Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
44 anys de l'assassinat de Che Guevara

Avui fa 44 anys bandes criminals dirigides per la CIA nord-americana van assassinar el comandant Ernesto "Che" Guevara. El Che, nascut el 1928 a Rosario (Argentina) fou un dels líders de la Revolució Cubana.
 
A la dècada dels anys seixanta s'establí amb un petit grup de guerrillers a Bolívia  i el 9 d'octubre del 1967 a La Higuera (Bolívia) fou capturat i executat de manera clandestina per l'exèrcit bolivià amb la col·laboració de la CIA. El Che va morir amb una arma a la mà, practicant la lluita armada i combatent el capitalisme i l'imperialisme.

09/10/2011 08:37 Internacional
Argentí de naixement, no va dubtar a lluitar on fes falta amb el seu fusell. Inflexible amb els buròcrates, era sobretot una persona compromesa amb la revolució socialista. Pòstumament, s'ha convertit en un símbol d'abast mundial; per als seus partidaris simbolitza la lluita contra les injustícies socials o la rebel·lió i l'esperit incorruptible.
 
Procedent d'una família de l'alta burgesia, Guevara estudià medicina. Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz. Perseguit, s'exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s'uní als revolucionaris cubans. Participà en l'operació "Granma" i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista. Després del triomf de la revolució cubana (1959), ocupà alts càrrecs. Ministre d'indústria (1961), accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l'economia del país. A Punta del Este (1961) i a Alger (1963) féu una crida a la solidaritat de tots els pobles del Tercer Món per a combatre les forces imperialistes.
 
El 1965 se n'anà a les guerrilles del Congo, però tornà aviat a l'Amèrica Llatina. Incorporat a la guerrilla boliviana, fou capturat per forces especials bolivianes entrenades als EUA i morí d'una forma misteriosa. Escriví una autobiografia (1967), on se situa ideològicament dins l'ortodòxia marxista, però anteposa l'acció revolucionària a la formulació teòrica. Escriví, a més, Guerra de guerrillas (1960) i El socialismo y el hombre en Cuba (1968).
 
 
{youtube}6QfuOOJzByg{/youtube}
 
Per saber-ne més:
 
 
 
 
Rànquings
  1. Voluntat de construir una xarxa per trobar formes d'organització per incidir en la presa de decisions
  2. 40è aniversari de la manifestació per la llengua de l'MDT aturada per les càrregues indiscriminades de la policia espanyola
  3. Palma acollirà la II Trobada de Dones dels Països Catalans
  4. Una llei de la selva de societats primitives.
  5. Xerrades del sindicat Intersindical-CSC a Girona
  6. Llums i ombres sobre la llengua catalana
  7. Meridiana Resisteix: 1714 dies de lluita
  8. Un policia espanyol s’infiltra dos anys en l’independentisme de Lleida
  9. L’ANC irromp a Sants-estació contra el caos en Rodalies
  10. Cadena humana el 5 d’abril, entre Castelldefels i Gavà, contra el Pla de Ponent
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid