Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
44 anys de l'assassinat de Che Guevara

Avui fa 44 anys bandes criminals dirigides per la CIA nord-americana van assassinar el comandant Ernesto "Che" Guevara. El Che, nascut el 1928 a Rosario (Argentina) fou un dels líders de la Revolució Cubana.
 
A la dècada dels anys seixanta s'establí amb un petit grup de guerrillers a Bolívia  i el 9 d'octubre del 1967 a La Higuera (Bolívia) fou capturat i executat de manera clandestina per l'exèrcit bolivià amb la col·laboració de la CIA. El Che va morir amb una arma a la mà, practicant la lluita armada i combatent el capitalisme i l'imperialisme.

09/10/2011 08:37 Internacional
Argentí de naixement, no va dubtar a lluitar on fes falta amb el seu fusell. Inflexible amb els buròcrates, era sobretot una persona compromesa amb la revolució socialista. Pòstumament, s'ha convertit en un símbol d'abast mundial; per als seus partidaris simbolitza la lluita contra les injustícies socials o la rebel·lió i l'esperit incorruptible.
 
Procedent d'una família de l'alta burgesia, Guevara estudià medicina. Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz. Perseguit, s'exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s'uní als revolucionaris cubans. Participà en l'operació "Granma" i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista. Després del triomf de la revolució cubana (1959), ocupà alts càrrecs. Ministre d'indústria (1961), accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l'economia del país. A Punta del Este (1961) i a Alger (1963) féu una crida a la solidaritat de tots els pobles del Tercer Món per a combatre les forces imperialistes.
 
El 1965 se n'anà a les guerrilles del Congo, però tornà aviat a l'Amèrica Llatina. Incorporat a la guerrilla boliviana, fou capturat per forces especials bolivianes entrenades als EUA i morí d'una forma misteriosa. Escriví una autobiografia (1967), on se situa ideològicament dins l'ortodòxia marxista, però anteposa l'acció revolucionària a la formulació teòrica. Escriví, a més, Guerra de guerrillas (1960) i El socialismo y el hombre en Cuba (1968).
 
 
{youtube}6QfuOOJzByg{/youtube}
 
Per saber-ne més:
 
 
 
 
Rànquings
  1. Ha mort el lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes
  2. La Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs ha publicat un nou llibre “Demòtica. Autoorganització del poble”.
  3. La manifestació "Sant Jordi per la Llengua" finalitzarà a la plaça Comercial del Born
  4. Llibre i web per mantenir viva la memòria de Joan Rocamora
  5. La CUP reclama la fi de les activitats il·legals a la Gola del Fluvià i la seva renaturalització
  6. Francesc Vilà tindrà una placa dedicada a l’Espluga de Francolí
  7. Estrena del primer himne republicà català: "La Campana" de 1838
  8. Més enllà del tarannà festiu, renaix la diada combativa per la llengua
  9. 25 d'abril de 1707: 318 anys de resistència
  10. Ressenya de “La Carta de Brest (1974-1979). Una història dels moviments d’alliberament nacional” de Roser Valverde i Aleix Solé
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid