Per Sandra Pazos, regidora de la Nosaltres no ho volem ser. I és per això que hem optat per fer campanya per l'abstenció activa en aquestes eleccions que, com a comunitat autònoma catalana, valenciana i balear, per desgràcia encara se celebren a casa nostra. Espanya és un regne irreformable on l'únic que aconseguirem fent-hi política (mani PP o PSOE, que pels catalans és el mateix) són petites concessions que no ens duran enlloc. Ens podem permetre perdre més el temps?
Per tant, volem treballar no per reformar Espanya si no per aconseguir un estat català a mans de les classes populars. I és per això que apostem per la Unitat Popular.
Des de la CUP quan parlem d’Unitat Popular no parlem de la unió de diferents agents polítics amb la intenció d'entrar als estaments de govern i a les institucions. No tenim aquesta intenció. Els nostres referents són aquells que han aconseguit millorar la societat i aconseguir que el benestar creixi en totes direccions per a les classes populars. Volem la unitat popular real que ens permeti avançar en dos fronts: l’alliberament nacional i l’alliberament social. La nostra proposta d’unitat popular va més enllà de simples agrupacions electorals. En aquest sentit les experiències d’unitat popular expressen una evolució política de la lluita popular, en la qual, sectors importants de les classes populars esdevenen conscients de llur força col·lectiva i de la possibilitat de modificar la correlació de forces polítiques i socials incidint ens les institucions a diferents nivells, començant a nivell municipal.
La unitat popular de Xile del 1970 no era l’agrupació d'uns quants partits polítics. Era més que això. Era la unió de la majoria de forces de les classes populars d’esquerres que sota unes sigles úniques van aconseguir guanyar unes eleccions i avançar molt cap a una societat més justa. Però una altra unió va fer fracassar totes les millores que s’havien aconseguit. La unió del gran capital, els militars i els grups polítics afins van propiciar un cop d’estat que retornà a un model social i econòmic que tornà a beneficiar la classe dominant a costa del poble.
Per això el nostre model d’unitat
popular no busca la unió de les forces polítiques. Busca la unió de
les classes populars i que aquestes aconsegueixin, també amb els seus
representants polítics canviar aquest model de societat que està
pensat pel benefici d’uns pocs a costa de l’esforç de molts.
La nostra unitat popular ha de néixer des de la societat. S’ha d’articular des dels diferents moviments populars que lluiten per una societat justa i lliure. I perquè des del poble i no des dels partits polítics s’impulsi un canvi nacional que ens meni fins a la independència. No ens agrada aquest model que permet que sigui la classe política (sempre molt influenciada pels grups poderosos) la que marqui el camí. Els polítics han de defensar allò que des del poble es vulgui i no dirigir la societat cap al manteniment d’aquest model actual. No ens interessa la professionalització de la classe política que només respon als interessos personals o dels grans poders fàctics. Des de les classes populars hem d’unir esforços i aconseguir que els nostres representants a les institucions estiguin al nostre servei i defensin els interessos que des de la societat els marquem. I a casa nostra, als Països Catalans.
