Presentes 'A Cremallengua', un recull dels articles que hem pogut anar llegint a la secció A Cremallengües del setmanari Presència. Com sorgeix la idea?
Va ser l’editorial que m’ho va proposar, i és curiós perquè jo sempre m’havia negat a la idea de fer reculls d’articles. No m’agraden.
És el recurs fàcil.
Sí, ja et dic a priori no m’agradava gaire, però en aquest cas crec que l’hauria comprat, és una temàtica que m’interessa prou per pensar que sí que podria valdre la pena.
I tots els articles tenen un nexe comú, la llengua.
És això, per mi la condició era intentar fer un conjunt cohesionat.
Va dirigida a algú la frase que presideix la coberta? (“Sé que molts catalans que es posen a parlar espanyol ho fan per bona educació. Però la bona educació és més important que la pròpia identitat? Acceptarem de deixar desaparèixer una llengua per por de molestar?”)
L’ha triat l’editor -en els llibres els editors fan més coses del que ens pensem-, va dirigida als catalans del sud.
I si poguessis dirigir-la a algú en concret?
No podria.
Gerard Quintana per exemple?
A mi no m’ha quedat clar si ell parla en castellà al seu fill o és el fill que li parla en castellà.
Cantava en castellà al seu fill.
En tot cas això tampoc és parlar. Aquí hi ha molts fills de catalanistes que parlen francès.
Aquest llibre pot ser llegit per un català del nord?
No va dirigit a ningú en particular, és per gent que s’interessa per les llengües. Hi ha alguns articles al final que són més específicament dirigits als catalans del sud.
Ets un autor més llegit al sud que aquí.
No ho considero, és així, no ho he triat. Aquí venc l’1% dels meus llibres.
«Crec que aniré a viure a baix, és molt cansat viure enmig dels francesos»
Viure al nord per vendre al sud, bon negoci.
Crec que algun dia aniré a viure a baix.
?
És molt cansat viure enmig dels francesos. I de catalans afrancesats i afrencesitzats. I anar a viure a baix seria anar a viure a un altre racó de casa, per mi el sud és casa meva com aquí. És un tros de Catalunya Nord que té la sort d’haver guardat el català.
T’has plantejat mai escriure en francès?
Hi he pensat, però no funcionaria perquè no em llegirien. No volen ser qüestionats.
'Converses amb el meu gos sobre França i els francesos’ seria un llibre perfecte per traduir al francès.
Ja ha estat traduït. Existeix. A més, traduït per una editorial coneguda de París. L’Indépendant, que és un diari de referència aquí, va fer un breu de quatre frases. Les vaig comptar. I en aquestes quatre frases m’aconsellava vivament marxar d’aquí i anar a viure al sud per retrobar la meva Catalunya.
«Jo sempre dic que l’unica cosa que pot salvar el català a Catalunya Nord és la independència del sud»
Caram... El procés de substitució lingüística ha tingut èxit?
S’està acabant. S’ha tallat la transmissió generacional, és morta. Però el cadàver encara es mou perquè paral·lelament el prestigi de la llengua puja. Ja no hi ha l’hostilitat que existia fa uns anys i el prestigi puja a proporcio exacta de la visibilitat de la Catalunya Sud. Seu vosaltres que feu que el català aquí hagi pogut esdevenir una cosa més digna. Jo sempre dic que l’unica cosa que pot salvar el català a Catalunya Nord és la independència de Catalunya Sud, no parlo d’utopies dels Països Catalans, anem a pams.
«Els Països Catalans són una utopia. Fa 10 anys la independència de Catalunya també ho era»
Els Països Catalans són una utopia?
Actualment sí. Fa 10 anys la independència de Catalunya també era una utopia, ara és un projecte. Cal anar pas a pas. Si salvem Catalunya els beneficis seran ja d’entrada per tots els Països Catalans.
Hervé Pi va dir en una entrevista a Llibertat.cat que la independència del sud provocaria un terratrèmol aquí.
La independènica seria un xoc col·lectiu traumàtic perquè la gent se sent catalana, de manera molt light però s’hi sent. Que no vol dir que no se senti francesa també, no és gens excloent.
Víctor Alexandre diu que no ens podem sentir catalans i espanyols alhora.
Amb tot el respecte per Víctor Alexandre sí que un es pot sentir català i espanyol alhora. Una persona sí que pot sentir-se catalana i francesa, perquè sí, perquè passa. Jo no em sento francès però la realitat demostra que és possible. La psicologia humana té recursos enormes per arribar a conviure amb qualsevol realitat per puta que sigui.
El teu llibre demostra que la del català és una història de pura supervivència?
Mira, una de les coses que fan que m’estimi profundament Catalunya és aquesta capacitat dels catalans gairebé única a Europa d’haver sobreviscut a tantes coses contràries. I francament hauria preferit prescindir d’aquest heroisme cívic.
«Que es parli català a la Catalunya Nord no és un miracle»
Recalques molt la realitat del sud, però aquí també és un miracle que quedi gent que parli català...
