Sempre he cregut en l'existència de dues classes socials. Amb això sóc marxista, en d'altres aspectes també, però sobretot pel que fa a la creença de la divisió social en classes. Ni m'empasse el mite de la classe mitja ni tampoc el del final de la història del senyor Fukuyama. Ara bé, del que també comence a estar convençut és que l'autoproclamada "classe política" és una casta a part. I com a grup endogàmic, ells miren de defensar els seus interessos, més enllà d'ideologies i programes, de presumptes desavinències i teatralitats vàries. El suport rebut per part de PSC i PP a la Llei Òmnibus que ara ens intenta colar CiU n'és un bon exemple. Sembla ser que en Harvey veu m
és factible escanyar als catalans que proclamar la independència. Ja es veia venir que amb covards poca cosa hi havia a fer. Retallades de serveis públics, especialment en sanitat i educació, privatitzacions que acabaran en mans dels amics dels respectius partits, retrocessos en matèria mediambiental, entre d'altres glòries, ens ofereix el nou govern de CiU com a alternativa a iniciar un procés cap a la independència. El governant que prefereix escanyar el seu poble que treballar per la seua millora no em mereix cap respecte.
I què em dieu del
circ de les Corts valencianes? Sembla ser que finalment han acabat caçant al molt honorable. Francisco Camps, conegut com el Giorgio Armani de l'Albufera, haurà de seure's a la banqueta dels acusats. Mira que ixen cars els vestits fets a mida, eh? Bé, ja vorem, perquè sembla ser que el corrupte del Cap i Casal s'està plantejant declarar-se culpable, pagar una multa (però si no tenia diners!!) i evitar així el juí. És tant patètic que si no fóra real faria gràcia i tot. Però no ens enganyem, les polítiques del PP valencià només tenen de diferents respecte a les de CiU les formes, maneres i excessos. El fons és el mateix. Perpetuació dels interessos de classe. Dels seus interessos de classe, de casta, de gremi, d'aristocràcia. És, doncs, una qüestió de formes. I aquest és el drama.
és factible escanyar als catalans que proclamar la independència. Ja es veia venir que amb covards poca cosa hi havia a fer. Retallades de serveis públics, especialment en sanitat i educació, privatitzacions que acabaran en mans dels amics dels respectius partits, retrocessos en matèria mediambiental, entre d'altres glòries, ens ofereix el nou govern de CiU com a alternativa a iniciar un procés cap a la independència. El governant que prefereix escanyar el seu poble que treballar per la seua millora no em mereix cap respecte.I què em dieu del
circ de les Corts valencianes? Sembla ser que finalment han acabat caçant al molt honorable. Francisco Camps, conegut com el Giorgio Armani de l'Albufera, haurà de seure's a la banqueta dels acusats. Mira que ixen cars els vestits fets a mida, eh? Bé, ja vorem, perquè sembla ser que el corrupte del Cap i Casal s'està plantejant declarar-se culpable, pagar una multa (però si no tenia diners!!) i evitar així el juí. És tant patètic que si no fóra real faria gràcia i tot. Però no ens enganyem, les polítiques del PP valencià només tenen de diferents respecte a les de CiU les formes, maneres i excessos. El fons és el mateix. Perpetuació dels interessos de classe. Dels seus interessos de classe, de casta, de gremi, d'aristocràcia. És, doncs, una qüestió de formes. I aquest és el drama.
