arribar parcialment retallada per nosaltres mateixos.
Aquests dies ha sortit a la llum pública el comportament envers la maternitat o paternitat de dues primeres espases de la dreta europea. D'una banda, el president de l'Estat Francès que no va assistir al naixement del seu nadó per no deixar una reunió de feina i d'una altra, un de més proper, el de la dirigent del PP, Soraya Sàenz de Santamaria que, 10 dies desprès de tenir el seu fill, es va reincorporar a la feina per dirigir el traspàs de poders entre el PP i el PSOE, acció saludada efusivament pels seus companys i companyes de partit.
I no es perquè sí que aquestes dues persones facin el que han fet, sinó que respon a accions exemplaritzants (i aplaudides per una amplia part de la població) que sota el pretext d'una cultura de l'esforç o d'una austeritat necessària suposen una renúncia expressa de les millores socials assolides i obren el pas a accions legislatives posteriors.
Uns exemples que calen profundament entre totes i tots en un context de potenciació, durant anys, d'un individualisme exacerbat i que han dut a una part dels treballadors i treballadores a compartir aquesta suposada cultura el treball que retalla drets. Les millores socials es defensen de moltes maneres, també exercint-les amb justícia per nosaltres mateixos.
Vam proposar d'incorporar diverses millores entre elles, estendre els beneficis dels casaments amb les parelles de fet amb independència de la seva orientació sexual, l'augment de les llicències retribuïdes, o d'altres mes especifiques com ara consideracions especials envers la toxicomania o embriaguesa habitual o l'excedència extraordinària per la privació de llibertat del treballador per detenció o presó preventiva en condemna ferma, a exemple del que els companys de l'empresa de recollida d'escombreries de Terrassa havien incorporat prèviament en el seu conveni arran del cas de la Laura Riera.
Les millores econòmiques va ésser ràpidament acceptades com a plataforma de negociació del nou conveni pels altres delegats sindicals, però no aixi la major part de millores socials que es consideraven innecessàries, pel que la proposta final va arribar parcialment retallada per nosaltres mateixos.
Aquests dies ha sortit a la llum pública el comportament envers la maternitat o paternitat de dues primeres espases de la dreta europea. D'una banda, el president de l'Estat Francès que no va assistir al naixement del seu nadó per no deixar una reunió de feina i d'una altra, un de més proper, el de la dirigent del PP, Soraya Sàenz de Santamaria que, 10 dies desprès de tenir el seu fill, es va reincorporar a la feina per dirigir el traspàs de poders entre el PP i el PSOE, acció saludada efusivament pels seus companys i companyes de partit.
I no es perquè sí que aquestes dues persones facin el que han fet, sinó que respon a accions exemplaritzants (i aplaudides per una amplia part de la població) que sota el pretext d'una cultura de l'esforç o d'una austeritat necessària suposen una renúncia expressa de les millores socials assolides i obren el pas a accions legislatives posteriors.
Uns exemples que calen profundament entre totes i tots en un context de potenciació, durant anys, d'un individualisme exacerbat i que han dut a una part dels treballadors i treballadores a compartir aquesta suposada cultura el treball que retalla drets. Les millores socials es defensen de moltes maneres, també exercint-les amb justícia per nosaltres mateixos.
