L’Església de Sant Agustí es va omplir ahir de gom a gom, més d'un miler de persones, per commemorar els 40 anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya i reivindicar la feina que quedà pendent aleshores: l’exercici del dret a l’autodeterminació. L’acte va servir per homenatjar els integrants de “la plataforma antifranquista més important de l’Estat espanyol” –tal com l’ha definida Antoni Batista en la seva conferència- i per impulsar l’Assemblea Nacional Catalana en la seva tasca d’assolir el punt programàtic que encara no s’ha assolit: la independència de la nació catalana.
En aquest sentit, tots els ponents de l’acte –Jordi Carbonell, Ricard
Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra- van remarcar que el fil que uneix
l’Assemblea de Catalunya del 1971 i l’actual Assemblea Nacional
Catalana (ANC) és la lluita per assolir i exercir aquest dret. Aquest
fil conductor s’ha fet encara més evident quan, abans de finalitzar
l’acte, Pere Ignasi Fages, membre de l’Assemblea de Catalunya, va llegir
un manifest signat per 110 dels integrants d’aquella organització en
què es dóna per finalitzada l’etapa autonòmica i es passa el relleu a
l’ANC per “aconseguir la llibertat de la nació catalana”. “Mai no hem
renunciat a la consecució completa dels nostres objectius”, va afirmar
Fages, que ha afegit que “igual que fa 40 anys, va arribar el moment de
dir prou i encetar una via que ens permeti encara el futur en llibertat.
Per això, donem suport a l’Assembla Nacional Catalana passant-li el
relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana”.
El Mossèn Francesc Casañas ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l’acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà.
El professor i periodista Antoni Batista va destacar el paper que l’Assemblea de Catalunya va tenir en la transició, va ressaltar la necessitat de “recordar la història” i va explicar les accions més importants dutes a terme per l’assemblea i les seves interioritats, com el fet que la Teresa Bofill servís de ‘semàfor’ per indicar que es podia entrar a l’Església de Sant Agustí sense perill.
Batista també va recordar a homes clau d’aquell període, com Antoni
Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs, o Jordi Carbonell, que van
estar ovacionats per les més de mil persones presents a l’acte.
Batista, que va afirmar que l’Assemblea va ser “un Parlament abans que
tinguéssim un Parlament”, va concloure la seva intervenció parafrasejant a
Jordi Carbonell: “Jordi, que la prudència no ens faci traïdors”.
Pel que fa a la taula rodona, moderada per la membre del Secretariat de l’ANC, Carme Forcadell, Carbonell va reivindicar la tasca de l’Assemblea –“Quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes”- i va deixar clar que “fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència”.
Ricard Lobo, per la seva banda, va voler recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens van deixar, i va remarcar que “la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació.
Miquel Sellarès va explicar que “després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni es plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats”. És per això que va apostar per aconseguir la independència, un procés que, al seu parer, no s’ha de fer en contra de les institucions catalanes. “Tenim tres braços per avançar: institucions, societat civil, amb Òmnium Cultural i altres entitats, i l’Assemblea Nacional Catalana. Junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res”.
Finalment, Blanca Serra va reivindicar el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya i va criticar l’actual democràcia espanyola, “amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia de pa sucat amb oli”. És per això que s’ha preguntat “a què esperem?” per fer el pas cap a l’emancipació nacional.
Abans de llegir el manifest final, es va desplegar la senyera que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. L’acte va conclore amb l’himne nacional de Catalunya.
Per saber-més:
Un acte de l'ANC recordarà els 40 anys del naixement de l'Assemblea de Catalunya