No, aixo no és un miracle, és una mecànica. Més o menys qualsevol llengua pot arribar a sobreviure quan té un estat relativament indiferent. No és un miracle que la gent parli català a la Catalunya Nord, és un residu previsible.
Que es pot acabar tard o d’hora...
S’acabarà excepte si vosaltres feu aquest pas cap a la independència. I per això quan algú del sud em pregunta què pot fer per la Catalunya Nord li dic: "La primera cosa és esdevenir independents, no us ocupeu de nosaltres, ocupeu-vos de vosaltres i de retop fareu un favor a tots els Països Catalans".
«Cal concentrat l'energia al Principat»
Llavors no cal que pugem a Perpinyà cada novembre?
(Riu) Mira està bé perquè permet veure gent i és agradable, però per mi la pregunta que ens hem de fer no és què podeu fer els del sud pels del nord, sinó què podem fer nosaltres per ajudar-vos a aconseguir la independència. Jo crec que els Països Catalans poden ajudar més que la dispersió actual fraternal a vegades amb un cert to paternalista del català que va a resoldre els problemes dels altres. Això és dispersió d’energia, cal concentrar l’energia al Principat.
Què en penses que partits independentistes concentrin l’energia a Madrid i es presentin a les eleccions espanyoles?
Això ja no em pertoca perquè en aquestes eleccions jo no puc votar, tampoc tinc el dret de votar a les eleccions catalanes al Parlament, que això ja m’empipa més perquè jo crec que com a català hauria de tenir dret a votar.
Perquè és català aquell qui viu a Catalunya.
No, és català qualsevol espanyol que viu a Catalunya. Jurídicament és així, cal ser espanyol i viure a Catalunya.
Si poguessis votar al sud què votaries?
Perefereixo ser lliure d’una paraula independentista i no ficar-me en cap partit. Perquè justament com que no em deixen votar crec que tinc una llibertat més gran.
Cap a l’esquerra o cap a la dreta?
Jo vinc de l’extrema esquerra. Quan era més jovenet era anarquista.
Ara t’has fet gran.
Per la idea global de l’independentisme des del meu petit racó de lluita, des de la meva petita trinxera, és millor que em pugui moure des de la CUP fins a Unió i no tenir cap problema.
Si véns de l’esquerra t’acostes més a la CUP que a Unió.
La gent de la CUP m’agrada quan són capaços de parlar amb Unió i viceversa, que no passa gaire sovint malauradament. Amb Arenys de Munt s’ha vist que era possible i me n’alegro molt. La CUP és una experiència minoritària i una mica engèlica, però està bé que hagin obtingut quotes de poder muncipal per tocar el voraviu de la realitat i veure de quina manera fer-ho.
I ERC?
Aquí és molt residual, són gent de molta qualitat intel·lectural però que políticament són residuals.
Convergència no és tan residual aqui.
Fan veure que no ho són tant.
Et veig molt desencantat.
Vine a viure uns anys aquí.
He de suposar que ja ni deus votar.
Depèn, de vegades voto catalanista, i també ecologista perquè tenen un pensament pel que fa les llengües que és molt més obert que els altres partits.
Però sigui com sigui l’estat francès estarà en contra de la diversitat.
Mira, hi ha dos tipus de llengües al món: les que tenen un estat que els va a favor o un estat que els va en contra. No hi ha estats neutres de cara a les llengües, és una fal·làcia.
L’estat espanyol és dels que hi ha està en contra.
L’estat espanyol treballa cada vegada més descaradament per la desaparició del català. Sigui quin sigui el partit que mana, això no té cap importància, és el bo i el dolent del film americà i prou, n’hi ha un que amenaça i un altre que amanyaga una mica però volen exactament el mateix. I crec que l’estat espanyol està de nou en guerra contra Catalunya, tot i que ja no pot bombardejar.
Per desgràcia d’alguns espanyols com Peces-Barba.
Sí sí, però està bé que ho digui, així els catalans se n’adonen.
Matthew Tree t’ha prologat el llibre perquè també prové de l’extrema esquerra?
[Riu] És una coincidència que ens ha apropat una mica. Ell era més militant que jo.
Era okupa!
Sí, sí, jo no, jo era simpatitzant, més que militant. Després em vaig adonar que no podia ser a la vegada simpatitzant anarquista i catalanista.
En canvi, si les coses no canvien sembla que tindrem un estat de dretes...
D’això no en tinc ni idea, el que tinc clar és que sense Convergència no hi ha independència. D’això n’estic absolutament segur.
«Si això de CiU és una estratègia per assolir la independència, a mi ja em va bé»
Però CiU ara vol anar a demanar el pacte fiscal a Espanya.
Si aixo de CiU és una estratègia pensada des de l’inici per assolir la independència fent els passos graduals a mi ja em va bé, i en aquest cas entenc que no ho facin públic perquè si no no funcionaria com a estratègia.
Però cal passar per Madrid?
No, no, clar que no, però potser consideren que cal escenificar un últim gest abans de dir "senyors, marxem".
