La Proposició no de Llei presentada pel PP i aprovada en el ple del Congrés amb el suport del VOX i l’abstenció de JUNTS i ERC, i que no té valor normatiu, amaga una gran mentida a l’opinió pública de l’Estat espanyol.
El calendari de tancament de les centrals nuclears de l’Estat signat l’any 2018 i que contempla tancar tots els reactors entre l’any 2027 i el 2035 no fou imposat per l’Estat sinó que va ser un acord entre les companyies elèctriques i ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius) donada la inviabilitat econòmica per tenir aquestes instal·lacions funcionant més enllà de les dates acordades.
Segons un informe del Moviment Ibèric Antinuclear, en el moment de redactar-lo a mitjans de l’any 2024, les centrals nuclears de l’Estat havien tingut 164 successos greus en els últims 5 anys la qual cosa demostra l’envelliment del parc nuclear i la necessitat de procedir a la seva clausura. Junts i ERC, que han permès amb la seva abstenció que la proposta prosperi, sembla que ignorin que d’aquests successos, 63 s’han produït a les centrals nuclears d’Ascó, que són les que encapçalen el rànquing d’incidències a les centrals de l’Estat.
La continuïtat de les centrals nuclears catalanes, que a la data prevista de tancament tindran respectivament 46 i 48 anys de funcionament, és una invitació al suïcidi com a País, donat que els accidents més greus que s’han produït, concretament Chernobyl i Fuksushima, han estat en centrals nuclears que portaven més de 40 anys funcionant.
D’altra banda, la postura d’ERC i Junts, que argumenten amb la seva abstenció que a Catalunya les energies renovables no estan prou desenvolupades per substituir l’energia nuclear, és una postura cínica i un insult a la intel·ligència dels catalans i les catalanes, donat que precisament ells han estat els responsables polítics de que a data d’avui només el 15% de l’electricitat produïda a Catalunya sigui de fonts renovables, quan la mitjana de l’Estat és del 50%. A Catalunya cal treballar amb urgència per aconseguir una transició energètica que vagi més enllà de les paraules, que sigui justa i participativa, que respecti la biodiversitat i que sigui solidària per part de totes les comarques del País.
Resultaria còmic sinó fos tan tràgic que el diputat del PP que va defensar la proposta parlés de la dependència del gas rus per part de l’estat espanyol, quan el 30% de l’urani que les centrals nuclears de l’Estat utilitzen per fabricar el combustible que necessiten és precisament rus.
Què s’amaga darrere d’aquesta proposta fake? Doncs que l’Estat, o sigui totes les persones contribuents, paguem la despesa que representa adequar obligatòriament per exigència europea aquestes instal·lacions a una vida activa més enllà de la prevista inicialment, que per qüestions tècniques es limitava en un principi als 40 anys de funcionament. És a dir, els beneficis per a les elèctriques i les despeses per a la ciutadania. El que vol el lobby nuclear és una garantia de preu fix per damunt de l’actual preu de mercat per poder seguir operant durant un mínim de 10 anys posteriors a l’acord de tancament, o directament que l’Estat pagui les reformes necessàries que per seguir operant com els exigeix la Unió europea.
Finalment, la gestió dels residus radioactius fins l’any 2050, segons té previst ENRESA, costarà 28.000 milions d’euros. Actualment la caixa d’ENRESA només en té 7.000, la qual cosa ha propiciat que la taxa que paguen les nuclears per a la gestió dels residus hagi pujat d’un 10 a un 30%. És evident que si es compleix el calendari de tancament no es recolliran prou diners per pagar tota la gestió, amb la qual cosa seran altre cop les persones contribuents les que pagaran les despeses de les centrals nuclears mentre que les elèctriques se’n quedaran el benefici. Aquestes volen que es torni a reduir la taxa, que ja de per sí és insuficient.
Tancar les centrals nuclears no és cap caprici ecologista, és una necessitat per preservar la salut i la seguretat de les persones i és també una necessitat econòmica, donat que les actuals instal·lacions requereixen unes inversions que van en detriment de les que s’haurien d’emprar per millorar l’eficiència de les renovables, per incentivar l’autoconsum i per conscienciar empreses i ciutadania de que és cal un decreixement econòmic que ens permeti viure millor sense malbaratar uns recursos que són finits.
