La Federació aplega entitats de la Catalunya Nord que lluiten per la defensa de la llengua i
cultura catalanes i és la impulsora de la Trobada de la Catalanitat a
Catalunya Nord, l'IdentiCAT. Secretari i fundador de l'associació Aire Nou de Bao
i cap de la colla Castellers del Riberal, Hervé Pi és un dels
dinamitzadors més importants de la cultura catalana a la Catalunya Nord.
Aquest dissabte celebreu la Diada de la Catalunya Nord. Com l'encareu? Amb quines novetats es presenta?
Com cada any convoquem la manifestació de Plaça de Catalunya a les quatre, seguida de la marxa de torxes i acabem amb els concerts. Com a novetats dir que enguany hem volgut deslocalitzar els actes, és així que s'han fet actes a Prada, Bao i Perpinyà uns dies abans de la manifestació unitària.
L'altre dia un dels pares de la constitució espanyola, Gregorio Peces-Barba, es burlava dels catalans perquè commemorem derrotes. És important recordar els 352 anys que compleix enguany el Tractat dels Pirineus?
Ara per ara hem de reconèixer que no podem celebrar victòries. Un dia vindrà, però esperant la victòria, o millor dit les victòries, ens cal viure, ens cal fer memòria per preparar el futur.
Quina és l'actitud dels catalans del nord cap a la Diada?
La gent implicada en la cultura i la política participa, ara fa una desena d'anys que coincidint amb l'acte final del Correllengua la manifestació ha agafat més importància. Ens agradaria tenir més gent, però avui és la manifestació reivindicativa de caire catalanista que arreplega més nord-catalans i no crec pas que se pugui parlar de jornada folklòrica. Cadascun hi participa amb reivindicacions que poden anar des de temes lingüístics a la independència.
La Federació d'Entitats en Defensa de la Llengua i la Cultura catalanes a Catalunya Nord, juntament amb Aire Nou de Bao, El Casal i la CAL, organitza la Diada. De quina salut gaudeix?
La Diada és, per definició, polititzada. Commemorem el Tractat dels Pirineus, és a dir l'annexió al reialme de França i la pèrdua de les institucions pròpies i sobiranes. A Catalunya nord parlar d'independència és encara tabú, fins i tot al si de certs partits catalanistes. Aquesta Diada hauria de ser organitzada pels partits, però se veu que no és així, que són les entitats cíviques, culturals que en porten l'organització. Ens trobem doncs en una situació estranya, però veiem que part del món associatiu respon a la convocatòria. Tirem endavant amb una doble convocatòria per un acte unitari. Convoquem per commemorar el Tractat i per reivindicar drets per la llengua, dos temes, dues raons per manifestar-nos.
Què fa la Federació d'Entitats en Defensa de la Llengua i la Cultura catalanes a Catalunya Nord la resta de l'any?
La Federació ha tingut sempre una vida fluctuant, hi ha anys que fa més, altres menys. Depèn de l'actualitat, que sovint és la que porta la protesta. Ho hem vist amb la Septimanie i altres afers de l'estil. Enguany per exemple ha encapçalat la campanya "No a la descatalanització" i la campanya per a rebre tots els canals de la TDT catalana. Són les accions que pot portar la Federació.
Darrerament estem patint als Països Catalans una ofensiva espanyolitzadora d'anorreament de la llengua. Des de la Catalunya Nord, territori que ja ho ha patit molt abans, com ho veieu tot això?
Amb preocupació. Hem vist com amb mig segle, l'ús de la llengua catalana ha baixat a Catalunya nord. No és cap broma, cal ser sempre atent, les coses poden anar molt ràpidament. En aquest moment la societat està mobilitzada, el sentiment de pertànyer a un poble diferent de l'espanyol és real, i pot salvar la llengua, però no és suficient i és molt clar, la dominació espanyola pot molt fàcilment fer malbé la feina feta.
Fins a quin punt és important mantenir viva la consciència nacional per fer front a les agressions dels estats?
Cal mantenir la consciència viva fins l'obtenció d'un estat propi. No hi ha més remei. Cada vegada que baixarà la vigilància, ells se n'aprofitaran. Els estats no necessiten suport de la societat, fan lleis i si no hi ha oposició tiren endavant, poc sovint fan un pas enrere, poc sovint troben una societat que planta cara.
Hi ha qui té la sensació que els catalans del sud només se'n recorden del nord per la Diada...
Els catalans del sud, com els del nord tenen poca consciència nacional.
M'agradaria saber quin és el percentatge de sud-catalans que coneixen
mínimament Catalunya nord. No vull parlar d'aquests que han vingut a un
supermercat i han passat al peu del Castellet o vist la Pica del Canigó
des de la carretera, vull parlar d'aquests que tenen una real
consciència que aquest tros de terra és també Catalunya, que no és de
l'altra banda del Pirineu com diuen els estats, però que és sobre l'eix
pirinenc, i que la frontera estatal no és cap frontera natural, tot el
contrari. Implicat en el món de la cultura popular, he participat a molts
intercanvis, intercanvis amb entitats d'arreu dels Països Catalans, i
els catalans del centre no són sempre els més conscients que hi ha a la
perifèria altres catalans que lluiten amb el mateix objectiu.
El darrer llibre de l'escriptor Joan-Lluís Lluís, "A cremallengua", mostra el valor de la diversitat lingüística i implícitament convida el lector a combatre la uniformització lingüística. Els nord-catalans valoren aquesta riquesa lingüística? S'ha alentit l'avenç cap a la uniformització?
Catalunya nord representa 400.000 habitants dels 60.000.000 de l'estat. La força dels nord-catalans és molt petita respecte a la potència estatal. Tenim un estat centralista, molt més que l'estat espanyol, un estat que parla una sola i única llengua, que s'autodefineix com el "Pays des Droits de l'Homme", que diu a qui el vol entendre que el francès és la llengua universal. Aquesta darrera afirmació no se posa mai en dubte i és sostinguda per tots els mitjans de comunicacions, tots els responsables polítics. A vegades ens poden sortir una carta a favor de les llengües, nos expliquen que ja són reconegudes per la "Constitution" i que és el màxim que podem somiar. La gent va contenta i enganyada. Aquesta és una realitat, la substitució lingüística fa el seu camí. No s'ha assolit del tot, però fa camí.
Es pot revertir aquesta situació?
Jo ho crec, per això militi. A Catalunya nord tenim la sort de tenir un sud i esperem que aquest sud aconsegueixi molt aviat un estat propi. Sem uns quants a pensar que aquest dia serà un trauma, un trauma per Espanya, per França i els nord-catalans ens haurem de posicionar. Què faran els batlles? Deixaran les banderes catalanes als ajuntaments? L'USAP serà sempre l'equip català de rugbi? Perpinyà se dirà "la catalana"? El Consell General aplicarà la seua carta o l'endreçarà per sempre més? Serà un terratrèmol a Catalunya nord, serà interessant de viure'l.
