Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El lema "Esborrem el Tractat dels Pirineus" encapçala de nou l'acte de cloenda del Correllengua

"Se tracta simplement d'esborrar una frontera interna als Països Catalans, la frontera imposada el 1659 pel famós tractat". Ho constata Hervè Pi, que remarca el caràcter unificador del lema "és més que evident". D'ençà de l'any 2000, la Diada de la Catalunya Nord, que se celebra sota el lema "Esborrem el Tractat dels Pirineus" es fa coincidir amb la cloenda del Correllengua.
 
Tot i l'amenaça de la pluja, un miler de persones es van manifestar ahir a la tarda pels carrers de Perpinyà a la cloenda de la 15a edició del Correllengua. Grups de grallers i castellers van donar un caire festiu a una marxa que llançava proclames reivindicatives en el camp lingüístic i per la reunificació total de la nació.

06/11/2011 01:28 Política

La manifestació va transcórrer sense presència de pluja i va finalitzar al Castellet, on es va llegir un manifest i es va desplegar una estelada gegant al castell. A continuació, es va fer una marxa de torxes obstaculitzada per la pluja des del Castellet fins a la Casa Musical, on s'hi van fer els concerts dels grups Rauxa, Les 100 G de Têtes i At Versaris, grups que van interpretar cançons en català, castellà i francès.

La marxa estava encapçalada per la pancarta "Esborrem el Tractat dels Pirineus" i formada per altres blocs com el de Maulets -sota el lema "Mai perdrem el nord"- el més nombrós de la manifestació, el del recentment constituït Col·lectiu de Joves de la Catalunya Nord, el dels professors de català al nord, el de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), el d'ERC a la Catalunya Nord i el d'Unitat Catalana. 

352 anys del Tractat dels Pirineus

El 7 de novembre es commemora la signatura del Tractat dels Pirineus entre les monarquies francesa i hispànica, el 7 de novembre de 1659, gràcies al qual es va donar a França les comarques catalanes del Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i nombrosos pobles de la Cerdanya. Des d'aleshores, el Tractat, que no va ser acceptat per les autoritats catalanes, va separar administrativament la Catalunya Nord de la resta de territoris de cultura catalana.

perpinya2011L'any 1959 unes institucions nord-catalanes van commemorar els 300 anys del tractat.  Josep Deloncle se va aixecar i va impedir aquest insult al poble català i a tots els resistents que van perdre la vida per a defensar les  llibertats nacionals.

Ara bé, no és fins l'any 1984, que el  Col·lectiu 7 de Novembre de caràcter unitari organitza una manifestació a Perpinyà per dununciar el tractat. Una marxa que va aplegar milers de persones. Amb els anys, la concentració reivindicativa ha conegut alts i baixos.

Cloenda del Correllengua

És a partir de l'any 2000 que la CAL,  agafa el relleu de la convocatòria i conjuntament amb diverses entitats de la Catalunya Nord, hi fa coincidir l’acte de colenda del Correllengua. En l'organització hi participa la Federació d'entitats nord-catalanes per a la defensa de la llengua i la cultura.

La CAL naixia el 23 d’abril de 1996, la diada de Sant Jordi, impulsada per la societat civil, amb la ferma  voluntat d’articular una organització autocentrada i arrelada al territori, amb un objectiu clar: el treball per l’assoliment de la plena normalització lingüística, cultural i nacional.

L’any 1997, va prendre el compromís d'organitzar el Correllengua arreu del país, una idea que va sorgir l’any 1993 a l’illa de Mallorca inspirada en la Korrica del País Basc i que 2 anys més tard també es fer al País Valencià.

Mentre la CAL organitza el Correllengua al Principat i Catalunya Nord,  Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ho fa País Valencià  i els Joves de Mallorca per la Llengua a les Illes.

img_2079Enguany en la seva 15à edició, la Flama del Correllengua ha recorregut durant quatre mesos més de 300 poblacions d'arreu del país. És evident que la reivindicació del català a l'escola ha estat l'eix comú de bona part dels actes, precisament per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que demana que el castellà també sigui llengua vehicular.

Al Principat s'ha dedicat a l'autor Joan Oliver (Pere Quart), coincidint amb el vint‐i‐cinquè aniversari de la desaparició. A banda ésser considerat un dels millors poetes catalans del segle XX, Oliver es va significar per l'amor a la llengua i el país, i per l'esperit crític respecte a la classe política, que el va fer rebutjar la Creu de Sant Jordi. Al País Valencià, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor han estat els dos autors recordats per la seva contrastada fidelitat i mestria en l'estudi de la llengua i per la seva estima constant pel país.

Però els actes de Perpinyà no són els únics que se celebrat aquest cap de setmana, ja que la Flama també ha recorregut diverses pobacions del país. A més a més, tot i que la capital nord-catalana ha tancat oficialment el darrer Correllengua,encara hi ha programats actes arreu fins finals del mes de novembre.

foto17perpinya

foto10perpinya
 
foto20perpinya

foto3perpinya
  
esteladaperpinya

parlaments_perpinya


finalmanifestacioperpinya

foto19perpinya
 
concert_perpinya2011

{youtube}Aqngt9iBFHQ{/youtube}

Per saber-ne més:
 
 
 
 
 

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid