Com podria el govern espanyol impedir que conciutadans seus viatjaren en un vaixell desarmat que no comet absolutament cap il·legalitat? Quina llei impedeix a civils espanyols participar en una flotilla humanitària en aigües internacionals? Òbviament cap. Però açò no va de lleis.
Benjamin Netanyahu va advertir a Zapatero que l'exèrcit israelià aturarà la flotilla i que, per tant, seria convenient tractar de convéncer els activistes per tal que no hi participaren. De fet, quatre dies després d'aquesta conversa telefònica, el vaixell Rachel Corrie, carregat amb 7'5 km de canonades de PVC destinats a la reconstrucció del clavegueram de Gaza, fou interceptat i atacat per forces navals israelianes. Netanyahu advertia a Zapatero que el seu exèrcit es podria vore obligat a assassinar civils, tal com va passar amb els nou activistes de nacionalitat turca executats per comandos especials del Tzahal al Mavi Marmara l'any passat. Algú imagina una conversa similar entre el president del Líban o d'Argèlia i Zapatero? No seria un escàndol majúscul que el president veneçolà advertira Zapatero que el seu exèrcit atacarà ciutadans espanyols desarmats en aigües internacionals?
L'ocupació israeliana dels territoris ocupats és un projecte netament colonialista, especialment dramàtic a la franja de Gaza. I els colonitzats no ho són simplement a la seua llar, convertida per l'ocupació en una selva de violència extrema, sinó a tot arreu. Els palestins no tenen nacionalitat (no tenen pàtria en el sentit jurídic de la paraula), no tenen institucions ni economia pròpies. No tenen recursos hídrics, perquè són saquejats per la potència ocupant. Per no tindre no tenen ni tan sols resistència (míssils artesanals contra F16? Pedres contra tancs?). Només els queda la memòria, simbolitzada en les claus de les seues cases que els supervivents de la nakba del 1948 guarden encara als camps de refugiats del Líban, de Síria o de Cisjordània.
Tampoc tenen representació internacional ni eficients ambaixades. Qualsevol opinió contrària als interessos del govern d'Israel publicada als mitjans espanyols és immediatament desqualificada per l'ambaixador israelià, Raphael Shutz, un personatge summament inquietant. Però, és clar, no hi ha un Raphael Shutz palestí ni una Pilar Rahola palestina. I, tanmateix, l'opinió pública europea condemna majoritàriament la violència de l'ocupació. I és que, ni el més brillant i capacitat ministeri d'Exteriors pot evitar el brutal, esquinçador i pertorbador impacte de les habituals imatges que sovint obrin els telediaris, de xiquets tirotejats per soldats, de població civil desesperada als controls militars. Eixa batalla ja està perduda d'avantmà.
Per mantindre el colonialisme Israel està condemnat a perpetuar la força militar, una opció inacceptable per a l'opinió pública mundial (però acceptable per a la -malintencionadament- anomenada comunitat internacional). L'assalt a la primera flotilla il·lustrà perfectament aquesta deriva; perquè el colonialisme es manté en la ment dels colonitzats, als checkpoints de les fronteres però també a les aigües palestines. L'ambaixador Shutz insistia reiteradament, arran de la brutal massacre comesa al Mavi Marmara, que aquella no era una missió humanitària. I és cert, la missió de la Flotilla per la Llibertat és molt més important. És un desafiament al colonialisme.
