Els investigadors van elegir una mostra de cinc prestadors de serveis de televisió: tres d'àmbit català (TV3, TVE a Catalunya i 8tv) i dos d'àmbit local (Barcelona TV i TV Badalona). En total, es van analitzar 51 peces informatives, procedents dels teleinformatius.
Escalada del conflicte
Els autors conclouen que l'enfocament dominant és el de l'escalada del conflicte. En concret, les cobertures dels tres casos pivoten sobretot a l'entorn de les iniciatives polítiques i de l'elit en lloc de presentar les iniciatives socials de promoció de la convivència existents en tots els municipis. Media.cat, que s'ha fet ressò de l'estudi, destaca l'ús majoritari o exclusiu de fonts polítiques, escassa presència de veus
immigrades que, sovint, són posades en una posició subalterna i
inexistència de la versió de parts directament afectades.
Així mateix, es tendeix a l'enfocament dicotòmic nosaltres-ells, i s'ofereix una construcció poc matisada i, per tant, homogeneïtzadora i estereotipant sobre l'alteritat. Segons el treball, es posa l'accent en la problematització de l'altre, ja sigui inferint que són els gitanos romanesos els qui posen en tensió la convivència, en el cas de Badalona, o bé que el problema són les persones immigrades que exerceixen pràctiques que es valoren com a rebutjables, en el cas de Lleida, o, finalment, que es tracta de persones que estan en situació irregular, en el cas de Vic.
Enfocament paternalista
Els autors conclouen també que la imatge presentada pels mitjans segueix un esquema polaritzat en què hi ha una construcció negativa de l'alteritat mitjançant l'atribució d'accions negatives a l'exogrup i l'atribució d'accions positives a l'endogrup. Tanmateix, els investigadors detecten empatia en certs casos, per bé que amb un enfocament paternalista. Aquest darrer aspecte es pot veure en el cas de Vic, en què quan es critica la proposta municipal sobre els immigrants s'apel·la més a les necessitats de les persones sense papers que als seus drets. En la mateixa línia, aquest biaix paternalista es pot comprovar en la limitació de l'ús del burca, ja que es dóna als nosaltres la capacitat per decidir sobre la manera de vestir d'una part dels altres, suposadament pel seu propi bé i per defensar-ne la llibertat.
Els mitjans incompleixen la recomanació d'utilitzar fonts diverses, així com, en particular, la conveniència d'utilitzar persones immigrades com a font informativa. Tampoc no s'ofereix informació sobre els països d'origen. Un altre incompliment és que no s'especifica pràcticament en cap cas la formació o la professió de les poques persones immigrades entrevistades. Finalment, en dos dels casos s'emeten cites discriminatòries que no es contextualitzen ni es discuteixen.
