Iñaki Urdangarin, finalment imputat

El gendre del rei Juan Carlos I i duc de Palma, Iñaki Urdangarin, ha estat finalment encausat i haurà de declarar el proper 6 de febrer com a imputat pel cas Nóos, un presumpte cas de corrupció i desviació de fons públics del qual Urdangarin s’havia escapat fins ara d’estar imputat, tot i estar en el punt de mira.

L’Institut Nóos va ser impulsat -amb la suposada cobertura de sense ànim de lucre- per Urdangarin, juntament amb el seu soci Diego Torres, que a diferència del Duc ja ha estat imputat en el cas. Urdangarin està imputat per malversació de fons públics, falsedat documental, frau a l'administració i prevaricació en una peça separada del cas Palma Arena, pel qual està imputat l'expresident balear, el popular Jaume Matas.

En la interlocutòria sobre la peça número 25 del denominat cas Palma Arena, el jutge acorda aixecar el secret respecte aquest punt separat, i citar com a imputat Iñaki Urdangarin Liebaert el proper 6 de febrer a les nou del matí al jutjat numero 3 de Palma, una data que es pot avançar si li interessa a la representació d'Urdangarin. 

El jutge també cita en qualitat d'imputats Diego Torres, la seva esposa i tresorera de l'Institut Nóos, Ana M. Tejeiro, i altres càrrecs com Marco Antonio Tejeiro, Miguel Tejeiro i Salvador Trinxet, que s'han de personar el 5 de gener.

Satisfacció a les Illes

El portaveu del grup parlamentari del PSM-IniciativaVerds-Entesa, Biel Barceló, s’ha mostrat satisfet per la imputació de Iñaki Urdangarín en el cas Palma Arena. Amb tot, ha reclamat “una reflexió més global” i ha recordat que Urdangarín “va implantar una manera de fer negocis per a la qual va trobar facilitats i complicitats tant a les Illes Balears com al País Valencià, ja que va sintonitzar amb una determinada manera de fer política del Partit Popular, que governava en aquell moment en aquests dos territoris”.

El portaveu del PSM-IV-ExM recorda que “aquests negocis i aquestes males pràctiques polítiques han estat investigats per la fiscalia anticorrupció, i han acabat amb dos expresidents del PP, Jaume Matas i Francisco Camps, de Balears i del País Valencià, respectivament, asseguts a la banqueta dels acusats”. Segons Barceló, “se n’ha de prendre nota, s’han d’acabar aquestes pràctiques. La corrupció té conseqüències molt negatives, i s’ha de perseguir de manera implacable, caigui qui caigui”.

També cal recordar que el Govern de les Illes Balears va afirmar en el Parlament, a resposta d’una pregunta del portaveu parlamentari dels nacionalistes i ecosocialistes, que es personaria en la causa judicial en què està implicat Iñaki Urdangarín per tal de defensar els interessos generals. “Esperam que el Govern complesqui la seva paraula, i reclami els doblers públics que s’hagin pogut malversar”, ha declarat Barceló.
 
Segueix sent membre de la Casa Reial

Urdangarin viu a Washington, d’on s’ha pogut escapar de l’assetjament mediàtic pels presumptes delictes que hauria comès i des d’on ha fet comptades declaracions. Una per demanar perdó a la Casa Reial pel mal causat arran de la investigació i per dir que està “plenament convençut de la seva innocència” tot i estar “preocupat i indignat” per les informacions que l’impliquen en el presumpte cas de corrupció pels seus negocis.

En aquest sentit, tot i la tímida reacció del rei espanyol afirmant que la “justícia és igual per tothom” i la consegüent benedicció de partits i institucions espanyoles -i també catalanes-, el cert és que Urdangarin segueix sent membre de la família reial i per tant gaudint dels beneficis com a tal.