«Espero que aquestes siguin les últimes eleccions espanyoles»
Quatre anys més de cansament.
D’esgotament diria jo. La independència tot i que puc entendre els passos de CiU -si és que són passos, que no n’estic segur- és una cosa molt urgent. Espero que aquestes siguin les últimes eleccions espanyoles.
«Parlar espanyol a un xinès és una actitud racista»
El teu és un llibre incòmode sobretot per certs sectors de l’esquerra autoanomenada progressista.
Conec molta gent progressista que parla castellà a africans d’entrada, per mi és com a mínim paternalista. El que dic al llibre és que els catalans han de parlar en català a tothom i que siguin els altres els que s’espavilin. És fer un favor molt dolent parlar castella a un xinès que arriba a Catalunya perquè no parla espanyol. Parlar espanyol a un xinès és una atitud racista, és decidir que la llengua d’algú ve determinada per la seva pell.
Però si l’immigrant parla en espanyol?
Doncs que faci l’esforç d’aprendre. Perquè si no sap català no podrà accedir amb igualtat de condicions a la feina. Per tant no parlar-li català és barrar-li el pas cap a un ascens social i això cal que algú m’expliqui què té de progressista. És tot el contrari, és paternalisme. Hi ha una falta d’autoestima entre els catalanoparlants perquè es pensen que el català no és una llengua per estrangers, i en generar autoodi el franquisme va ser molt eficaç.
La independència acabarà amb l’autoodi?
L’autoestima va absolutament lligada a la independència, pujarà en picat, i lligada a la llengua també.
Un lector del teu llibre pot dir que ha estat escrit per una persona que no parla català als immigrants.
Jo m’adreço als immigrants exclusivament en català a la Catalunya Sud. Jo no dono lliçons sobre la Catalunya Nord. Sociològicament el fet d’intentar comparar la Catalunya Sud amb la Nord és un error històric, i alguns catalans del sud que s’han instal·lat a la Catalunya Nord han pensat que ells ho podrien canviar.
«És impossible viue en català a la Catalunya Nord»
Ja ni t’hi esmerces.
No, perquè és esgotador, i ja sé que ni funciona. Pot funcionar una mica per atzar, i prou. Per mi el combat no és aquest, és la Catalunya Sud. És impossible viure en català a la Catalunya Nord, tret duna xarxa d’amics.
«Una vegada aconseguida la independència hi haurà uns efectes positius enormes aquí»
Per tant llancem la tovallola al nord?
No, no... una vegada aconseguida la independència hi haurà uns efectes positius enormes per la Catalunya Nord.
Però potser ja serà massa tard.
És que ja és massa tard. Avui és massa tard per salvar el català a la Catalunya Nord excepte si Catalunya esdevé independent.
Hi haurà un revifament.
Sí, però sense això no és que es morirà, és que ja hem arribat per sota del llindar de supervivència. Però de totes maneres com que la independència és una cosa urgent crec que o la veiem nosaltres o ningú la veurà.
Es pot ser un activista lingüístic i no defensar la independència?
És possible perquè tot existeix, crec que hi ha catalans del sud que creuen sincerament que es pot salvar el català tot mantenint-se a Espanya i he de dir que s‘equivoquen profundament. Cal triar, cal que la gent que vol ser espanyola entengui que això implica la mort del català a mig termini.
Com a català del nord com veus que al sud hi hagi independentistes castellanoparlants?
No crec que sigui ni incoherent ni contradictori, és positiu que castellanoparlants siguin independentistes. Ara bé, cal trobar la manera de fer-los passar a la llengua, si no podria haver-hi un procés d’irlandització de Catalunya.
«Catalunya sense el País Valencià em semblaria molt trist, però el que no cal fer és tot o res»
No hi ha perill que caiguem en el regionalisme?
Si algú em garanteix que es pot salvar el català a tots els Països Catalans signo de seguida. Això potser passa al país de la Mary Poppins. Jo crec que hem de començar per allò que es pot salvar. Catalunya sense el País Valencià em semblaria molt trist, però sobretot el que no cal fer és tot o res, perquè llavors no tindrem res. El primer deure de la Catalunya independent serà demanar l’adhesió a la UE i simultàniament obrir consolats a tots els Països Catalans i a partir d’aquí fer eines eficaces de reconstrucció a tot el país.
«La independència no és salvar Catalunya i abandonar la resta, és salvar Catalunya per esperar salvar la resta»
La independència entesa com a eina per revifar la identitat als Països Catalans.
És que jo crec que la independència de Catalunya és l’únic que pot salvar el català arreu dels Països Catalans. No és pas salvar Catalunya i abandonar la resta, és salvar Catalunya per esperar salvar la resta. Però hem de començar, una guerra es guanya batalla per batalla, i ara estem a la de Catalunya. Si la guanyem haurem guanyat una cosa enorme, si la perdem ho haurem perdut tot. Si Catalunya perd l’oportunitat de ser independent el català d’aqui un segle serà mig residual a tot arrreu. El català no pot viure plenament sense un estat que el defensi.
