Vidal-Quadras és considerat una persona culta i això sens dubte és una sobrevaloració flagrant. I ho demostra amb afirmacions com aquesta, on la visceralitat anticatalana venç el rigor científic.
La província, recordem-ho, prové del llatí "pro vincere": per a vèncer. Així anomenaven els romans els territoris en procés de conquesta, i un cop conquerits. Aquesta significativa denominació és la que van utilitzar els espanyols per estructurar l'estat l'any 1833, segons la proposta de Francisco Javier de Burgos y del Olmo. Per si de cas oblidàvem que havíem estat vençuts i conquerits.
Però els provincians, segons el concepte original de la terminologia romana, eren precisament els individus que, assumint el rol de vençuts i conquerits, pretenien, mitjançant la col·laboració amb la metròpoli, un tracte de favor. Curiosament aquesta és la definició estricta de l'actitud de personatges com Vidal-Cuadras.
El provincianisme, si hem de ser rigorosos, és una actitud de servilisme amb la metròpoli, no pas un acte de resistència per preservar la identitat -com seria, en aquest cas, etiquetar els productes en la llengua autòctona.
I, aprofitant que som a Roma amb Vidal-Quadras, encara podem fer un altre exercici de rigor semiòtic.
En el seu moment, el fascismo, la ideologia nascuda després de la I Guerra Mundial a Itàlia sota el cabdillatge de Benito Mussolini, es va traduir al català com a "feixisme". Una traducció molt més literal i entenedora -de fascio, feix- que no pas en altres llengües. Per exemple en castellà hauria estat "hazismo", si haguessin seguit l'etimologia.
Intueixo que la fonètica hi va ajudar: si haguéssim seguit el mateix mètode potser l'hauríem traduït per "fascisme" i, preu per preu, és millor que el significant expliqui el significat.
Coneixent el fascismo original com a feixisme ens dóna una idea força clara del que significa aquesta ideologia: un poble de persones com de branques igualades i fermament lligades en un feix: autoritarisme, uniformitat, negació de la discrepància.
Aquest és el model que declaració a declaració, des del seu ben pagat exili, ens suggereix Vidal-Quadras: si hem de ser rigorosos, un feixista.
Post Scriptum:
Aquesta és una imatge del fascio, el feix romà en que s'inspira el feixisme
i aquest és l'escut actual de la Guardia Civil
Però els provincians, segons el concepte original de la terminologia romana, eren precisament els individus que, assumint el rol de vençuts i conquerits, pretenien, mitjançant la col·laboració amb la metròpoli, un tracte de favor. Curiosament aquesta és la definició estricta de l'actitud de personatges com Vidal-Cuadras.
El provincianisme, si hem de ser rigorosos, és una actitud de servilisme amb la metròpoli, no pas un acte de resistència per preservar la identitat -com seria, en aquest cas, etiquetar els productes en la llengua autòctona.
I, aprofitant que som a Roma amb Vidal-Quadras, encara podem fer un altre exercici de rigor semiòtic.
En el seu moment, el fascismo, la ideologia nascuda després de la I Guerra Mundial a Itàlia sota el cabdillatge de Benito Mussolini, es va traduir al català com a "feixisme". Una traducció molt més literal i entenedora -de fascio, feix- que no pas en altres llengües. Per exemple en castellà hauria estat "hazismo", si haguessin seguit l'etimologia.
Intueixo que la fonètica hi va ajudar: si haguéssim seguit el mateix mètode potser l'hauríem traduït per "fascisme" i, preu per preu, és millor que el significant expliqui el significat.
Coneixent el fascismo original com a feixisme ens dóna una idea força clara del que significa aquesta ideologia: un poble de persones com de branques igualades i fermament lligades en un feix: autoritarisme, uniformitat, negació de la discrepància.
Aquest és el model que declaració a declaració, des del seu ben pagat exili, ens suggereix Vidal-Quadras: si hem de ser rigorosos, un feixista.
Post Scriptum:
Aquesta és una imatge del fascio, el feix romà en que s'inspira el feixisme
i aquest és l'escut actual de la Guardia Civil