La CUP de Barcelona qüestiona la viabilitat i s'oposa a les línies bàsiques que regeixen el projecte. de les “16 portes de Barcelona a Collserola”. I més encara si té en compte que s’ha tirat endavant sense que s’hagi redactat i aprovat encara el Pla Especial de Protecció del Parc. En aquesta línia, la formació dóna suport al manifest “Baixem entre totes Collserola a la ciutat?”, impulsat per diverses entitats de Nou Barris, i manifesta la seva voluntat de participar en totes aquelles accions encaminades a la protecció de Collserola i a millorar la relació de la muntanya amb la ciutat des d’una perspectiva social i ecològica.
Per a la formació independentista, el projecte és una peça fonamental dels plans de transformació urbanística del govern municipal de CiU, i s’ha publicitat com un esforç col·lectiu per renaturalitzar la ciutat. Es tracta d’un projecte que preveu actuacions en cinc districte Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, però que afectarà tota la ciutat.
Antoni Vives, regidor d’Hàbitat Urbà i tercer tinent alcalde, per explicar l’ambició de tot plegat, ha declarat en diverses ocasions als mitjans de comunicació que l’objectiu és “fer allò que es va fer fa 30 anys a la banda mar de la ciutat”. Aquesta declaració d’intencions, així com l’opacitat amb què s’ha dut a terme la primera fase del concurs i, sobretot, la possibilitat que el projecte contradigui i sobrepassi els límits establerts per la declaració de Collserola com a Parc Natural tot just estrenada (2010), fa que la CUP com ho ha fet també la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) critiqui l’ambigüitat de l’Ajuntament a l’hora de definir-ne els objectius i que es formuli en un context de crisi i retallades socials.
En aquest sentit, la CUP de Barcelona destaca que un cop més, la participació veïnal no s’ha tingut en compte d’entrada i ha quedat relegada a una segona fase. "Les necessitats i els interessos dels veïns i les veïnes s’ha supeditat a la selecció dels projectes guanyadors, els quals compten amb forts interessos empresarials i privats. Cal revertir aquesta situació a través de l’organització popular i la mobilització social" apunta la formació.
També assenyala que "preservar els recursos naturals de la serra ha de ser una prioritat ineludible de qualsevol intervenció. Collserola fa molts anys que pateix tot tipus d’agressions i aquest macroprojecte de les “16 portes” és una amenaça directa a la preservació dels seus valors mediambientals."
Pel que fa a les actuacions, manifesta que "les actuacions que es puguin arribar a plantejar han de ser ben delimitades i consensuades. En cap cas es poden sostenir a partir d’una lògica constructora i especulativa o d’un interès turístic. La construcció d’equipaments, vials o aparcaments en zones limítrofs o d’invasió són un setge inassumible a la serra i un despropòsit."
Segons l'Ajuntament de Barcelona, es tracta d’ordenar i connectar la ciutat i el Parc Natural a través de 16 corredors verds i equipaments. El projecte que qualifiquen de renaturalització de la ciutat s’emmarca en l’estratègia de tota l’Àrea Metropolitana de convertir Collserola en el Parc central metropolità. Amb aquest objectiu preveuen un conjunt d’actuacions a nivell urbanístic, paisatgístic, ambiental i social per apropar el Parc Natural a la capital catalana.
Per a la formació independentista, el projecte és una peça fonamental dels plans de transformació urbanística del govern municipal de CiU, i s’ha publicitat com un esforç col·lectiu per renaturalitzar la ciutat. Es tracta d’un projecte que preveu actuacions en cinc districte Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, però que afectarà tota la ciutat.
Antoni Vives, regidor d’Hàbitat Urbà i tercer tinent alcalde, per explicar l’ambició de tot plegat, ha declarat en diverses ocasions als mitjans de comunicació que l’objectiu és “fer allò que es va fer fa 30 anys a la banda mar de la ciutat”. Aquesta declaració d’intencions, així com l’opacitat amb què s’ha dut a terme la primera fase del concurs i, sobretot, la possibilitat que el projecte contradigui i sobrepassi els límits establerts per la declaració de Collserola com a Parc Natural tot just estrenada (2010), fa que la CUP com ho ha fet també la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) critiqui l’ambigüitat de l’Ajuntament a l’hora de definir-ne els objectius i que es formuli en un context de crisi i retallades socials.
En aquest sentit, la CUP de Barcelona destaca que un cop més, la participació veïnal no s’ha tingut en compte d’entrada i ha quedat relegada a una segona fase. "Les necessitats i els interessos dels veïns i les veïnes s’ha supeditat a la selecció dels projectes guanyadors, els quals compten amb forts interessos empresarials i privats. Cal revertir aquesta situació a través de l’organització popular i la mobilització social" apunta la formació.
També assenyala que "preservar els recursos naturals de la serra ha de ser una prioritat ineludible de qualsevol intervenció. Collserola fa molts anys que pateix tot tipus d’agressions i aquest macroprojecte de les “16 portes” és una amenaça directa a la preservació dels seus valors mediambientals."
Pel que fa a les actuacions, manifesta que "les actuacions que es puguin arribar a plantejar han de ser ben delimitades i consensuades. En cap cas es poden sostenir a partir d’una lògica constructora i especulativa o d’un interès turístic. La construcció d’equipaments, vials o aparcaments en zones limítrofs o d’invasió són un setge inassumible a la serra i un despropòsit."
Segons l'Ajuntament de Barcelona, es tracta d’ordenar i connectar la ciutat i el Parc Natural a través de 16 corredors verds i equipaments. El projecte que qualifiquen de renaturalització de la ciutat s’emmarca en l’estratègia de tota l’Àrea Metropolitana de convertir Collserola en el Parc central metropolità. Amb aquest objectiu preveuen un conjunt d’actuacions a nivell urbanístic, paisatgístic, ambiental i social per apropar el Parc Natural a la capital catalana.
