Accions legals contra el Ministeri de Cultura pels Papers de Salamanca

Davant la decisió del Ministeri de Cultura espanyol d'anul·lar la reunió que havia de tancar l'últim enviament dels Papers de Salamanca, la Comissió de la Dignitat es plantejarà emprendre accions legals davant dels tribunals per exigir la transferència dels documents que resten per completar el compliment de la llei. "No defallirem i si no es compleix la llei denunciarem l’incompliment del deure de l’estat de restitució dels documents arrabassats pel franquisme a Catalunya, a la Comissió de Drets Humans de les ONU de Ginebra, El Consell Internacional d’Arxius, i el Consell d’Europa", sentencien en un manifest.

El Ministeri de Cultura s'havia compromès amb Catalunya que tindria tots els Papers de Salamanca a l'Arxiu Nacional abans d'acabar la legislatura però la trobada per autoritzar el trasllat del fons va ser cancel·lada dimarts. La Comissió s'ha mostrat "profundament indignada" per la suspensió del retorn de la nova tramesa de documents de l’arxiu de Salamanca i en aquest sentit exigeix que segueixi el procés de dinicialització i els treballs d’identificació de la comissió mixta i que es transfereixin els documents identificats i digitalitzats d’acord amb el termini de tres mesos establert per la llei. "No defallirem fins que el darrer document hagi retornat a Catalunya i el darrer afectat els hagin recuperat", etziba.

Per l'entitat, l’anunci de la suspensió de la reunió del Patronat del centre de la Memòria Salamanca i la paralització del retorn és "una nova mostra de la poca convicció democràtica del govern de l’Estat". En aquest context, remarquen que no és el Patronat qui ha de donar el vistiplau per les transferències de documents sinó que és la comissió mixta Estat-Generalitat qui identifica els documents a retornar. Després de ser identificats, han de ser lliurats a la Generalitat en el termini de tres mesos, un cop digitalitzats.

Per tot plegat, la Comissió de la Dignitat assenyala que "si és greu l’incompliment d’una llei, encara ho és més en aquest cas, quan la llei el que fa és reparar un acte de la dictadura franquista comès contra institucions, entitats i persones" i assegura que "indigna que un acte de restitució d’un robatori comès el 1939 en arxius de persones i entitats de Catalunya, vulnerant els més elementals principis del dret a la privacitat i a les llibertats democràtiques, fet en nom de la persecució de les persones per la seva ideologia, es presenti sovint com un acte d’espoli".

Al seu torn, denuncien que si encara no s’ha acabat la feina ha estat ha estat "per les indecisions del govern de l’estat i pels constants entrebancs tècnics, que han fet de la identificació dels documents catalans una feina lenta i feixuga". Això contrasta, subratlla, "amb la diligència dels equips franquistes que van fer la requisa de més de 200 tones de documents des del 28 de gener de 1939 que es van endur de Catalunya en els trens que van sortir de Barcelona cap a Salamanca entre el 20 de juny i el 29 d’agost d’aquell any".

La Comissió demanarà al Parlament que faci una declaració institucional exigint que l’Estat compleixi la llei i completi el procés de retorn dels documents que encara resten a l’arxiu de Salamanca.