Tot això malgrat haver emès un comunicat anunciant que apartava el Duc per la seva conducta “poc exemplar” i que més tard va haver de desmentir. Tant és així que segueix apareixent a la foto oficial i té el seu espai al web de la Casa Reial, on fins i tot té un apartat dedicat a “Activitats” on no hi apareix res de la seva presumpta tasca irregular. Això sí, en un acte de rentat d’imatge, la monarquia ha publicat parcialment els seus comptes per primera vegada.

El principi de la fi de la monarquia

Sigui per l’afer Urdangarin, o perquè som al segle XXI, la monarquia espanyola es troba en els pitjors índexs de popularitat des del seu restabliment. Els escàndols de corrupció protagonitzats pel gendre del monarca i els milions d’euros que l’Estat adjudica a la monarquia en temps de crisi han passat comptes al prestigi de la institució, que sempre ha gaudit d'una protecció especial i una bona premsa atesa la censura de tota imatge negativa que s’hagi pogut crear.

Però ja són moltes les veus que posen de manifest que la immunitat de què ha gaudit la monarquia podria acostar-se a la seva fi. El director de VilaWeb, Vicent Partal, es pregunta “Com podríem celebrar que un home que està fora del sistema judicial diga que la justícia és igual per a tothom? Jo tan solament puc interpretar-ho com una burla. I per a ell? És igual també per a ell? Diu la constitució que, el rei, no pot ser jutjat, faça què faça. I ho he de celebrar que, precisament ell, diga que la justícia és igual 'per a tothom'?”.

Més clar es mostra l’editor Ernest Folch, que afirma: “De la mateixa manera que el cas Millet va posar fi al clientelisme de la societat catalana, el cas Urdangarin és el principi de la fi de la monarquia”. “La gent ha suportat estoicament que una petita casta de privilegiats, com a l'Edat Mitjana, no se sotmetés a les urnes i se li destinés una gran renda anual. Però el que és insostenible és que mentre a l'Aldea no saben ni si podran menjar el dia de Nadal, tota aquesta comèdia feudal hagi permès ficar la mà a la caixa”, denuncia, i afegeix que “en realitat només queda una última solució: plegar, sense pressa però sense pausa, i fer les maletes. La monarquia no està en crisi, simplement ha perdut tot el sentit. S'esfondra l'últim vestigi del franquisme, i ho fa curiosament gràcies a la branca catalana de la institució”.

Des de l'Audiència Nacional va tancar la famosa portada d'El Jueves, la societat ha començat a qüestionar fins a quin punt aquesta anacrònica institució ha de ser intocable. La seva immunitat mediàtica ha començat a fer aigües fins al punt que ha estat el diari El Mundo el rotatiu que més detalls ha destapat sobre el cas de corrupció que esquitxa la Casa Reial.

Prestigi sota mínims

Tot això s’ha fet notar en les enquestes sobre la popularitat de la monarquia. Avui les dades sobre preferència entre República o Monarquia estan començant a preocupar als defensors de la corona, ja que en només uns anys, els republicans han pujat 22 punts. Si el 1996, els resultats eren de 66% a 13% favorable a la monarquia, avui els resultats s'han ajustat a un renyit 49% a 37%. Dades aquestes del conjunt de l’estat espanyol, perquè a Navarra la República és preferida pel 66%, i a la comunitat autònoma basca i catalana sobrepassa el 70%.

Aquest fet es deu a l’ocultació històrica que hi ha hagut sobre el paper de Juan Carlos I durant la transició, aconseguint instaurar entre la població espanyola un sentiment de respecte vers el monarca, fins al punt de parlar de “juancarlisme”, un fenomen que podria fer aigües amb l’arribada al regnat de Felip VI. En aquest moment el sector juancarlista podria prendre posicions republicanes.

Una fita que no estaria gaire lluny segons les hipòtesis que apunten al delicat estat de salut de Juan Carlos I. Tot i així, no caldria que morís per canviar de règim ja que podria abdicar quan la seva salut ja no li permeti aguantar-se dret.