“Un cop més, es demana que siguin els treballadors i les classes populars els qui, amb el seu sacrifici, paguin les conseqüències d’aquesta ja crònica crisi”. La Coordinadora Obrera Sindical (COS) condemna així el segon pla de retallades que el Govern de CiU va anunciar 36 hores després de guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya i considera que “ens cal ja una vaga general arreu del país”. “Un cop més”, diu el sindicat, “els gestors de torn, injustament, carreguen sobre el poble el pagament del dèficit que arrosseguen les finances de la Generalitat”.
La COS assenyala que amb les noves mesures que afecten els funcionaris “el poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores públics de Catalunya continuarà a la baixa”. Pel que fa a l’augment del cànon de l’aigua i el transport públic remarca que “el ciutadà s’haurà de gratar més la butxaca” per un “bé tan preuat com és l’aigua” o “per comprar el titol-bitllet de transport integrat”. Igualment, “estudiar una carrera sortirà més car” ja que “es pretén que els estudiants, apujant les taxes universitàries, paguin més”.
També critica que gairebé la meitat del preu de la benzina són impostos així com el “nou invent, el tiquet moderador en les receptes de medicaments”. Així, remarca que “no és l’usuari qui demana al metge els medicaments que vol consumir, sinó que és aquest professional qui decideix quin tractament li prescriu”. A més, recorda que la prestació farmacèutica “és l’única sobre la qual ja existeix copagament: la població activa abona el 40% del preu dels medicaments, els malalts crònics el 10%, mentre que els pensionistes els obtenen gratuïtament”.
En defensa dels funcionaris
La COS rebutja la proposta de mesures subjectes a negociació a la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i s’oposa “a acceptar que es continuïn defensant els interessos dels autèntics responsables de la crisi, suprimint impostos com el de successions, reduint el de societats i el de les rendes del capital, i tolerant el major nivell de frau fiscal de tota la Unió Europea”.
Així, trenca una llança a favor dels funcionaris insistint que “en aquests moments el que necessitem no és retallar els millors drets laborals i salarials que tenim, ja que eixa retallada acabarà convertint-se en una nova contrareforma laboral, que ens afectarà igualment a tot el conjunt de la classe treballadora dels Països Catalans”. Així, afirma que “no hem de permetre més rebaixes, més retallades, més privatitzacions... Necessitem amb urgència millorar les condicions de vida, salarials, laborals i socials de les persones treballadores que es troben en pitjors condicions, no carregar-nos les millors que tenim”.
“Un contracte laboral digne, cobrar la nòmina a final de mes, fer un horari més o menys definit, disposar de pagues extres i dies de vacances remunerades... no són privilegis. Són drets. Drets que hem aconseguit lluitant”, manifesta. I apunta: “Els i les treballadores públiques, som el col·lectiu que fins ara teníem millors condicions salarials, laborals i socials, i precisament per açò, som els que més estem patint la tisora de les retallades”.
D’altra banda, assenyala que els governs “no treballen per intentar repartir millor la riquesa i per estendre la solidaritat òbvia, necessària i urgent... sinó per privatitzar totalment els serveis públics que tant van costar d’aconseguir i per deixar-nos a la classe treballadora dels Països Catalans en la més absoluta i total precarietat i misèria”.
Crida a la vaga
Amb aquesta nova onada de retallades, la COS fa crida a la mobilització per aturar “aquest nou atac” i insta totes les persones treballadores, tot el poble treballador dels Països Catalans, i el conjunt de les classes populars, “a organitzar-nos per a la defensa dels nostres drets socials, laborals i nacionals”.
El sindicat assenyala que “el que cal és detectar les veritables causes, l’origen i, en justícia, fer que els verdaders responsables i aquells qui més recursos tenen siguin els primers en posar-hi el coll”. Amb tot, “no es aquesta l’ impressió que ens donen les mesures fins ara proposades pels poders polítics i econòmics. Són unes mesures obertament neoliberals proposades i aplicades per neoliberals, les mateixes, no ho oblidem, que han portat al món aquesta crisi i continuen tossuts a imposar – amb l’excusa que no hi ha altre alternativa- els seus mateixos remeis”.
Així, creu que la crisi “es podia haver evitat amb polítiques alternatives a les actuals”. “No és desmantellant les conquestes socials, ni substituint allò que és públic per allò privat, que en sortirem d’aquesta crisi. No és, només, amb retallades, ni afavorint l’acomiadament sense cost, que generarem nous llocs de treball”, avisa, i defensa que “cal un veritable canvi de fons i substituir tot allò que ha demostrat abastament que no funciona, en primer lloc, els sistema financer netament especulatiu que no ha fet més que accentuar les injustícies; un sistema que prioritza el benefici i el lucre per sobre de les necessitats socials i de les persones”.
Juntament amb Catalunya, també a les Illes i al País Valencià “ens estan desmantellant tot el país”. Tant CiU, PP i PSOE “faran tot el possible per deixar-nos sense res”.
Vaga de collidors de taronja
La COS ha sortit al pas també de la vaga desconvocada dels treballadors del camp del País Valencià. Segons denuncia, “portem anys patint una destrossa constant i contínua dels nostres drets laborals i dels nostres salaris” i “anys patint uns convenis col·lectius que no fan més que consolidar aquesta situació constant de retallades salarials i de drets, mentre en cap moment veiem als nostres teòrics representants de CCOO i UGT”.
Així, denuncia que la UGT “acaba de pactar un nou conveni en solitari, conveni que accepta tot el que li ha marcat la patronal” i “deixa en la més absoluta indefensió, desprotecció i desregulació els més de 100.000 treballadors i treballadores del camp a les comarques del País Valencià”.
Per tot plegat, la COS aposta per iniciar “una campanya ampla i llarga, seguint les passes dels companys i companyes d’Andalusia, organitzades al Sindicat d’Obrers del Camp” organitzant assemblees i marxes reivindicatives, així com ocupacions simbòliques de camps públics i privats.